Ara sí. La primavera ja ha arribat. Les plantes comencen a brotar de veritat. La setmana passada només va nevar un parell de dies. Van ser dies estranys. A estones nevava, a estones plovia, a estones feia sol i a estones totes tres coses a la vegada. Molt boig tot plegat. Anaves caminant pel carrer, sense pluja ni neu, sota un solet agradable i veies com uns metres més endavant estava nevant.
Les plantes s'apressen a treure flors. El paisatge post-nuclear gris i groc d'arbres pelats i plantes mortes comença a tornar-se verd. Realment aquí els hiverns són exigents amb la vegetació.
Els ocells aprofiten el jardí per alimentar-se. Una griva cerdana (gràcies, Google) atipant-se de cucs:
I com que ja no hi ha neu als carrers, ara toca canviar les rodes dels cotxes per posar les d'estiu, sense claus. Això implica que tothom ha de tenir un joc de rodes guardat al garatge. I un parell de cops l'any fer el canvi de les quatre. Naturalment sempre que hi ha un nínxol de mercat hi ha algú que sap aprofitar-lo: hi ha garatges que et guarden el joc de rodes que no fas servir i et fan el canvi quan toca.
Una cosa que em sobta d'aquí és veure nens petits anant sols pel carrer. Anant a l'escola, anant a casa, a peu o en bicicleta. Nens petits que no crec que tinguin més de cinc o sis anys, vull dir. Curiós.
Apa, a reveure!
No comments:
Post a Comment