Els Reis m'han portat una bicicleta! Amb una mica de retard, sí, però es que han tingut problemes per trobar bicicletes a Trondheim en temporada d'hivern.
M'agradaria poder anar a treballar en bicicleta, per fer una mica d'exercici. De moment només aguanto deu minuts pedalant. Fa massa temps que no faig exercici. Aviam si ara que està marxant la neu dels últims dies la puc agafar una estona cada dia en tornar de la feina. Així em posaré una miqueta en forma, que ja toca. Serà la crisi dels quaranta, que ja s'acosta? Ara haig de comprar una bona pila d'accessoris imprescindibles. Els parafangs, les llums i les rodes amb claus pel proper hivern. El casc ja el tinc, que no vull obrir-me el cap.
Em donarà molta llibertat de moviments, la bici. Podré anar més lluny a fer fotos, si més no. I aquest estiu mirarem d'aconseguir que l'Arnau aprengui a anar amb la seva bicicleta.
Els propietaris de botigues d'esport es deuen estar estirant els cabells, aquest any. Només ha nevat a Trondheim i rodalies un parell de vegades en tot l'hivern. Vaig intentar comprar la bicicleta el desembre. Impossible. A les botigues tot eren esquís, taules de snowboard i trineus. Ben pocs en deuen haver venut. Ara que ja ve la primavera han tornat a posar bicicletes. Ja era hora...
Com passa el temps. A finals de febrer va fer un any que estic per aquí, i gairebé no me'n vaig adonar. Suposo que les corredisses generades per uns petits problemes de salut a la família no han ajudat. Ara ja tot millor, afortunadament.
En aquest any que ha passat no he après tant noruec com esperava. Una mica sí, naturalment. Ara puc llegir els cartells i missatges que rebo en noruec. Però encara sóc incapaç d'entendre el noruec parlat.
A la feina he après un munt de coses noves. Estic molt content de l'equip on estic. I segueixo aprenent moltíssim, cosa que fa que no tingui temps d'avorrir-me.
Els menuts s'han integrat sense problemes i parlen amb soltesa en noruec amb els seus companys i mestres. La Lidia em meravella. Ha après a parlar en noruec en pocs mesos. Ja és capaç de conversar amb la gent. Converses no massa complicades, òbviament. Però es comunica, que és l'important. I ja té feines de professora d'espanyol. Així ens podem permetre algun capritx de tant en tant. Algun dia trobarà feina d'advocada algun dia. De moment aprenent noruec.
Trobo a faltar la família i els amics. Les terrasses dels bars i les cerveses amb la gent que t'aprecies. El parlar de tot i res al voltant d'una taula, després d'un bon dinar. Per sort ara el món és petit i en poques hores podem plantar-nos a Barcelona.
D'altra banda, quina pau i tranquil·litat estar a 3000 kilòmetres de les baralles polítiques entre Espanya i Catalunya. Lluny de la crispació constant i de la corrupció i la mesquinesa. Sense haver de sentir parides cada dia a les notícies. És molt relaxant, de veritat.
En resum, sembla que de moment ha valgut la pena el canvi. Ja veurem com segueix la cosa aquest any.
Apa, a reveure!
