Pensava que hi hauria anat més. Suposo que al començament no hi anava tant sovint. I a l'hivern hi va haver dies que era força complicat i em vaig cansar d'agafar-la. Mirant els últims mesos he anat a treballar en bicicleta 7 de cada 10 dies. Prou bé.
I com que ja començava a estar fart que els peus em rellisquin del pedal cada vegada que plou, he decidit passar-me als pedals de clip. Heu-los aquí:
El primer que fas quan els proves és, a pesar de les advertències, caure de costat quan t'atures. Un peu enganxat al pedal, l'altre que no sap on posar-se i l'equilibri per terra. Per sort quan passa això estàs aturat i la caiguda no té conseqüències. Llegeixes a tot arreu que hi ha un procés d'aprenentatge, que acabaràs caient de costat, que provis moltes vegades d'enganxar-te i desenganxar-te dels pedals abans d'agafar la bici de veritat, i tot i així caus. Fas la pujadeta a casa, t'atures a mig camí perquè amb la grava que han posat ja no es pot seguir, mires d'alliberar-te dels pedals i patapam. Cagundena...
El dia següent tornes a provar i tornes a caure al mateix punt. Totxo, pocatraça, talòs...
Avui ha estat la primera vegada que els he fet servir per anar a la feina. I no he caigut! Només es tracta de ser molt i molt conscient dels pedals i tenir el moviment per posar un peu a terra molt ben estudiat. De tornada he anat amb compte i he desenganxat els pedals abans de començar a pujar. Així he pogut arribar fins a la meitat per inèrcia i he pogut baixar sense caigudes. Uf. Ara és quan em confio i caic al primer semàfor.
Apa, a reveure!
