Avui m'he hagut de quedar més estona de la prevista a la feina. Tenim un petit huracà de visita, "Ivar" l'anomenen, i la policia ha decidit tallar la circulació d'autobusos mentre passa. M'ha tocat passar pel supermercat a comprar alguna porqueria per sopar. Fideus deshidratats, un parell de pomes i una bossa de patates fregides. Depriment. Una mica de vent sí que fa, tot 'ha de dir.
Està fent un temps molt i molt boig. Fa dies que no baixem dels 3 o 4 ºC. Hem arribat a estar a 10 ºC. En ple mes de desembre. L'any passat a Trondheim estaven a -10 ºC, que és el que toca. Un dels motius per venir a Noruega va ser que hi feia fred. Potser no el motiu més important, però un motiu al cap i a la fi. Quina estafa. Estic per demanar que em tornin els calés.
Les finestres de l'oficina semblen les d'un cotxe dins d'un túnel de rentat. Cap a la part final, on els canons d'aire assequen el cotxe. Les gotes d'aigua van amunt i avall i les finestres tremolen. Mentre no se'n vagi la llum tot anirà bé. De moment no hi ha ordre de deixar circular els autobusos i ja és un quart de vuit del vespre. Preferiria ser a casa, francament. Començar a posar pijames als petits per després ficar-los al llit a dormir. I poder estar una estona al sofà amb la Lidia veient un altre capítol de "The Newsroom".
Sembla que els autobusos començaran a circular altra vegada a partir de les vuit. Viscaaaaaa!!! A córrer, que no vull perdre el 3, que si no, em tocarà esperar.
I ja sóc a casa! Són increïbles aquests noruecs. El 3 ha passat just a l'hora que li tocava. Sempre puntuals. Com s'ho deuen fer per anar gairebé sempre a l'hora?
Vinga, me'n vaig al sofà, que a la Lidia i a mi ens espera "The Newsroom".
Apa, a reveure!
Thursday, December 12, 2013
Tuesday, November 19, 2013
Preparant els trineus
Per fi la primera nevada de consideració! Avui, en cosa de quatre hores, han caigut uns deu centímetres de neu. Fa goig el barri. No en tinc fotos perquè només portava el mòbil i ja era negra nit a les 16:30. Impossible fer fotos dalt d'un autobús en moviment amb tant poca llum. Ah, m'informa la Lidia que sí que tenim una foto, feta per ella. Voilà:
L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.
Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.
La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.
Apa, a reveure!
L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.
Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.
La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.
Apa, a reveure!
Wednesday, November 13, 2013
Feina: Mali-T760
Atenció, aquesta és una entrada una mica tècnica.
Molta feina, últimament. Estàvem acabant de verificar i arreglar el nou producte estrella de la divisió on treballo. Ja ha estat anunciat oficialment i ara toca entregar les primeres versions als clients més importants perquè ho puguin anar integrant en els seus dissenys. Parlem de Samsung, Mediatek i alguna altra de la mateixa talla. D'aquí a uns quants mesos, potser un a finals de l'any que ve, començaran a sortir mòbils i tauletes amb aquests processadors gràfics. Aquí la pàgina oficial:
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-high-end-graphics/mali-t760.php
De fet també s'ha presentat
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-mid-range-graphics/mali-t720.php
Dos productes alhora. I moltíssima feina per tenir-los preparats a temps. I bona part del cluster on fem les simulacions per nosaltres, per poder fer totes les proves. La feina segueix sent molt interessant. Esperem que segueixi així. Estic tractant de potenciar la integració contínua, intentant anar cap a les idees exposades a
http://blog.snap-ci.com/blog/2013/11/07/automatic-branch-tracking-and-integration/
tenint en compte que nosaltres produïm dissenys de GPU i el meu equip en concret es dedica a fer-ne la verificació a alt nivell. Un dels productes en que estem treballant està dispers en una bona pila de branques de Git, cadascuna per una petita funcionalitat o per una petita correcció. No estaria de més tenir el servidor d'integració continua mirant de generar els binaris de cadascuna de les branques i de cadascuna de les integracions de cada branca a la seva branca mare. Estalviaríem temps d'integració, a la llarga.
Molta feina, últimament. Estàvem acabant de verificar i arreglar el nou producte estrella de la divisió on treballo. Ja ha estat anunciat oficialment i ara toca entregar les primeres versions als clients més importants perquè ho puguin anar integrant en els seus dissenys. Parlem de Samsung, Mediatek i alguna altra de la mateixa talla. D'aquí a uns quants mesos, potser un a finals de l'any que ve, començaran a sortir mòbils i tauletes amb aquests processadors gràfics. Aquí la pàgina oficial:
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-high-end-graphics/mali-t760.php
De fet també s'ha presentat
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-mid-range-graphics/mali-t720.php
Dos productes alhora. I moltíssima feina per tenir-los preparats a temps. I bona part del cluster on fem les simulacions per nosaltres, per poder fer totes les proves. La feina segueix sent molt interessant. Esperem que segueixi així. Estic tractant de potenciar la integració contínua, intentant anar cap a les idees exposades a
http://blog.snap-ci.com/blog/2013/11/07/automatic-branch-tracking-and-integration/
tenint en compte que nosaltres produïm dissenys de GPU i el meu equip en concret es dedica a fer-ne la verificació a alt nivell. Un dels productes en que estem treballant està dispers en una bona pila de branques de Git, cadascuna per una petita funcionalitat o per una petita correcció. No estaria de més tenir el servidor d'integració continua mirant de generar els binaris de cadascuna de les branques i de cadascuna de les integracions de cada branca a la seva branca mare. Estalviaríem temps d'integració, a la llarga.
Monday, November 11, 2013
S'acosta la foscor
Sembla que ja comença a acostar-se l'hivern. Les temperatures estan baixant poquet a poquet, neva sovint, encara que a vegades plou, i els arbres i les plantes ja han perdut les fulles. Els dies s'escurcen i cada vegada veig més clara l'associació que fan els noruecs de la foscor amb el fred. A la cultura noruega, la foscor equival a fred. Si en una pel·lícula nòrdica és fosc, vol dir que hi fa fred. Molt de fred. Per contra, la llum de les cases s'associa amb l'escalfor. I a l'estiu hi ha llum, molta llum, i no fa fred. Curiós, tot plegat.
Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.
I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.
Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.
Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.
S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...
I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.
Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.
Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.
Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.
Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.
I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.
Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.
Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.
S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...
I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.
Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.
Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.
Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.
Apa, a reveure!
Sunday, September 15, 2013
Tardor
Ja tenim aquí la tardor! Bolets per tot arreu, els arbres comencen a tornar-se de color groc, el jardí està cobert de fulles i les temperatures van baixant poc a poc. Hauré d'aprendre a reconèixer els bolets, perquè els boscos i jardins són ben farcits d'aquestes meravelles culinàries, i la gent de la zona no els fa ni el més mínim cas.
Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.
Apa, a reveure!
Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.
I ara una foto feta amb el Big Stopper de Lee Filters. M'encanta aquest filtre. Permet exposicions llarguíssimes a plena llum de dia. Aquesta foto la vaig fer amb una exposició d'un minut. Fa que l'aigua es converteixi en una boira misteriosa.
Apa, a reveure!
Sunday, August 25, 2013
Melmelada
Tot passejant pel bosquet que hi ha a la vora de la fortificació de Kristiansten vam descobrir que hi creixen gerds.
Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:
Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.
En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.
El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.
Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...
I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?
Apa, a reveure!
P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...
Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:
Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.
En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.
El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.
Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...
I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?
Apa, a reveure!
P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...
Sunday, August 4, 2013
La massa!
Una de les (poques) coses que saben fer a la cuina els noruecs és el pa. Fan tot tipus de pa amb més o menys varietat de cereals i llavors. Els pans que venen al supermercat tenen la forma del típic pa de motlle que es troba als supermercats catalans o el que surt d'una panificadora domèstica. Però no tenen res a veure ni en el tacte ni en el gust. Un dia qualsevol pots trobar una dotzena de tipus diferents de pa, i tots boníssims. No com les tristes barres de quart massa àcides, amb la molla massa flonja i que al cap de poques hores ja no són comestibles. I a més de trobar pa, al supermercat trobes tot tipus de farines, cereals i llavors per poder fer-te el pa a casa.
Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.
Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.
Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.
Una altra horeta de repòs i al forn.
No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.
Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.
Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.
Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.
Apa, a reveure!
Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.
Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.
Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.
Una altra horeta de repòs i al forn.
No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.
Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.
Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.
I just want to say I found @marick 's FP for the OO guy book really good https://t.co/SB59rLSwSa Months later I still think I get monads
— Martin Fowler (@martinfowler) July 30, 2013
Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.
Apa, a reveure!
Sunday, July 28, 2013
Cafè
Fa temps que sospito que vaig néixer dues tasses de cafè sota par. Per això m'adormia a les classes durant l'època universitària. I per això ara funciono amb quatre tasses de cafè diàries. La primera tot esmorzant a casa. Una altra just en arribar a la feina. Una altra durant la reunió diària de les deu. I l'ultima després de dinar, cap allà les dotze. Confesso que m'agrada el cafè. I tenim un bol ple de càpsules Nespresso al costat de la cafetera. M'haig de controlar, perquè sóc bastant sensible a la cafeïna. I si prenc una sola tassa de més em costa molt adormir-me a la nit. És un equilibri delicat, però des que el vaig trobar, aconsegueixo no adormir-me durant el dia i dormir bé durant la nit.
Coses curioses que pots veure a Noruega: l'arc de Sant Martí a dos quarts d'onze de la nit. Posaria la foto, però no té gaire interès excepte per l'hora, que es just quan s'ha post el sol avui.
Apa, a reveure!
Coses curioses que pots veure a Noruega: l'arc de Sant Martí a dos quarts d'onze de la nit. Posaria la foto, però no té gaire interès excepte per l'hora, que es just quan s'ha post el sol avui.
Apa, a reveure!
Saturday, July 27, 2013
Ens rostim!
Fa tres dies que és estiu per aquí a Trondheim. Se n'han anat els núvols i ha començat a fer calor sense pietat. Hi ha alertes per risc d'incendi, el consum de gelats s'ha disparat i la gent no es treu més roba per no escandalitzar. Els menuts es banyen a les fonts per passar la calor. Si seguim així els ancians començaran a caure com mosques. Hi ha dies que s'arriba a la tòrrida temperatura de 25 ºC. Un infern, vaja. Sort que de bon matí, quan vaig cap a la feina, no passem de 12 o 13 graus. A vegades fins i tot em poso una jaqueta de cotó per sobre de la camisa de màniga curta.
Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.
No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.
Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.
Apa, a reveure!
Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.
No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.
Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.
Apa, a reveure!
Sunday, July 14, 2013
Estiu a la fresca
Seguim per aquí a ple estiu, a Noruega. Avui està plovent amb força i a 14 ºC de temperatura. Estem considerant molt seriosament la possibilitat de tornar a posar el nòrdic al llit. Què tal, per Barcelona? Molta calor? Podria riure una estona dels estius a Barcelona, però ara que hi penso, trobo a faltar fer una cerveseta i unes tapes a la terrassa d'un bar. Però per altra banda, els dies que no plou aquí a Trondheim s'està d'allò més bé. Fa temps que no suo. I no em noto la pell enganxifosa. I la calor no em deixa aixafat, sense forces, totalment apàtic. Té les seves coses bones, això de no passar calor. Com a mínim per mi. Com sempre dic, va ser un dels factors que em van fer decidir per Noruega.
Ja hem anat més vegades al Burger King de les que puc confessar. I l'estomac se'm tanca quan sento l'olor tan característica d'aquests restaurants. Restaurants, per dir-ne d'alguna manera. Però és dels pocs lloc on podem tenir converses adultes la Lidia i jo mentre les feres s'entretenen a la zona de jocs. Val a dir que està molt bé de preu, i podem anar tots quatre a menjar sense haver de demanar un crèdit. A un restaurant qualsevol el normal és pagar al voltant de 25 euros per plat. Al Burger King per 40 euros mengem tots quatre.
Seguim recollint pixum de terra. I residus sòlids. Aix... Per sort sembla que comença a dominar la pixera i ja podem anar corrent al vàter sense mullar res, la majoria de vegades. Un parell de setmanes rentant pantalons i calçotets sense parar. I fregant el terra amb lleixiu. El principal problema és que no podem tenir la fera corrent pel jardí amb el cul a l'aire, perquè fa fred i plou massa sovint. Paciència.
Apa, a reveure!
Ja hem anat més vegades al Burger King de les que puc confessar. I l'estomac se'm tanca quan sento l'olor tan característica d'aquests restaurants. Restaurants, per dir-ne d'alguna manera. Però és dels pocs lloc on podem tenir converses adultes la Lidia i jo mentre les feres s'entretenen a la zona de jocs. Val a dir que està molt bé de preu, i podem anar tots quatre a menjar sense haver de demanar un crèdit. A un restaurant qualsevol el normal és pagar al voltant de 25 euros per plat. Al Burger King per 40 euros mengem tots quatre.
Seguim recollint pixum de terra. I residus sòlids. Aix... Per sort sembla que comença a dominar la pixera i ja podem anar corrent al vàter sense mullar res, la majoria de vegades. Un parell de setmanes rentant pantalons i calçotets sense parar. I fregant el terra amb lleixiu. El principal problema és que no podem tenir la fera corrent pel jardí amb el cul a l'aire, perquè fa fred i plou massa sovint. Paciència.
Apa, a reveure!
Wednesday, July 10, 2013
Ous
En algun moment dec haver comentat que aquí a Trondheim molts supermercats, en lloc de tenir diverses neveres pels diferents productes, el que tenen és una habitació refrigerada, amb tots els productes posats en prestatgeries. Llet, formatge, carn, iogurts i ous, entre d'altres. Ous, sí. Els ous els venen refrigerats. Igual que a Estats Units i Canadà. I no és una diferència petita, no. És una manera completament diferent d'entendre la cadena de producció, distribució i consum dels ous. Els ous que es venen a la Unió Europea i a molts altres països no es refrigeren per tal que en el moment de transportar-los fins a casa la humitat no s'hi condensi. Aquesta humitat, si els ous no estan molt i molt nets, després es converteix en un cultiu de bacteris com la salmonel·la. I és per això que a Noruega els renten ben rentats abans de posar-los a la venda. I això no es fa a la UE perquè els ous en el moment de la posta queden recoberts amb una pel·lícula protectora. I si obligues als productors a no rentar-los, els obligues a mantenir les gàbies de les gallines en bones condicions higièniques. Una llarga cadena de conseqüències a partir d'una petita diferència, eh? L'article on vaig llegir tota aquesta història el podeu trobar aquí.
Ah, per cert, la llet que venen és fresca, només pasteuritzada i homogeneïtzada. I la llet sencera és espectacular. Té gust de llet. Ni punt de comparació amb cap de les llets que es poden comprar a Catalunya als supermercats. De veritat. És llet cremosa i gustosa. La contrapartida és que has de comprar llet tot sovint, perquè si no es fa malbé.
Canviem de tema. Saps que una empresa no està passant per un bon moment quan veus que la gent que treballa a aquella empresa comença a posar al dia el seu perfil de LinkedIn. Una actualització de tant en tant és normal, però part de la plantilla posant-se de cop i volta a polir el currículum, uf. És curiós quanta informació es pot deduir a partir de l'activitat de la gent a les xarxes socials i professionals. I dels blocs, naturalment. Jeje.
Apa, a reveure!
Ah, per cert, la llet que venen és fresca, només pasteuritzada i homogeneïtzada. I la llet sencera és espectacular. Té gust de llet. Ni punt de comparació amb cap de les llets que es poden comprar a Catalunya als supermercats. De veritat. És llet cremosa i gustosa. La contrapartida és que has de comprar llet tot sovint, perquè si no es fa malbé.
Canviem de tema. Saps que una empresa no està passant per un bon moment quan veus que la gent que treballa a aquella empresa comença a posar al dia el seu perfil de LinkedIn. Una actualització de tant en tant és normal, però part de la plantilla posant-se de cop i volta a polir el currículum, uf. És curiós quanta informació es pot deduir a partir de l'activitat de la gent a les xarxes socials i professionals. I dels blocs, naturalment. Jeje.
Apa, a reveure!
Sunday, June 30, 2013
La barbacoa, la barbacoa...
Ara que tenim barbacoa, em passo el dia fent broquetes.
Pollastre, porc, bacó, xampinyons, pebrot, ceba...
També hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, però les broquetes és el que més m'agrada.
S'ha d'aprofitar, que després ve l'hivern i a veure qui és el guapo que fa una barbacoa a deu o quinze graus sota zero. Més que res amb el jardí cobert amb un pam de neu és una mica incòmode anar i venir de la barbacoa. Suposo que el gran inconvenient és que no pots menjar assegut a la terrassa, perquè les broquetes estarien congelades abans de poder queixalar-les. En resum, que s'ha d'aprofitar el dia que no plou per cremar una mica de carbó i fer una mica de fum.
Estem mirant de treure-li el bolquer al menut. Això vol dir que portem un parell de dies recollint pixum del terra i les cadires. I posant calçotets, mitjons i pantalons a la rentadora.
Per sort sembla que el segon dia ja comença a aguantar-se una mica les ganes de pixar i no és tan freqüent el desastre. De moment no s'ha pixat al sofà, i això ja és una gran victòria. Toquem fusta.
Avui les fotos per gentilesa de la Lidia, que les fa quan jo tinc les mans ocupades.
Apa, a reveure!
Pollastre, porc, bacó, xampinyons, pebrot, ceba...
També hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, però les broquetes és el que més m'agrada.
S'ha d'aprofitar, que després ve l'hivern i a veure qui és el guapo que fa una barbacoa a deu o quinze graus sota zero. Més que res amb el jardí cobert amb un pam de neu és una mica incòmode anar i venir de la barbacoa. Suposo que el gran inconvenient és que no pots menjar assegut a la terrassa, perquè les broquetes estarien congelades abans de poder queixalar-les. En resum, que s'ha d'aprofitar el dia que no plou per cremar una mica de carbó i fer una mica de fum.
Estem mirant de treure-li el bolquer al menut. Això vol dir que portem un parell de dies recollint pixum del terra i les cadires. I posant calçotets, mitjons i pantalons a la rentadora.
Per sort sembla que el segon dia ja comença a aguantar-se una mica les ganes de pixar i no és tan freqüent el desastre. De moment no s'ha pixat al sofà, i això ja és una gran victòria. Toquem fusta.
Avui les fotos per gentilesa de la Lidia, que les fa quan jo tinc les mans ocupades.
Apa, a reveure!
Saturday, June 22, 2013
Llistes electorals
Fa uns dies vaig donar un cop d'ull a la llei electoral de Noruega. Tenia curiositat per saber com es vota per aquestes terres. Sí, allò d'anar al col·legi electoral, agafar la butlleta del partit que menys et desagrada i dipositar-la a l'urna. Aquí fan un petit pas intermedi. Després d'agafar la butlleta treuen un bolígraf i fan les correccions que creuen convenients a la llista que presenta el partit. Aquest no m'agrada i el guixo, aquesta crec que hauria d'encapçalar la llista i la poso la número u, etcètera. I gràcies a aquestes mesures d'higiene, la democràcia no emmalalteix.
Tot això ve a arrel d'un article que va publicar El País sobre la classe política espanyola. Podeu trobar l'article aquí. Sí, malauradament, classe política. Perquè ni a Espanya ni a Catalunya governa ningú que no hagi llepat molts culs als seus respectius partits. I qui es dedica a la política, viu de la política i fa tot el possible per seguir vivint de la política. I això té conseqüències nefastes. S'ha de llegir amb la tranquil·litat d'un diumenge per endavant, sense presses i sense materials a prop per fabricar còctels Molotov. Per si de cas us entra una urgència d'anar corrent a les seus dels partits polítics.
Apa, a reveure!
Tot això ve a arrel d'un article que va publicar El País sobre la classe política espanyola. Podeu trobar l'article aquí. Sí, malauradament, classe política. Perquè ni a Espanya ni a Catalunya governa ningú que no hagi llepat molts culs als seus respectius partits. I qui es dedica a la política, viu de la política i fa tot el possible per seguir vivint de la política. I això té conseqüències nefastes. S'ha de llegir amb la tranquil·litat d'un diumenge per endavant, sense presses i sense materials a prop per fabricar còctels Molotov. Per si de cas us entra una urgència d'anar corrent a les seus dels partits polítics.
Apa, a reveure!
Wednesday, June 12, 2013
O cuina o Noruega.
Cuina noruega. No, no saben què és. És trist, però és així. Peix bullit, col bullida i com a gran cosa salsitxes de frankfurt a la brasa. Són extraordinàriament pobres, culinàriament parlant. Les regions mediterrànies tenen cuines molt i molt variades. I moltes altres regions del món també, no cal dir. Índia, Xina, Japó, Vietnam, Mèxic, i tantíssims altres indrets. A què es deu tanta diferència? De fet, a què es deu la riquesa culinària? Abundància històrica d'ingredients? Molt de contacte amb altres cultures? Estar dins de grans rutes comercials? Suposo que tot el Mediterrani compleix aquestes condicions. Però, i a la resta del món? Si algú te referències, agrairia molt que me les fes arribar.
La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?
També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.
Apa, a reveure!
La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?
També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.
Apa, a reveure!
Saturday, June 8, 2013
A pedals
Començo a copsar el significat d'algun cartell en noruec. Sembla que alguna cosa va quedant del curs de noruec. Dues esgotadores setmanes més i ho deixo fins el setembre. Perquè durant el cap de setmana, per anar bé, hauria de fer una pila d'exercicis inacabable. No crec que arribi a fer-los tots.
Ja tenim connexió a internet pròpia. Ja no hem de compartir amb el veí. En teoria tenim un ample de banda de 20 Mbps. A la pràctica són 10 o 11. Potser hauria de reclamar, però no paguem nosaltres, paga l'empresa. De moment és suficient. A Barcelona gaudíem de 50 Mbps, i això si que era ample de banda. La pregunta després de dinar era "Quina peli veiem, ara?" I en 10 minuts estàvem asseguts al sofà mirant la pel·lícula descarregada. En alta definició.
Estudiant noruec m'he adonat que tot allò que és irregular i no segueix les normes és molt més comú que la resta. Normal, suposo. Són els verbs i els substantius més usats els més modificats per l'ús diari. I per tant concentrant l'estudi en aquests avançaré més ràpid que aprenent vocabulari regular. Uf. Ja torna a sortir. La meva educació d'enginyer optimitzant l'esforç que dedico a l'estudi del noruec. Si és que tants anys de carrera resolent problemes havien de deixar cicatrius.
La mudança encara no ha arribat. Ja fa gairebé un mes que van empaquetar les coses i les van carregar al camió. Fa un parell de dies van contactar amb mi pels tràmits duaners. I la pregunta és... Com ho han fet arribar fins a Oslo? Amb un patí de pedals, primer pel Mediterrani fins a Gibraltar, i després anar pujant per la badia de Cadis, tota la costa de Portugal, la badia de Biscaia, el canal de la Mànega, el Mar del Nord i finalment l'Skagerrak fins a Oslo? Han trigat 25 dies en recórrer uns 2500 km (anant per terra i agafant un ferry, segons ells). A 100 km per dia. D'Oslo a Trondheim hi ha, més o menys, uns 500 km. O sigui que igual d'aquí cinc dies ho tenim per aquí. No sé a quina velocitat anaven les antigues caravanes tirades per bous, però suposo que entre 50 i 100 km diaris devien poder fer. Algú té més dades? És un tema que ara mateix em té captivat. Va la nostra mudança a velocitat de carreta de bous?
Apa, a reveure!
Ja tenim connexió a internet pròpia. Ja no hem de compartir amb el veí. En teoria tenim un ample de banda de 20 Mbps. A la pràctica són 10 o 11. Potser hauria de reclamar, però no paguem nosaltres, paga l'empresa. De moment és suficient. A Barcelona gaudíem de 50 Mbps, i això si que era ample de banda. La pregunta després de dinar era "Quina peli veiem, ara?" I en 10 minuts estàvem asseguts al sofà mirant la pel·lícula descarregada. En alta definició.
Estudiant noruec m'he adonat que tot allò que és irregular i no segueix les normes és molt més comú que la resta. Normal, suposo. Són els verbs i els substantius més usats els més modificats per l'ús diari. I per tant concentrant l'estudi en aquests avançaré més ràpid que aprenent vocabulari regular. Uf. Ja torna a sortir. La meva educació d'enginyer optimitzant l'esforç que dedico a l'estudi del noruec. Si és que tants anys de carrera resolent problemes havien de deixar cicatrius.
La mudança encara no ha arribat. Ja fa gairebé un mes que van empaquetar les coses i les van carregar al camió. Fa un parell de dies van contactar amb mi pels tràmits duaners. I la pregunta és... Com ho han fet arribar fins a Oslo? Amb un patí de pedals, primer pel Mediterrani fins a Gibraltar, i després anar pujant per la badia de Cadis, tota la costa de Portugal, la badia de Biscaia, el canal de la Mànega, el Mar del Nord i finalment l'Skagerrak fins a Oslo? Han trigat 25 dies en recórrer uns 2500 km (anant per terra i agafant un ferry, segons ells). A 100 km per dia. D'Oslo a Trondheim hi ha, més o menys, uns 500 km. O sigui que igual d'aquí cinc dies ho tenim per aquí. No sé a quina velocitat anaven les antigues caravanes tirades per bous, però suposo que entre 50 i 100 km diaris devien poder fer. Algú té més dades? És un tema que ara mateix em té captivat. Va la nostra mudança a velocitat de carreta de bous?
Apa, a reveure!
Sunday, June 2, 2013
Herba alta
Quan ja semblava que Noruega es decidia amb fermesa per un clima desèrtic, ha tornat la fresca i les pluges. Ja respiro més tranquil. Uns dels factors que em van fer-me decidir per una feina al nord d'Europa va ser que no em passaria bona part de la primavera, tot l'estiu i cada cop més un la totalitat de la tardor xopant samarretes de suor. Estava a punt de mirar feines a Svalbard (no li digueu a la Lidia, que li agafarà un cobriment). Des que va deixar de fer fred, tot Trondheim està de color verd. Vinga a créixer les plantes, com si s'acabés el món i fos l'última primavera. Normal, després comença l'hivern i tot queda arrasat. Ha de ser fèrtil de nassos, la terra de per aquí. Cada hivern gairebé tota la vegetació crescuda durant la primavera i l'estiu torna a terra i es podreix. Pocs arbres s'atreveixen a ser perennes.
Aquí al jardí hi ha un parell de pomeres bordes, ben florides. I un llit elàstic, on a l'Arnau li agradaria quedar-se per sempre. Una mostra:
Al Google Maps, mirant les imatges de satèl·lit del veïnat, es veuen tot de rodonetes als jardins. Són els llits elàstics. Moda passatgera? Culo veo, culo quiero? Ni idea. Però és clar, tenen uns jardins enormes i per tant el lloc per fer-ho. Ah, i així que tinguem una taula i unes cadires per posar a la terrassa, a fer barbacoes! Ja enviaré fotos. Parlant de jardins grans, recordo haver vist un robotet tallagespa. Com la Roomba, però per mantenir l'herba a una alçada raonable. Divertit, l'aparell. I silenciós. Suposo que només fa girar les fulles quan detecta herba alta. Pensen en tot.
Heus aquí els petitons fent una mica de feina a la taula de la cuina. L'Arnau amb exercicis que ens ha donat la seva mestra, la Dolors, perquè no perdi el ritme. I l'Adrià pintant sobre qualsevol cosa on pintin els llapis de colors (Hola, ratolinetes!)
Com ha canviat, l'Arnau, en dos anys a l'escola Pràctiques II. Ara ja és una personeta. Menja de tot, s'esforça molt per fer bé les feines i sempre parla content de l'escola. Ah, i a la foto es pot veure el mòbil que li va fer la Gracia, una de les seves monitores de menjador.
Floretes. Moltes floretes. És primavera i el jardí s'ha convertit en una petita orgia vegetal. Depèn de com t'ho miris, això d'estirar-te damunt de les herbes florides...
Apa, a reveure!
Saturday, June 1, 2013
Aprenent noruec
Ja he fet tres setmanes de curs de noruec. I m'he passat els caps de setmana estudiant. És força exigent, el curs. Suposo que el primer curs és el més dur, perquè tots és nou. Després només es tracta d'anar completant. Ara parlo en present, i amb un vocabulari molt i molt limitat. I encara no tinc interioritzades les regles per formar singulars (un gos->en hund) i plurals (dos gossos-> to hunder), definits (el gos->hunden) o indefinits (els gossos->hundene). A més a més tot depèn de si el substantiu és masculí, femení o neutre. I naturalment, tot té les seves excepcions. Qüestió de practicar, suposo.
Ja són aquí la Lidia i les criatures. I l'Arnau ja ha parlat més amb els veïns que jo en un mes. És així, el noi. No parla ni una paraula de noruec però s'ha passat la tarda jugant amb els fills dels veïns, que crec que tenen quatre anys. Però no em feu gaire cas, que el meu noruec encara és molt i molt precari. Amb prou feines he estat capaç de preguntar a cadascun dels dos nens com es deien. Em deuen haver entès, perquè han contestat amb paraules de dues síl·labes que devien ser els seus noms. Coma gran victòria personal, ahir vaig ser capaç de demanar el dinar, cervesa inclosa, en noruec. I aleshores la caixera del bar va emetre tot un seguit de sons estranys amb la boca. Moment de passar a l'anglès. Excuse me? Que si sóc estudiant. Ah, no. Ja fa temps que no. Uf! Em queda un llarg camí. De moment només sóc capaç de dir frases prèviament pensades. A la mínima que la cosa se surt del guió que tenia previst, corro a refugiar-me a l'anglès.
Molta gent parla pel mòbil al cotxe. Sí, amb el mòbil enganxat a l'orella. I sí, està prohibit fer-ho, i si t'enganxen et cau una bona multa. Tot i així la gent es posa el mòbil a l'orella tot conduint. Ja vaig explicar fa unes setmanes que no es veu policia caminant pel carrer. I tampoc policia en cotxe, a menys que hi hagi una emergència. I per tant, no es controla gaire que qui condueix (Ei, molt hàbil! No has posat conductors!) no parli pel mòbil.
Aquí es reciclen les ampolles de plàstic i les llaunes. Pràcticament totes. I no és que la gent estigui molt conscienciada, no. És una qüestió d'incentius adequats. Si portes les ampolles al supermercat, et donen una o dues corones depenent de l'envàs. Corones que has pagat prèviament adquirint l'envàs, naturalment. Vas al supermercat amb una bossa plena de llaunes, vas fins a la màquina corresponent i fiques una a una les llaunes per un forat. Al final del procés reculls un tiquet amb el total de corones que t'han de retornar.
Apa, a reveure!
Ja són aquí la Lidia i les criatures. I l'Arnau ja ha parlat més amb els veïns que jo en un mes. És així, el noi. No parla ni una paraula de noruec però s'ha passat la tarda jugant amb els fills dels veïns, que crec que tenen quatre anys. Però no em feu gaire cas, que el meu noruec encara és molt i molt precari. Amb prou feines he estat capaç de preguntar a cadascun dels dos nens com es deien. Em deuen haver entès, perquè han contestat amb paraules de dues síl·labes que devien ser els seus noms. Coma gran victòria personal, ahir vaig ser capaç de demanar el dinar, cervesa inclosa, en noruec. I aleshores la caixera del bar va emetre tot un seguit de sons estranys amb la boca. Moment de passar a l'anglès. Excuse me? Que si sóc estudiant. Ah, no. Ja fa temps que no. Uf! Em queda un llarg camí. De moment només sóc capaç de dir frases prèviament pensades. A la mínima que la cosa se surt del guió que tenia previst, corro a refugiar-me a l'anglès.
Molta gent parla pel mòbil al cotxe. Sí, amb el mòbil enganxat a l'orella. I sí, està prohibit fer-ho, i si t'enganxen et cau una bona multa. Tot i així la gent es posa el mòbil a l'orella tot conduint. Ja vaig explicar fa unes setmanes que no es veu policia caminant pel carrer. I tampoc policia en cotxe, a menys que hi hagi una emergència. I per tant, no es controla gaire que qui condueix (Ei, molt hàbil! No has posat conductors!) no parli pel mòbil.
Aquí es reciclen les ampolles de plàstic i les llaunes. Pràcticament totes. I no és que la gent estigui molt conscienciada, no. És una qüestió d'incentius adequats. Si portes les ampolles al supermercat, et donen una o dues corones depenent de l'envàs. Corones que has pagat prèviament adquirint l'envàs, naturalment. Vas al supermercat amb una bossa plena de llaunes, vas fins a la màquina corresponent i fiques una a una les llaunes per un forat. Al final del procés reculls un tiquet amb el total de corones que t'han de retornar.
Apa, a reveure!
Sunday, May 19, 2013
Estiu!
Unes quantes fotos que he fet pel jardí. En primer lloc, el jardí.
La casa on visc està dividida en quatre parts. Té dues entrades, i a través de cada entrada pots entrar a la planta baixa o al pis de dalt. Crec que a la banda on no visc només hi viu una família, ocupant la part de dalt i de baix. Suposo que deuen ser propietaris de la seva banda de l'edifici. Els propietaris de la banda on visc jo viuen al pis de dalt. Parella jove, agradable. Sense criatures, de moment.
En definitiva, el jardí és compartit entre tres habitatges. I el llit elàstic que s'hi veu dedueixo que pertany als veïns del costat. Quina fal·lera pels llits elàstics.
Floretes que creixen espontàniament.
Una garsa i una gralla. Visiten el jardí sempre que hi ha tranquil·litat i no fa massa sol.
Que, per cert, parlant de sol. Fa CALOR. Jo pensant que me n'escapava, venint a Noruega. Al final em veuré obligat a pujar fins a Svalbard. Fa un sol que espetega les pedres. Ha arribat l'estiu. Tothom en calça curta. Tothom prenent el sol als jardins. I jo sense roba d'estiu. Texans llargs, samarretes i camises de màniga llarga... Aviam si arriba el camió de mudances i puc vestir una mica més estiuenc.
D'això, una coseta. Ara a les nits el cel ja no es fa fosc del tot. La claror és permanent. La nit és una llarguíssima posta de sol que acaba amb el sol sortint altra vegada vora les quatre de la matinada.
Ah, avui he fet samfaina. Ara que ve la caloreta ve de gust recordar aromes que em transporten als estius de la meva infància. Llàstima de no tenir una mica de carn arrebossada. Hmmm... La samfaina que m'ha sobrat potser l'aprofitaré per acompanyar una mica de bacallà. Tocarà arriscar-se amb el bacallà congelat del supermercat. Ja us explicaré.
Apa, a reveure!
Saturday, May 18, 2013
17 de maig!
M'ha fet mandra escriure, últimament. I han passat un munt de coses per aquí. Els que van a l'institut han acabat les classes i només els queda algun examen abans de vacances. I els que aquest any acaben el batxillerat o la formació professional, durant tot el mes de maig van vestits amb pantalons granota. El color de la vestimenta indica si l'any que ve aniran a la universitat (granota vermella), o es posaran a treballar (granota negra). I dediquen tot el mes de maig a anar de festa en festa i emborratxant-se. Cal tenir en compte que una part ja tenen divuit anys i ho celebren bevent alcohol com si l'haguessin de prohibir.
Ja se'ls veu a la cara que estan de gresca. I que ja porten uns quants dies així. N'he trobat alguns demanant diners al carrer. Demanant amb tota la honestedat diners per comprar alcohol. Així com ho explico. En fi...
Per altra banda, el 17 de maig van celebrar el dia nacional. Originalment celebraven la Constitució, signada el 1814, però la festa es va anar convertint, ja des del 1864, en una gran desfilada de totes les criatures. Tots els nens menors de 18 anys desfilen aquest dia pels carrers de les ciutats de Noruega. Espectacular el protagonisme dels nens. Deu ser que fa molt de temps que tenen molt i molt clar que els nens són el futur del país. Quines idees més estranyes tenen aquesta gent del nord.
Tothom amb banderes noruegues. I la gent, vestida per l'ocasió. Les dones, la immensa majoria, amb el vestit tradicional. Però quan dic la immensa majoria, vull dir que era difícil trobar una noia o dona que no anés amb vestit tradicional. Molt elegants i treballats, els vestits.
Hi ha molts dissenys diferents, depenent de la regió d'origen. Aquests vestits són per ocasions especials, com casaments, baptismes, comunions o el 17 de maig. I es transmeten de mares a filles. Un vestit nou pot costar 20.000 corones, o sigui que si el pots heretar, t'estalvies una pasta. Els homes, per la seva banda, com a mínim amb el que a Catalunya en diríem per anar de boda. I uns quants, no pas una majoria, amb vestit tradicional.
Apa, a reveure!
Per altra banda, el 17 de maig van celebrar el dia nacional. Originalment celebraven la Constitució, signada el 1814, però la festa es va anar convertint, ja des del 1864, en una gran desfilada de totes les criatures. Tots els nens menors de 18 anys desfilen aquest dia pels carrers de les ciutats de Noruega. Espectacular el protagonisme dels nens. Deu ser que fa molt de temps que tenen molt i molt clar que els nens són el futur del país. Quines idees més estranyes tenen aquesta gent del nord.
Moltes bandes de música.
Una altra banda de música. Una de les moltes que van passar. Aquesta era curiosa, si més no.
I sobretot, banderes noruegues. Moltes banderes per tot arreu. N'estan molt, de ser noruecs.
Apa, a reveure!
Subscribe to:
Posts (Atom)