O cuina o Noruega.

Cuina noruega. No, no saben què és. És trist, però és així. Peix bullit, col bullida i com a gran cosa salsitxes de frankfurt a la brasa. Són extraordinàriament pobres, culinàriament parlant. Les regions mediterrànies tenen cuines molt i molt variades. I moltes altres regions del món també, no cal dir. Índia, Xina, Japó, Vietnam, Mèxic, i tantíssims altres indrets. A què es deu tanta diferència? De fet, a què es deu la riquesa culinària? Abundància històrica d'ingredients? Molt de contacte amb altres cultures? Estar dins de grans rutes comercials? Suposo que tot el Mediterrani compleix aquestes condicions. Però, i a la resta del món? Si algú te referències, agrairia molt que me les fes arribar.

La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?

També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.

Apa, a reveure!