S'acosta la foscor

Sembla que ja comença a acostar-se l'hivern. Les temperatures estan baixant poquet a poquet, neva sovint, encara que a vegades plou, i els arbres i les plantes ja han perdut les fulles. Els dies s'escurcen i cada vegada veig més clara l'associació que fan els noruecs de la foscor amb el fred. A la cultura noruega, la foscor equival a fred. Si en una pel·lícula nòrdica és fosc, vol dir que hi fa fred. Molt de fred. Per contra, la llum de les cases s'associa amb l'escalfor. I a l'estiu hi ha llum, molta llum, i no fa fred. Curiós, tot plegat.

Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.

I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.

Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.

Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.

S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...

I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.

Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.

Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.

Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.

Apa, a reveure!