Ens rostim!

Fa tres dies que és estiu per aquí a Trondheim. Se n'han anat els núvols i ha començat a fer calor sense pietat. Hi ha alertes per risc d'incendi, el consum de gelats s'ha disparat i la gent no es treu més roba per no escandalitzar. Els menuts es banyen a les fonts per passar la calor. Si seguim així els ancians començaran a caure com mosques. Hi ha dies que s'arriba a la tòrrida temperatura de 25 ºC. Un infern, vaja. Sort que de bon matí, quan vaig cap a la feina, no passem de 12 o 13 graus. A vegades fins i tot em poso una jaqueta de cotó per sobre de la camisa de màniga curta.

Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.

No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.

Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.

Apa, a reveure!