Aprenent noruec

Ja he fet tres setmanes de curs de noruec. I m'he passat els caps de setmana estudiant. És força exigent, el curs. Suposo que el primer curs és el més dur, perquè tots és nou. Després només es tracta d'anar completant. Ara parlo en present, i amb un vocabulari molt i molt limitat. I encara no tinc interioritzades les regles per formar singulars (un gos->en hund) i plurals (dos gossos-> to hunder), definits (el gos->hunden) o indefinits (els gossos->hundene). A més a més tot depèn de si el substantiu és masculí, femení o neutre. I naturalment, tot té les seves excepcions. Qüestió de practicar, suposo.

Ja són aquí la Lidia i les criatures. I l'Arnau ja ha parlat més amb els veïns que jo en un mes. És així, el noi. No parla ni una paraula de noruec però s'ha passat la tarda jugant amb els fills dels veïns, que crec que tenen quatre anys. Però no em feu gaire cas, que el meu noruec encara és molt i molt precari. Amb prou feines he estat capaç de preguntar a cadascun dels dos nens com es deien. Em deuen haver entès, perquè han contestat amb paraules de dues síl·labes que devien ser els seus noms. Coma gran victòria personal, ahir vaig ser capaç de demanar el dinar, cervesa inclosa, en noruec. I aleshores la caixera del bar va emetre tot un seguit de sons estranys amb la boca. Moment de passar a l'anglès. Excuse me? Que si sóc estudiant. Ah, no. Ja fa temps que no. Uf! Em queda un llarg camí. De moment només sóc capaç de dir frases prèviament pensades. A la mínima que la cosa se surt del guió que tenia previst, corro a refugiar-me a l'anglès.

Molta gent parla pel mòbil al cotxe. Sí, amb el mòbil enganxat a l'orella. I sí, està prohibit fer-ho, i si t'enganxen et cau una bona multa. Tot i així la gent es posa el mòbil a l'orella tot conduint. Ja vaig explicar fa unes setmanes que no es veu policia caminant pel carrer. I tampoc policia en cotxe, a menys que hi hagi una emergència. I per tant, no es controla gaire que qui condueix (Ei, molt hàbil! No has posat conductors!) no parli pel mòbil.

Aquí es reciclen les ampolles de plàstic i les llaunes. Pràcticament totes. I no és que la gent estigui molt conscienciada, no. És una qüestió d'incentius adequats. Si portes les ampolles al supermercat, et donen una o dues corones depenent de l'envàs. Corones que has pagat prèviament adquirint l'envàs, naturalment. Vas al supermercat amb una bossa plena de llaunes, vas fins a la màquina corresponent i fiques una a una les llaunes per un forat. Al final del procés reculls un tiquet amb el total de corones que t'han de retornar.

Apa, a reveure!