Tardor

 Ja tenim aquí la tardor! Bolets per tot arreu, els arbres comencen a tornar-se de color groc, el jardí està cobert de fulles i les temperatures van baixant poc a poc. Hauré d'aprendre a reconèixer els bolets, perquè els boscos i jardins són ben farcits d'aquestes meravelles culinàries, i la gent de la zona no els fa ni el més mínim cas.

Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.

I ara una foto feta amb el Big Stopper de Lee Filters. M'encanta aquest filtre. Permet exposicions llarguíssimes a plena llum de dia. Aquesta foto la vaig fer amb una exposició d'un minut. Fa que l'aigua es converteixi en una boira misteriosa.

Apa, a reveure!

Melmelada

Tot passejant pel bosquet que hi ha a la vora de la fortificació de Kristiansten vam descobrir que hi creixen gerds.

Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:

Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.

En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.

El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.

Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...

I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?

Apa, a reveure!

P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...

La massa!

Una de les (poques) coses que saben fer a la cuina els noruecs és el pa. Fan tot tipus de pa amb més o menys varietat de cereals i llavors. Els pans que venen al supermercat tenen la forma del típic pa de motlle que es troba als supermercats catalans o el que surt d'una panificadora domèstica. Però no tenen res a veure ni en el tacte ni en el gust. Un dia qualsevol pots trobar una dotzena de tipus diferents de pa, i tots boníssims. No com les tristes barres de quart massa àcides, amb la molla massa flonja i que al cap de poques hores ja no són comestibles. I a més de trobar pa, al supermercat trobes tot tipus de farines, cereals i llavors per poder fer-te el pa a casa.

Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.

Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.

Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.

Una altra horeta de repòs i al forn.

No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.

Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.

Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.

I just want to say I found @marick 's FP for the OO guy book really good https://t.co/SB59rLSwSa Months later I still think I get monads
— Martin Fowler (@martinfowler) July 30, 2013

Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.

Apa, a reveure!

Cafè

Fa temps que sospito que vaig néixer dues tasses de cafè sota par. Per això m'adormia a les classes durant l'època universitària. I per això ara funciono amb quatre tasses de cafè diàries. La primera tot esmorzant a casa. Una altra just en arribar a la feina. Una altra durant la reunió diària de les deu. I l'ultima després de dinar, cap allà les dotze. Confesso que m'agrada el cafè. I tenim un bol ple de càpsules Nespresso al costat de la cafetera. M'haig de controlar, perquè sóc bastant sensible a la cafeïna. I si prenc una sola tassa de més em costa molt adormir-me a la nit. És un equilibri delicat, però des que el vaig trobar, aconsegueixo no adormir-me durant el dia i dormir bé durant la nit.

Coses curioses que pots veure a Noruega: l'arc de Sant Martí a dos quarts d'onze de la nit. Posaria la foto, però no té gaire interès excepte per l'hora, que es just quan s'ha post el sol avui.

Apa, a reveure!

Ens rostim!

Fa tres dies que és estiu per aquí a Trondheim. Se n'han anat els núvols i ha començat a fer calor sense pietat. Hi ha alertes per risc d'incendi, el consum de gelats s'ha disparat i la gent no es treu més roba per no escandalitzar. Els menuts es banyen a les fonts per passar la calor. Si seguim així els ancians començaran a caure com mosques. Hi ha dies que s'arriba a la tòrrida temperatura de 25 ºC. Un infern, vaja. Sort que de bon matí, quan vaig cap a la feina, no passem de 12 o 13 graus. A vegades fins i tot em poso una jaqueta de cotó per sobre de la camisa de màniga curta.

Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.

No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.

Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.

Apa, a reveure!

Estiu a la fresca

Seguim per aquí a ple estiu, a Noruega. Avui està plovent amb força i a 14 ºC de temperatura. Estem considerant molt seriosament la possibilitat de tornar a posar el nòrdic al llit. Què tal, per Barcelona? Molta calor? Podria riure una estona dels estius a Barcelona, però ara que hi penso, trobo a faltar fer una cerveseta i unes tapes a la terrassa d'un bar. Però per altra banda, els dies que no plou aquí a Trondheim s'està d'allò més bé. Fa temps que no suo. I no em noto la pell enganxifosa. I la calor no em deixa aixafat, sense forces, totalment apàtic. Té les seves coses bones, això de no passar calor. Com a mínim per mi. Com sempre dic, va ser un dels factors que em van fer decidir per Noruega.

Ja hem anat més vegades al Burger King de les que puc confessar. I l'estomac se'm tanca quan sento l'olor tan característica d'aquests restaurants. Restaurants, per dir-ne d'alguna manera. Però és dels pocs lloc on podem tenir converses adultes la Lidia i jo mentre les feres s'entretenen a la zona de jocs.  Val a dir que està molt bé de preu, i podem anar tots quatre a menjar sense haver de demanar un crèdit. A un restaurant qualsevol el normal és pagar al voltant de 25 euros per plat. Al Burger King per 40 euros mengem tots quatre.

Seguim recollint pixum de terra. I residus sòlids. Aix... Per sort sembla que comença a dominar la pixera i ja podem anar corrent al vàter sense mullar res, la majoria de vegades. Un parell de setmanes rentant pantalons i calçotets sense parar. I fregant el terra amb lleixiu. El principal problema és que no podem tenir la fera corrent pel jardí amb el cul a l'aire, perquè fa fred i plou massa sovint. Paciència.

Apa, a reveure!

Ous

En algun moment dec haver comentat que aquí a Trondheim molts supermercats, en lloc de tenir diverses neveres pels diferents productes, el que tenen és una habitació refrigerada, amb tots els productes posats en prestatgeries. Llet, formatge, carn, iogurts i ous, entre d'altres. Ous, sí. Els ous els venen refrigerats. Igual que a Estats Units i Canadà. I no és una diferència petita, no. És una manera completament diferent d'entendre la cadena de producció, distribució i consum dels ous. Els ous que es venen a la Unió Europea i a molts altres països no es refrigeren per tal que en el moment de transportar-los fins a casa la humitat no s'hi condensi. Aquesta humitat,  si els ous no estan molt i molt nets, després es converteix en un cultiu de bacteris com la salmonel·la. I és per això que a Noruega els renten ben rentats abans de posar-los a la venda. I això no es fa a la UE perquè els ous en el moment de la posta queden recoberts amb una pel·lícula protectora. I si obligues als productors a no rentar-los, els obligues a mantenir les gàbies de les gallines en bones condicions higièniques. Una llarga cadena de conseqüències a partir d'una petita diferència, eh? L'article on vaig llegir tota aquesta història el podeu trobar aquí.

Ah, per cert, la llet que venen és fresca, només pasteuritzada i homogeneïtzada. I la llet sencera és espectacular. Té gust de llet. Ni punt de comparació amb cap de les llets que es poden comprar a Catalunya als supermercats. De veritat. És llet cremosa i gustosa. La contrapartida és que has de comprar llet tot sovint, perquè si no es fa malbé.

Canviem de tema. Saps que una empresa no està passant per un bon moment quan veus que la gent que treballa a aquella empresa comença a posar al dia el seu perfil de LinkedIn. Una actualització de tant en tant és normal, però part de la plantilla posant-se de cop i volta a polir el currículum, uf. És curiós quanta informació es pot deduir a partir de l'activitat de la gent a les xarxes socials i professionals. I dels blocs, naturalment. Jeje.

Apa, a reveure!