Fa temps que sospito que vaig néixer dues tasses de cafè sota par. Per això m'adormia a les classes durant l'època universitària. I per això ara funciono amb quatre tasses de cafè diàries. La primera tot esmorzant a casa. Una altra just en arribar a la feina. Una altra durant la reunió diària de les deu. I l'ultima després de dinar, cap allà les dotze. Confesso que m'agrada el cafè. I tenim un bol ple de càpsules Nespresso al costat de la cafetera. M'haig de controlar, perquè sóc bastant sensible a la cafeïna. I si prenc una sola tassa de més em costa molt adormir-me a la nit. És un equilibri delicat, però des que el vaig trobar, aconsegueixo no adormir-me durant el dia i dormir bé durant la nit.
Coses curioses que pots veure a Noruega: l'arc de Sant Martí a dos quarts d'onze de la nit. Posaria la foto, però no té gaire interès excepte per l'hora, que es just quan s'ha post el sol avui.
Apa, a reveure!
Sunday, July 28, 2013
Saturday, July 27, 2013
Ens rostim!
Fa tres dies que és estiu per aquí a Trondheim. Se n'han anat els núvols i ha començat a fer calor sense pietat. Hi ha alertes per risc d'incendi, el consum de gelats s'ha disparat i la gent no es treu més roba per no escandalitzar. Els menuts es banyen a les fonts per passar la calor. Si seguim així els ancians començaran a caure com mosques. Hi ha dies que s'arriba a la tòrrida temperatura de 25 ºC. Un infern, vaja. Sort que de bon matí, quan vaig cap a la feina, no passem de 12 o 13 graus. A vegades fins i tot em poso una jaqueta de cotó per sobre de la camisa de màniga curta.
Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.
No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.
Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.
Apa, a reveure!
Per cert, sembla que haurem de canviar de casa. El propietari em va explicar que sa mare necessita un lloc per viure i que no pot pagar un lloguer a preus estàndard. Coses que passen. Tenim quatre o cinc mesos per trobar un lloc. De cacera altra vegada. Quina mandra. I una segona mudança. Uf. És el costat lleig d'una llei que no sobreprotegeix els llogaters.
No es pot fer un brou consistent, per aquestes terres. Tens les verduretes, més o menys, pastanaga, api, col, alguna arrel com el colinap, però la questió càrnica és complicada. Pollastre sí que se'n troba. Inclús pollastre sencer. Però ja està. Els talls per fer el brou amb un mínim de consistència com una mica de cansalada, una botifarreta, una mica de cua de porc o uns ossos de vedella, no es troben enlloc. Per no tenir no tenen ni pasta per sopa. No fan brou. No prenen brou. No saben què és. No cal dir que no venen brou envasat. Tan pràctic per arreglar un sopar o per cuinar qualsevol menja que en necessita. Que no, que no fan sopes. Un país on anirien tan bé, i el que tenen al supermercat són pizzes i altres plats precuinats.
Ah, que no me n'oblidi: Benvinguda, Aina, i moltes felicitats a l'Edu i la Mercè. Ànims, que només queden trenta anys de tenir la nena a casa.
Apa, a reveure!
Sunday, July 14, 2013
Estiu a la fresca
Seguim per aquí a ple estiu, a Noruega. Avui està plovent amb força i a 14 ºC de temperatura. Estem considerant molt seriosament la possibilitat de tornar a posar el nòrdic al llit. Què tal, per Barcelona? Molta calor? Podria riure una estona dels estius a Barcelona, però ara que hi penso, trobo a faltar fer una cerveseta i unes tapes a la terrassa d'un bar. Però per altra banda, els dies que no plou aquí a Trondheim s'està d'allò més bé. Fa temps que no suo. I no em noto la pell enganxifosa. I la calor no em deixa aixafat, sense forces, totalment apàtic. Té les seves coses bones, això de no passar calor. Com a mínim per mi. Com sempre dic, va ser un dels factors que em van fer decidir per Noruega.
Ja hem anat més vegades al Burger King de les que puc confessar. I l'estomac se'm tanca quan sento l'olor tan característica d'aquests restaurants. Restaurants, per dir-ne d'alguna manera. Però és dels pocs lloc on podem tenir converses adultes la Lidia i jo mentre les feres s'entretenen a la zona de jocs. Val a dir que està molt bé de preu, i podem anar tots quatre a menjar sense haver de demanar un crèdit. A un restaurant qualsevol el normal és pagar al voltant de 25 euros per plat. Al Burger King per 40 euros mengem tots quatre.
Seguim recollint pixum de terra. I residus sòlids. Aix... Per sort sembla que comença a dominar la pixera i ja podem anar corrent al vàter sense mullar res, la majoria de vegades. Un parell de setmanes rentant pantalons i calçotets sense parar. I fregant el terra amb lleixiu. El principal problema és que no podem tenir la fera corrent pel jardí amb el cul a l'aire, perquè fa fred i plou massa sovint. Paciència.
Apa, a reveure!
Ja hem anat més vegades al Burger King de les que puc confessar. I l'estomac se'm tanca quan sento l'olor tan característica d'aquests restaurants. Restaurants, per dir-ne d'alguna manera. Però és dels pocs lloc on podem tenir converses adultes la Lidia i jo mentre les feres s'entretenen a la zona de jocs. Val a dir que està molt bé de preu, i podem anar tots quatre a menjar sense haver de demanar un crèdit. A un restaurant qualsevol el normal és pagar al voltant de 25 euros per plat. Al Burger King per 40 euros mengem tots quatre.
Seguim recollint pixum de terra. I residus sòlids. Aix... Per sort sembla que comença a dominar la pixera i ja podem anar corrent al vàter sense mullar res, la majoria de vegades. Un parell de setmanes rentant pantalons i calçotets sense parar. I fregant el terra amb lleixiu. El principal problema és que no podem tenir la fera corrent pel jardí amb el cul a l'aire, perquè fa fred i plou massa sovint. Paciència.
Apa, a reveure!
Wednesday, July 10, 2013
Ous
En algun moment dec haver comentat que aquí a Trondheim molts supermercats, en lloc de tenir diverses neveres pels diferents productes, el que tenen és una habitació refrigerada, amb tots els productes posats en prestatgeries. Llet, formatge, carn, iogurts i ous, entre d'altres. Ous, sí. Els ous els venen refrigerats. Igual que a Estats Units i Canadà. I no és una diferència petita, no. És una manera completament diferent d'entendre la cadena de producció, distribució i consum dels ous. Els ous que es venen a la Unió Europea i a molts altres països no es refrigeren per tal que en el moment de transportar-los fins a casa la humitat no s'hi condensi. Aquesta humitat, si els ous no estan molt i molt nets, després es converteix en un cultiu de bacteris com la salmonel·la. I és per això que a Noruega els renten ben rentats abans de posar-los a la venda. I això no es fa a la UE perquè els ous en el moment de la posta queden recoberts amb una pel·lícula protectora. I si obligues als productors a no rentar-los, els obligues a mantenir les gàbies de les gallines en bones condicions higièniques. Una llarga cadena de conseqüències a partir d'una petita diferència, eh? L'article on vaig llegir tota aquesta història el podeu trobar aquí.
Ah, per cert, la llet que venen és fresca, només pasteuritzada i homogeneïtzada. I la llet sencera és espectacular. Té gust de llet. Ni punt de comparació amb cap de les llets que es poden comprar a Catalunya als supermercats. De veritat. És llet cremosa i gustosa. La contrapartida és que has de comprar llet tot sovint, perquè si no es fa malbé.
Canviem de tema. Saps que una empresa no està passant per un bon moment quan veus que la gent que treballa a aquella empresa comença a posar al dia el seu perfil de LinkedIn. Una actualització de tant en tant és normal, però part de la plantilla posant-se de cop i volta a polir el currículum, uf. És curiós quanta informació es pot deduir a partir de l'activitat de la gent a les xarxes socials i professionals. I dels blocs, naturalment. Jeje.
Apa, a reveure!
Ah, per cert, la llet que venen és fresca, només pasteuritzada i homogeneïtzada. I la llet sencera és espectacular. Té gust de llet. Ni punt de comparació amb cap de les llets que es poden comprar a Catalunya als supermercats. De veritat. És llet cremosa i gustosa. La contrapartida és que has de comprar llet tot sovint, perquè si no es fa malbé.
Canviem de tema. Saps que una empresa no està passant per un bon moment quan veus que la gent que treballa a aquella empresa comença a posar al dia el seu perfil de LinkedIn. Una actualització de tant en tant és normal, però part de la plantilla posant-se de cop i volta a polir el currículum, uf. És curiós quanta informació es pot deduir a partir de l'activitat de la gent a les xarxes socials i professionals. I dels blocs, naturalment. Jeje.
Apa, a reveure!
Sunday, June 30, 2013
La barbacoa, la barbacoa...
Ara que tenim barbacoa, em passo el dia fent broquetes.
Pollastre, porc, bacó, xampinyons, pebrot, ceba...
També hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, però les broquetes és el que més m'agrada.
S'ha d'aprofitar, que després ve l'hivern i a veure qui és el guapo que fa una barbacoa a deu o quinze graus sota zero. Més que res amb el jardí cobert amb un pam de neu és una mica incòmode anar i venir de la barbacoa. Suposo que el gran inconvenient és que no pots menjar assegut a la terrassa, perquè les broquetes estarien congelades abans de poder queixalar-les. En resum, que s'ha d'aprofitar el dia que no plou per cremar una mica de carbó i fer una mica de fum.
Estem mirant de treure-li el bolquer al menut. Això vol dir que portem un parell de dies recollint pixum del terra i les cadires. I posant calçotets, mitjons i pantalons a la rentadora.
Per sort sembla que el segon dia ja comença a aguantar-se una mica les ganes de pixar i no és tan freqüent el desastre. De moment no s'ha pixat al sofà, i això ja és una gran victòria. Toquem fusta.
Avui les fotos per gentilesa de la Lidia, que les fa quan jo tinc les mans ocupades.
Apa, a reveure!
Pollastre, porc, bacó, xampinyons, pebrot, ceba...
També hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, però les broquetes és el que més m'agrada.
S'ha d'aprofitar, que després ve l'hivern i a veure qui és el guapo que fa una barbacoa a deu o quinze graus sota zero. Més que res amb el jardí cobert amb un pam de neu és una mica incòmode anar i venir de la barbacoa. Suposo que el gran inconvenient és que no pots menjar assegut a la terrassa, perquè les broquetes estarien congelades abans de poder queixalar-les. En resum, que s'ha d'aprofitar el dia que no plou per cremar una mica de carbó i fer una mica de fum.
Estem mirant de treure-li el bolquer al menut. Això vol dir que portem un parell de dies recollint pixum del terra i les cadires. I posant calçotets, mitjons i pantalons a la rentadora.
Per sort sembla que el segon dia ja comença a aguantar-se una mica les ganes de pixar i no és tan freqüent el desastre. De moment no s'ha pixat al sofà, i això ja és una gran victòria. Toquem fusta.
Avui les fotos per gentilesa de la Lidia, que les fa quan jo tinc les mans ocupades.
Apa, a reveure!
Saturday, June 22, 2013
Llistes electorals
Fa uns dies vaig donar un cop d'ull a la llei electoral de Noruega. Tenia curiositat per saber com es vota per aquestes terres. Sí, allò d'anar al col·legi electoral, agafar la butlleta del partit que menys et desagrada i dipositar-la a l'urna. Aquí fan un petit pas intermedi. Després d'agafar la butlleta treuen un bolígraf i fan les correccions que creuen convenients a la llista que presenta el partit. Aquest no m'agrada i el guixo, aquesta crec que hauria d'encapçalar la llista i la poso la número u, etcètera. I gràcies a aquestes mesures d'higiene, la democràcia no emmalalteix.
Tot això ve a arrel d'un article que va publicar El País sobre la classe política espanyola. Podeu trobar l'article aquí. Sí, malauradament, classe política. Perquè ni a Espanya ni a Catalunya governa ningú que no hagi llepat molts culs als seus respectius partits. I qui es dedica a la política, viu de la política i fa tot el possible per seguir vivint de la política. I això té conseqüències nefastes. S'ha de llegir amb la tranquil·litat d'un diumenge per endavant, sense presses i sense materials a prop per fabricar còctels Molotov. Per si de cas us entra una urgència d'anar corrent a les seus dels partits polítics.
Apa, a reveure!
Tot això ve a arrel d'un article que va publicar El País sobre la classe política espanyola. Podeu trobar l'article aquí. Sí, malauradament, classe política. Perquè ni a Espanya ni a Catalunya governa ningú que no hagi llepat molts culs als seus respectius partits. I qui es dedica a la política, viu de la política i fa tot el possible per seguir vivint de la política. I això té conseqüències nefastes. S'ha de llegir amb la tranquil·litat d'un diumenge per endavant, sense presses i sense materials a prop per fabricar còctels Molotov. Per si de cas us entra una urgència d'anar corrent a les seus dels partits polítics.
Apa, a reveure!
Wednesday, June 12, 2013
O cuina o Noruega.
Cuina noruega. No, no saben què és. És trist, però és així. Peix bullit, col bullida i com a gran cosa salsitxes de frankfurt a la brasa. Són extraordinàriament pobres, culinàriament parlant. Les regions mediterrànies tenen cuines molt i molt variades. I moltes altres regions del món també, no cal dir. Índia, Xina, Japó, Vietnam, Mèxic, i tantíssims altres indrets. A què es deu tanta diferència? De fet, a què es deu la riquesa culinària? Abundància històrica d'ingredients? Molt de contacte amb altres cultures? Estar dins de grans rutes comercials? Suposo que tot el Mediterrani compleix aquestes condicions. Però, i a la resta del món? Si algú te referències, agrairia molt que me les fes arribar.
La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?
També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.
Apa, a reveure!
La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?
També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.
Apa, a reveure!
Subscribe to:
Posts (Atom)