Els dies s'allarguen

Els dies ja son molt llargs. Aquesta foto està feta a les deu de la nit. Posta de sol. I d'aquí unes setmanes es podran fer fotos com aquesta a les dotze de la nit.

Aquí a Trondheim es pot viure sense tocar diner en efectiu. Tot es pot pagar amb targeta. Un cafè en un bar? Targeta. Un iogurt al supermercat? Targeta. Un llibre? Targeta. No cal portar efectiu a sobre. És alliberador, francament. Quan vaig obrir el compte al banc em van dir com a gran cosa que podria treure diners de qualsevol caixer de qualsevol entitat dintre de Noruega. Ara veig per què. O sigui que si per una d'aquelles coses veniu per Noruega a fer el turista, no cal que us preocupeu de canviar diners abans de venir. No cal.

Com que ha arribat el bon temps, els bars comencen a instal·lar les terrasses. A la foto es pot veure com posen la terrassa flotant al "Den Gode Nabo" (El bon veí). Tenen bones cerveses, i a la terrassa, fent-la petar amb la gent de la feina, s'hi està d'allò més bé. La cervesa més barata surt per unes 75 corones. Després un queixareu per pagar 4 euros per una cervesa en una terrassa a Barcelona.

La cuina de casa, on de moment ja hi he posat una planteta comprada a l'IKEA.

Apa, a reveure!

Jardí

Ara sí. La primavera ja ha arribat. Les plantes comencen a brotar de veritat. La setmana passada només va nevar un parell de dies. Van ser dies estranys. A estones nevava, a estones plovia, a estones feia sol i a estones totes tres coses a la vegada. Molt boig tot plegat. Anaves caminant pel carrer, sense pluja ni neu, sota un solet agradable i veies com uns metres més endavant estava nevant.

Les plantes s'apressen a treure flors. El paisatge post-nuclear gris i groc d'arbres pelats i plantes mortes comença a tornar-se verd. Realment aquí els hiverns són exigents amb la vegetació.

Els ocells aprofiten el jardí per alimentar-se. Una griva cerdana (gràcies, Google) atipant-se de cucs:

I com que ja no hi ha neu als carrers, ara toca canviar les rodes dels cotxes per posar les d'estiu, sense claus. Això implica que tothom ha de tenir un joc de rodes guardat al garatge. I un parell de cops l'any fer el canvi de les quatre. Naturalment sempre que hi ha un nínxol de mercat hi ha algú que sap aprofitar-lo: hi ha garatges que et guarden el joc de rodes que no fas servir i et fan el canvi quan toca.

Una cosa que em sobta d'aquí és veure nens petits anant sols pel carrer. Anant a l'escola, anant a casa, a peu o en bicicleta. Nens petits que no crec que tinguin més de cinc o sis anys, vull dir. Curiós.

Apa, a reveure!

IKEA

Són d'una altra galàxia, els noruecs. Avui he vist que algú havia penjat cartells dient que havia perdut el mòbil (un Samsung Galaxy S2) i que si algú el trobava, que li fes arribar. Acompanyava el text amb una foto del mòbil amb una funda protectora que feia que fos fàcil d'identificar. Us ho imagineu això a Barcelona? No, oi? Si perds el mòbil a Barcelona ja l'has vist prou. És evident que qui el trobi se'l quedarà, oi? Doncs sembla que aquí no. M'hi jugaria un pèsol que l'acabarà recuperant.

Per cert, si algú s'anima a venir aquí a treballar, ARM busca gent. Diferents perfils tècnics, tant aquí a Trondheim com també a Cambridge, UK. Però quines ganes d'anar a viure a Cambridge, podent venir a Trondheim i gaudir d'hiverns de veritat, un entorn natural inigualable i un nivell de vida envejable. Tinc una llista de llocs per cobrir que us puc fer arribar, si us interessa.

Ahir em vaig passar dues o tres hores, ja no recordo, muntant un llit d'IKEA. Sort que m'agrada muntar coses, perquè si no, encara estaria dormint al llit inflable. Que bé que s'hi dorm, en aquest nou llit.

El dia 7 de maig ja es podrà veure el tràiler de la pel·lícula "Ender's Game". La pel·lícula s'estrena el novembre. Aviam si està a l'alçada de llibre. Serà difícil.

Apa, a reveure!

Mudança!

Són dos quarts d'onze de la nit. Encara hi ha prou llum al cel com per caminar pel carrer sense llum artificial.
Suposo que per aquestes latituds el metabolisme de les plantes deu ser força diferent. Uns quants mesos seguits de claror pràcticament ininterrompuda, seguits d'uns quants mesos de foscor. Em pregunto si les plantes necessiten foscor de tant en tant per anar bé. O no, i aquí les plantes creixen i creixen sense parar els mesos d'estiu. Ho hauré de mirar, sembla interessant. Per cert, les plantes encara estan començant a brotar. S'ho prenen amb calma i molta precaució. Encara fa fred i algunes nits arriba a glaçar.

Comença a haver-hi molts ocells per la zona. I també rates voladores. Jo que em pensava que les deixava enrere anant tant al nord, i resulta que a Trondheim també hi ha coloms. Aix... Per fortuna no n'hi ha tants.  En fi, que és un bon lloc per fer fotografia d'ocells. Sort que no és la meva passió, que si no ja estaria pensant en renovar l'equip fotogràfic.

Gràcies a Google ara és molt més fàcil identificar ocells que fa uns anys. Aquí teniu una cuereta blanca:

I aquí un d'aquests corbs amb abric tant comuns de la zona (també coneguts com cornelles emmantellades):

És un pal no dominar la llengua amb la que mantens converses amb la gent que t'envolta. Es fa difícil fer broma, o tenir converses intranscendents sobre la vida a Noruega. Si la parida anterior sobre les plantes li haig de comentar a algú en anglès, de la mandra que em fa començar a pensar les paraules adequades, acabo no fent-ho. Suposo que amb el temps acabaré tenint una mica més de desimboltura. Aviam com me'n surto amb el noruec, que començo les classes d'aquí un parell de setmanes.

Una cosa que em sobta d'aquí Trondheim és que totes les cases, pràcticament sense excepció, tenen soterrani. Des de fora sempre es veuen unes finestres petites arran de terra. M'hi hauria de fixar més, però no estic segur d'haver vist cap casa sense les finestres pel soterrani. Normalment es fa servir de traster, per tenir-hi la rentadora i l'assecadora i a vegades per posar-hi una dutxa. Una mica estrany per mi això de baixar al soterrani per dutxar-te. Altres vegades els soterranis es lloguen com a vivenda. M'imagino que ha de ser com viure en un búnquer. Les finestres a tocar del sostre i sempre amb llum elèctrica.

Últimament estic enganxat a The Wire. Vaig pel començament de la segona temporada. Aquesta és una sèrie en què necessito subtítols per saber què diuen. I a vegades ni amb subtítols entenc del tot de què parlen. "Low man scrapped, yo. He all the way down." Se m'escapa, el dialecte de la zona de Franklin Terrace. En canvi en d'altres com The Big Bang Theory, How I Met your Mother o Futurama ja no em calen subtítols. Puc seguir-les en anglès sense problemes. Poc a poc vaig millorant.

Ah, per cert, avui he estat de mudança! Ja estic vivint a la nova casa!! Aquesta nit dormiré en un llit inflable, que els de l'IKEA avui no treballen i em porten demà els llits. Per fi no hauré de compartir l'espai amb desconeguts. Ara toca omplir-la, que està pelada. Tres armaris i la cuina ben equipada. Però ni plats, ni coberts, ni olles ni res de res. M'he hagut de fer una pizza per sopar. I menjar-me-la a mossegades sobre el cartró de l'embalatge. En fi... Res que no tingui solució.

Apa, a reveure!

Escalant

Dimarts passat vaig anar a fer escalada amb alguns companys de feina. Un parell de col·legues són aficionats

a l'escalada i van fer la proposta d'anar els qui volguéssim a grimpar a un centre d'escalada que hi ha als afores de Trondheim. Als afores vull dir a vint minuts caminant del centre, que ja començo a calibrar les distàncies com la gent d'aquí. En resum, que m'hi vaig apuntar i vam anar a fer el mico al lloc en qüestió. Pagues l'entrada d'unes 50 corones i si vols et lloguen sabates d'escalada (també conegudes com peus de gat) també per un preu raonable, cosa que vaig fer perquè tinc els peus de gat encara a Barcelona. Totes les vies per pujar estan marcades amb codis de colors segons la seva dificultat. I apa, anar pujant, anar caient, i acabant amb les mans, els braços, l'esquena i les cames tant i tant cansades que ja no tens força ni per descordar-te les sabates. Quin tip de riure, de veritat. Veure com el teu cos diu que ja n'hi ha prou, que ja no queden forces per agafar-se a la següent presa. Que es declara en vaga fins demà. També és enormement satisfactori aconseguir arribar fins dalt de tot. Fins dalt de tot de la via més senzilla. No ens passéssim, que és el primer dia. I sí, tinc bambes d'escalada perquè quan vaig estar a Girona vaig anar a escalar un parell o tres de cops amb uns companys d'allí. Al cap de poc aquests companys van anar a parar a altres llocs i ja no vaig tornar a pujar parets. És el moment de recuperar l'afició. De començar-la de nou, més aviat.

L'únic que et pot passar és que et torcis un turmell si caus malament, o que et caigui algú a sobre si no has vist que estaves passant just per sota d'algú que grimpava pel sostre. I també et pot passar que el dia següent no puguis picar tecles de garratibades que t'han quedat les mans. Però vaja, res gaire greu.

Aquest matí m'he despertat a les sis. En part degut a que me n'havia anat a dormir aviat, i en part degut a la llum que entrava per la finestra. A les sis del matí ja s'ha fet completament de dia. Estem a finals d'abril. Encara queden dos mesos per arribar al solstici d'estiu. De manera que els pròxims quatre mesos hi haurà tanta o més llum que avui. Comença a ser interessant, això del sol a Noruega.

Apa, a reveure!

Brots verds

No, no va d'economia aquesta entrada. Tampoc de política. No tinc ni els coneixements ni les ganes d'entrar en aquests terrenys pantanosos. I menys en un blog que escric per passar l'estona i per deixar un registre de les meves aventures per Noruega. Parlem de la primavera perquè, definitivament, ha arribat la primavera! Ja no neva, ni tan sols de nit. Arbres i plantes s'apressen a brotar.

En aquest país no hi falta aigua. Tot és cobert de molsa, liquens i fulles podrides.

Els pardals s'amaguen entre els arbusts encara sense fulles. Aquests dos i tres més estaven tenint una enèrgica discussió abans que jo arribés. No vaig arribar a saber quin era l'objecte de la disputa. Normal, són pardals noruecs i encara em queda molt per aprendre de l'idioma.

Per dinar, rellom a la taronja. No m'ha quedat del tot malament. Ja tinc amb què omplir el tupper de demà. Aquí encara li faltava una mica, perquè el forn no acaba d'anar del tot bé. Però és que ja portava hora i mitja i tenia gana. Després d'agafar-ne uns talls per dinar l'he ficat una estona més al forn. Boníssim, igualment.

I per fi una foto sense neu de la casa on visc.

Apa, a reveure!

Caaaaarn!

Per fiiii!! He aconseguit comprar una mica de carn decent. Sembla que al Bunnpris Gourmet sí que tenen alguna cosa aprofitable. Per començar tenen llom! I tenen rellom! Oeeeeoeoeoeoee!! Per començar he comprat uns quants talls de llom per fer a la planxa. A la planxa, també coneguda com paella amb poc oli i foc al màxim. Amb uns xampinyons amb picada d'all i julivert per acompanyar. Un plat senzill, saborós, i que em fa sentir una miqueta com a casa. Avui per sopar m'he fet unes verduretes saltejades amb un ou escalfat al damunt. Demà un rellom a la taronja. S'ha de celebrar, això. Aps, ara que ho penso, millor que tregui el rellom del congelador. Un momentet que torno...

Apa, ja sóc aquí altra vegada. Per on anava? Ah, sí, també he comprat una mica de vedella per fer una mica d'estofat. Una mica de vedella estofada amb patates. Potser pel cap de setmana que ve. Gent molt sàvia m'ha aconsellat que renti la carn com es feia antigament, amb aigua i vinagre, per treure la mala olor. Ho provaré, aviam què tal. Per la carn que he comprat avui no caldrà, era força fresca. No estava gaire seca ni feia olor, vull dir. No es que sigui per tirar coets.

Ara que estic parlant anglès cada dia, m'adono dels límits del meu coneixement de la llengua. Mentre no surto de la rutina habitual, tot va bé. Parlo sense problemes amb els col·legues, compro al supermercat, faig tràmits a Hisenda, etc. Però si haig de parlar en un àmbit que no havia tocat fins aleshores, em costa molt la primera vegada. Avui intentant explicar quina carn volia i com la volia tallada, per exemple. Tot el vocabulari i totes les expressions les sé en català, fruit de molts anys de pràctica. Però en anglès no sé explicar-me. "Posa'm mitja dotzena de talls de llom per fer a la planxa, no massa fins que si no queden molt secs." Doncs així, en fred, no em surt en anglès. D'entrada, llom, en anglès? Algú? No? Ningú? Ara buscant a Google sembla que el llom en anglès es diu loin i el rellom tenderloin. I com es diu "per fer a la planxa"? En fi. Tot és buscar-ho i la propera vegada podré parlar amb fluïdesa en aquesta situació en concret. I així anar aprenent. Aix, en moments així enyoro el mercat de Sants. Ja se'm passarà. Com a mínim ja tinc un lloc on poder comprar una part petita però important del que m'agrada cuinar.

Apa, a reveure!