El Nid, cobert de gel

El primer punt de la meva excursió matinal era el pantà que tenim més a prop de casa, Øvre Leirfossen ("La cascada del campament de dalt", si ho he entès bé). Així que m'hi anava acostant es podia sentir el brogit de l'aigua que estaven desguassant. Jo que volia veure-ho tot cobert de gel... Efectivament, molta corrent d'aigua i només una mica de gel a les vores. Moment d'anar riu avall cap al segon embassament, molt convenientment anomenat Leirfossen. Resulta que sí que es glaça, el Nid. Ja fa uns dies que la temperatura va baixar per sota de zero graus i no ha tornat a pujar. Heus ací la prova fotogràfica:

Suposo que en aquesta part del riu l'aigua baixa més tranquil·la, a l'estar entre dos pantans.  He mirat a quina hora passava el bus pel segon pantà per tal de tornar còmodament, però encara faltava una hora i mitja i he hagut de fer marxa enrere sense arribar a Leirfossen. El bosc que hi ha a l'altra banda del riu sembla que és accessible per un caminet que he descobert mirant les imatges de satèl·lit del Google Maps. Serà l'objectiu de la propera excursió.

Avui només he fet les fotos per fer el panorama anterior. No estava el cel gaire interessant per fer fotos de matinada. ´Tot el cel de color blau, sense núvols inflamats per la sortida del sol.

Apa, a reveure!

Ara sí! Ha arribat l'hivern.

Per fi. Ja ha arribat l'hivern de veritat a Trondheim. Ja tocava.

Res millor que aquest temps per anar a donar una volta pel barri a fer alguna foto de bon matí. He passat per l'embassament, que ja es comença a glaçar. Tinc curiositat per saber si es cobreix de gel o no. Jo suposo que sí, donat que no hi ha molta corrent i el gel té temps d'acumular-se.

Aix, quan era jove, tot això eren camps... Ah, calla, que Trondheim està envoltat de granges i camps de conreu. Si és que no poden estar amb gaire gent a la vora, els noruecs. La seva màxima felicitat és anar a voltar per la muntanya i prendre's un cafè calentó en arribar al cim, sense haver hagut d'intercanviar ni una sola paraula amb ningú. Probablement exagero.

I com que el cel està lliure de núvols, fa força fred. A les nou del matí devíem estar a cosa de -12 ºC. I ara que ho recordo em ve al cap que m'haig de comprar uns calçotets abrigats. Quan camines, les cames i el tronc s'escalfen gràcies a la mica d'exercici. Però el cul no fa gran cosa i se t'acaba glaçant. Calçotets de cotó, malles tèrmiques i texans no són suficients. Potser una granota d'esquí ben gruixuda.

Els pardals ja estan patint per alimentar-se ara que ha arribat l'hivern. Algú deu haver tirat llavors per terra, perquè estaven picant el terra sense por de mi que passava a la vora. De fet sospito que si aquí hi ha pardals a l'hivern és perquè, qui més qui menys, tothom posa una menjadora pels ocells.

Proposta de projecte per diumenge: Fer alguna construcció interessant amb peces de fusta. Força bé de preu, a l'IKEA. Els petitons necessitaran algunes peces més per fer construccions encara més interessants. O perquè les faci jo, que sóc el que s'ho passa més bé aixecant ponts i edificis. Jejeje...

Apa, a reveure!

Sembla que hi ha corrent d'aire

Avui m'he hagut de quedar més estona de la prevista a la feina. Tenim un petit huracà de visita, "Ivar" l'anomenen, i la policia ha decidit tallar la circulació d'autobusos mentre passa. M'ha tocat passar pel supermercat a comprar alguna porqueria per sopar. Fideus deshidratats, un parell de pomes i una bossa de patates fregides. Depriment. Una mica de vent sí que fa, tot 'ha de dir.

Està fent un temps molt i molt boig. Fa dies que no baixem dels 3 o 4 ºC. Hem arribat a estar a 10 ºC. En ple mes de desembre. L'any passat a Trondheim estaven a -10 ºC, que és el que toca. Un dels motius per venir a Noruega va ser que hi feia fred. Potser no el motiu més important, però un motiu al cap i a la fi. Quina estafa. Estic per demanar que em tornin els calés.

Les finestres de l'oficina semblen les d'un cotxe dins d'un túnel de rentat. Cap a la part final, on els canons d'aire assequen el cotxe. Les gotes d'aigua van amunt i avall i les finestres tremolen. Mentre no se'n vagi la llum tot anirà bé. De moment no hi ha ordre de deixar circular els autobusos i ja és un quart de vuit del vespre. Preferiria ser a casa, francament. Començar a posar pijames als petits per després ficar-los al llit a dormir. I poder estar una estona al sofà amb la Lidia veient un altre capítol de "The Newsroom".

Sembla que els autobusos començaran a circular altra vegada a partir de les vuit. Viscaaaaaa!!! A córrer, que no vull perdre el 3, que si no, em tocarà esperar.

I ja sóc a casa! Són increïbles aquests noruecs. El 3 ha passat just a l'hora que li tocava. Sempre puntuals. Com s'ho deuen fer per anar gairebé sempre a l'hora?

Vinga, me'n vaig al sofà, que a la Lidia i a mi ens espera "The Newsroom".

Apa, a reveure!

Preparant els trineus

Per fi la primera nevada de consideració! Avui, en cosa de quatre hores, han caigut uns deu centímetres de neu. Fa goig el barri. No en tinc fotos perquè només portava el mòbil i ja era negra nit a les 16:30. Impossible fer fotos dalt d'un autobús en moviment amb tant poca llum. Ah, m'informa la Lidia que sí que tenim una foto, feta per ella. Voilà:

L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.

Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.

La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.

Apa, a reveure!

Feina: Mali-T760

Atenció, aquesta és una entrada una mica tècnica.

Molta feina, últimament. Estàvem acabant de verificar i arreglar el nou producte estrella de la divisió on treballo. Ja ha estat anunciat oficialment i ara toca entregar les primeres versions als clients més importants perquè ho puguin anar integrant en els seus dissenys. Parlem de Samsung, Mediatek i alguna altra de la mateixa talla. D'aquí a uns quants mesos, potser un a finals de l'any que ve, començaran a sortir mòbils i tauletes amb aquests processadors gràfics. Aquí la pàgina oficial:

http://www.arm.com/products/multimedia/mali-high-end-graphics/mali-t760.php

De fet també s'ha presentat

http://www.arm.com/products/multimedia/mali-mid-range-graphics/mali-t720.php

Dos productes alhora. I moltíssima feina per tenir-los preparats a temps. I bona part del cluster on fem les simulacions per nosaltres, per poder fer totes les proves. La feina segueix sent molt interessant. Esperem que segueixi així. Estic tractant de potenciar la integració contínua, intentant anar cap a les idees exposades a

http://blog.snap-ci.com/blog/2013/11/07/automatic-branch-tracking-and-integration/

tenint en compte que nosaltres produïm dissenys de GPU i el meu equip en concret es dedica a fer-ne la verificació a alt nivell. Un dels productes en que estem treballant està dispers en una bona pila de branques de Git, cadascuna per una petita funcionalitat o per una petita correcció. No estaria de més tenir el servidor d'integració continua mirant de generar els binaris de cadascuna de les branques i de cadascuna de les integracions de cada branca a la seva branca mare. Estalviaríem temps d'integració, a la llarga.

S'acosta la foscor

Sembla que ja comença a acostar-se l'hivern. Les temperatures estan baixant poquet a poquet, neva sovint, encara que a vegades plou, i els arbres i les plantes ja han perdut les fulles. Els dies s'escurcen i cada vegada veig més clara l'associació que fan els noruecs de la foscor amb el fred. A la cultura noruega, la foscor equival a fred. Si en una pel·lícula nòrdica és fosc, vol dir que hi fa fred. Molt de fred. Per contra, la llum de les cases s'associa amb l'escalfor. I a l'estiu hi ha llum, molta llum, i no fa fred. Curiós, tot plegat.

Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.

I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.

Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.

Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.

S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...

I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.

Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.

Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.

Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.

Apa, a reveure!

Tardor

 Ja tenim aquí la tardor! Bolets per tot arreu, els arbres comencen a tornar-se de color groc, el jardí està cobert de fulles i les temperatures van baixant poc a poc. Hauré d'aprendre a reconèixer els bolets, perquè els boscos i jardins són ben farcits d'aquestes meravelles culinàries, i la gent de la zona no els fa ni el més mínim cas.

Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.

I ara una foto feta amb el Big Stopper de Lee Filters. M'encanta aquest filtre. Permet exposicions llarguíssimes a plena llum de dia. Aquesta foto la vaig fer amb una exposició d'un minut. Fa que l'aigua es converteixi en una boira misteriosa.

Apa, a reveure!