Avui m'he hagut de quedar més estona de la prevista a la feina. Tenim un petit huracà de visita, "Ivar" l'anomenen, i la policia ha decidit tallar la circulació d'autobusos mentre passa. M'ha tocat passar pel supermercat a comprar alguna porqueria per sopar. Fideus deshidratats, un parell de pomes i una bossa de patates fregides. Depriment. Una mica de vent sí que fa, tot 'ha de dir.
Està fent un temps molt i molt boig. Fa dies que no baixem dels 3 o 4 ºC. Hem arribat a estar a 10 ºC. En ple mes de desembre. L'any passat a Trondheim estaven a -10 ºC, que és el que toca. Un dels motius per venir a Noruega va ser que hi feia fred. Potser no el motiu més important, però un motiu al cap i a la fi. Quina estafa. Estic per demanar que em tornin els calés.
Les finestres de l'oficina semblen les d'un cotxe dins d'un túnel de rentat. Cap a la part final, on els canons d'aire assequen el cotxe. Les gotes d'aigua van amunt i avall i les finestres tremolen. Mentre no se'n vagi la llum tot anirà bé. De moment no hi ha ordre de deixar circular els autobusos i ja és un quart de vuit del vespre. Preferiria ser a casa, francament. Començar a posar pijames als petits per després ficar-los al llit a dormir. I poder estar una estona al sofà amb la Lidia veient un altre capítol de "The Newsroom".
Sembla que els autobusos començaran a circular altra vegada a partir de les vuit. Viscaaaaaa!!! A córrer, que no vull perdre el 3, que si no, em tocarà esperar.
I ja sóc a casa! Són increïbles aquests noruecs. El 3 ha passat just a l'hora que li tocava. Sempre puntuals. Com s'ho deuen fer per anar gairebé sempre a l'hora?
Vinga, me'n vaig al sofà, que a la Lidia i a mi ens espera "The Newsroom".
Apa, a reveure!
Thursday, December 12, 2013
Tuesday, November 19, 2013
Preparant els trineus
Per fi la primera nevada de consideració! Avui, en cosa de quatre hores, han caigut uns deu centímetres de neu. Fa goig el barri. No en tinc fotos perquè només portava el mòbil i ja era negra nit a les 16:30. Impossible fer fotos dalt d'un autobús en moviment amb tant poca llum. Ah, m'informa la Lidia que sí que tenim una foto, feta per ella. Voilà:
L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.
Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.
La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.
Apa, a reveure!
L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.
Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.
La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.
Apa, a reveure!
Wednesday, November 13, 2013
Feina: Mali-T760
Atenció, aquesta és una entrada una mica tècnica.
Molta feina, últimament. Estàvem acabant de verificar i arreglar el nou producte estrella de la divisió on treballo. Ja ha estat anunciat oficialment i ara toca entregar les primeres versions als clients més importants perquè ho puguin anar integrant en els seus dissenys. Parlem de Samsung, Mediatek i alguna altra de la mateixa talla. D'aquí a uns quants mesos, potser un a finals de l'any que ve, començaran a sortir mòbils i tauletes amb aquests processadors gràfics. Aquí la pàgina oficial:
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-high-end-graphics/mali-t760.php
De fet també s'ha presentat
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-mid-range-graphics/mali-t720.php
Dos productes alhora. I moltíssima feina per tenir-los preparats a temps. I bona part del cluster on fem les simulacions per nosaltres, per poder fer totes les proves. La feina segueix sent molt interessant. Esperem que segueixi així. Estic tractant de potenciar la integració contínua, intentant anar cap a les idees exposades a
http://blog.snap-ci.com/blog/2013/11/07/automatic-branch-tracking-and-integration/
tenint en compte que nosaltres produïm dissenys de GPU i el meu equip en concret es dedica a fer-ne la verificació a alt nivell. Un dels productes en que estem treballant està dispers en una bona pila de branques de Git, cadascuna per una petita funcionalitat o per una petita correcció. No estaria de més tenir el servidor d'integració continua mirant de generar els binaris de cadascuna de les branques i de cadascuna de les integracions de cada branca a la seva branca mare. Estalviaríem temps d'integració, a la llarga.
Molta feina, últimament. Estàvem acabant de verificar i arreglar el nou producte estrella de la divisió on treballo. Ja ha estat anunciat oficialment i ara toca entregar les primeres versions als clients més importants perquè ho puguin anar integrant en els seus dissenys. Parlem de Samsung, Mediatek i alguna altra de la mateixa talla. D'aquí a uns quants mesos, potser un a finals de l'any que ve, començaran a sortir mòbils i tauletes amb aquests processadors gràfics. Aquí la pàgina oficial:
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-high-end-graphics/mali-t760.php
De fet també s'ha presentat
http://www.arm.com/products/multimedia/mali-mid-range-graphics/mali-t720.php
Dos productes alhora. I moltíssima feina per tenir-los preparats a temps. I bona part del cluster on fem les simulacions per nosaltres, per poder fer totes les proves. La feina segueix sent molt interessant. Esperem que segueixi així. Estic tractant de potenciar la integració contínua, intentant anar cap a les idees exposades a
http://blog.snap-ci.com/blog/2013/11/07/automatic-branch-tracking-and-integration/
tenint en compte que nosaltres produïm dissenys de GPU i el meu equip en concret es dedica a fer-ne la verificació a alt nivell. Un dels productes en que estem treballant està dispers en una bona pila de branques de Git, cadascuna per una petita funcionalitat o per una petita correcció. No estaria de més tenir el servidor d'integració continua mirant de generar els binaris de cadascuna de les branques i de cadascuna de les integracions de cada branca a la seva branca mare. Estalviaríem temps d'integració, a la llarga.
Monday, November 11, 2013
S'acosta la foscor
Sembla que ja comença a acostar-se l'hivern. Les temperatures estan baixant poquet a poquet, neva sovint, encara que a vegades plou, i els arbres i les plantes ja han perdut les fulles. Els dies s'escurcen i cada vegada veig més clara l'associació que fan els noruecs de la foscor amb el fred. A la cultura noruega, la foscor equival a fred. Si en una pel·lícula nòrdica és fosc, vol dir que hi fa fred. Molt de fred. Per contra, la llum de les cases s'associa amb l'escalfor. I a l'estiu hi ha llum, molta llum, i no fa fred. Curiós, tot plegat.
Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.
I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.
Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.
Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.
S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...
I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.
Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.
Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.
Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.
Aaaah... D'això... Acabo de veure un cérvol petitó passant pel nostre jardí. Només l'he vist a contrallum, ha passat ràpid i s'ha fos amb la foscor. He avisat a l'Arnau però ja no ha estat a temps de veure'l. Ja ho sabia que això de Sjetnemarka estava més a prop de la natura, però no m'esperava pas veure cérvols passant prop de casa. Quines coses.
I ara, unes quantes fotos del barri on vivim. Aquí un caminet entre camps de cereals, que porta fins a un bosc a la vora del riu.
Una de les moltes granges a la vora de Sjetnemarka.
Aquí teniu el bosc a la vora del riu. Hi ha uns quants camins que es mantenen gràcies a voluntaris de la zona, que els recorren i els arreglen.
S'hi fan bolets, sí. I no els fan ni cas. Segur que n'hi ha tants de comestibles que acaben podrint-se per aquests boscos. Una tragèdia culinària. Aix...
I això sí, les sortides del sol són molt espectaculars. No sé si és la humitat, els núvols o el vent, però el cel s'inflama abans de la sortida del sol. Ara surt a dos quarts de nou i es pon a dos quarts de quatre. I com que em llevo abans de les set, tinc temps de veure el cel abans que surti el sol i espatlli la foto.
Llenya, molta llenya. Aquí a Noruega pràcticament totes les cases tenen xemeneia. I amb raó. Si se'n va la llum al mig de l'hivern vols tenir una manera alternativa d'escalfar la casa. Gas natural no en distribueixen, no. Amb totes les cases fetes de fusta el risc no compensa la comoditat. I cada any es revisen i es netegen les xemeneies. Perquè aquí l'hivern et mata, si no vas amb compte.
Molts camps a la vora de casa. A la foto encara no estaven llaurats, però ara ja estan preparats per l'hivern, ben llaurats i adobats per quan vingui la primavera. I recordo que vaig veure un altre cérvol ficant-se de pressa al bosc de la foto.
Ara cada nit gebra. Cada matí està tot cobert de cristalls de gel.
Apa, a reveure!
Sunday, September 15, 2013
Tardor
Ja tenim aquí la tardor! Bolets per tot arreu, els arbres comencen a tornar-se de color groc, el jardí està cobert de fulles i les temperatures van baixant poc a poc. Hauré d'aprendre a reconèixer els bolets, perquè els boscos i jardins són ben farcits d'aquestes meravelles culinàries, i la gent de la zona no els fa ni el més mínim cas.
Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.
Apa, a reveure!
Els ànecs i les gavines estan molt avesats a que la gent els doni menjar, i s'acosten a la mínima que t'atures a la vora del riu.
I ara una foto feta amb el Big Stopper de Lee Filters. M'encanta aquest filtre. Permet exposicions llarguíssimes a plena llum de dia. Aquesta foto la vaig fer amb una exposició d'un minut. Fa que l'aigua es converteixi en una boira misteriosa.
Apa, a reveure!
Sunday, August 25, 2013
Melmelada
Tot passejant pel bosquet que hi ha a la vora de la fortificació de Kristiansten vam descobrir que hi creixen gerds.
Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:
Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.
En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.
El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.
Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...
I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?
Apa, a reveure!
P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...
Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:
Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.
En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.
El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.
Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...
I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?
Apa, a reveure!
P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...
Sunday, August 4, 2013
La massa!
Una de les (poques) coses que saben fer a la cuina els noruecs és el pa. Fan tot tipus de pa amb més o menys varietat de cereals i llavors. Els pans que venen al supermercat tenen la forma del típic pa de motlle que es troba als supermercats catalans o el que surt d'una panificadora domèstica. Però no tenen res a veure ni en el tacte ni en el gust. Un dia qualsevol pots trobar una dotzena de tipus diferents de pa, i tots boníssims. No com les tristes barres de quart massa àcides, amb la molla massa flonja i que al cap de poques hores ja no són comestibles. I a més de trobar pa, al supermercat trobes tot tipus de farines, cereals i llavors per poder fer-te el pa a casa.
Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.
Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.
Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.
Una altra horeta de repòs i al forn.
No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.
Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.
Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.
Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.
Apa, a reveure!
Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.
Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.
Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.
Una altra horeta de repòs i al forn.
No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.
Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.
Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.
I just want to say I found @marick 's FP for the OO guy book really good https://t.co/SB59rLSwSa Months later I still think I get monads
— Martin Fowler (@martinfowler) July 30, 2013
Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.
Apa, a reveure!
Subscribe to:
Posts (Atom)