Escalant

Dimarts passat vaig anar a fer escalada amb alguns companys de feina. Un parell de col·legues són aficionats

a l'escalada i van fer la proposta d'anar els qui volguéssim a grimpar a un centre d'escalada que hi ha als afores de Trondheim. Als afores vull dir a vint minuts caminant del centre, que ja començo a calibrar les distàncies com la gent d'aquí. En resum, que m'hi vaig apuntar i vam anar a fer el mico al lloc en qüestió. Pagues l'entrada d'unes 50 corones i si vols et lloguen sabates d'escalada (també conegudes com peus de gat) també per un preu raonable, cosa que vaig fer perquè tinc els peus de gat encara a Barcelona. Totes les vies per pujar estan marcades amb codis de colors segons la seva dificultat. I apa, anar pujant, anar caient, i acabant amb les mans, els braços, l'esquena i les cames tant i tant cansades que ja no tens força ni per descordar-te les sabates. Quin tip de riure, de veritat. Veure com el teu cos diu que ja n'hi ha prou, que ja no queden forces per agafar-se a la següent presa. Que es declara en vaga fins demà. També és enormement satisfactori aconseguir arribar fins dalt de tot. Fins dalt de tot de la via més senzilla. No ens passéssim, que és el primer dia. I sí, tinc bambes d'escalada perquè quan vaig estar a Girona vaig anar a escalar un parell o tres de cops amb uns companys d'allí. Al cap de poc aquests companys van anar a parar a altres llocs i ja no vaig tornar a pujar parets. És el moment de recuperar l'afició. De començar-la de nou, més aviat.

L'únic que et pot passar és que et torcis un turmell si caus malament, o que et caigui algú a sobre si no has vist que estaves passant just per sota d'algú que grimpava pel sostre. I també et pot passar que el dia següent no puguis picar tecles de garratibades que t'han quedat les mans. Però vaja, res gaire greu.

Aquest matí m'he despertat a les sis. En part degut a que me n'havia anat a dormir aviat, i en part degut a la llum que entrava per la finestra. A les sis del matí ja s'ha fet completament de dia. Estem a finals d'abril. Encara queden dos mesos per arribar al solstici d'estiu. De manera que els pròxims quatre mesos hi haurà tanta o més llum que avui. Comença a ser interessant, això del sol a Noruega.

Apa, a reveure!