Ja tenim pis!

Bé, encara no he signat res, però el propietari m'ha trucat per dir-me que ens havien triat per llogar el pis. És un coi de concurs de bellesa, això de trobar pis de lloguer a Trondheim. Primer enviar un mail ben florit explicant com de bona persona ets, quina bona feina tens i que estable que sembla. No t'oblidis de posar que res et faria més feliç que viure en el pis en qüestió. Si ho fas bé aconsegueixes poder visitar el pis, i és aleshores que t'has de lluir. Que no falti una còpia del contracte de treball i una targeta amb el telèfon d'algú de la feina per confirmar que realment treballes allí. Dónes la millor versió de tu mateix i de la família, dels teus motius per venir a Noruega, de com t'agrada el país, i a esperar que hi hagi sort. Amb quins criteris et valoraran? Si fumes i tens mascotes, ho tens molt i molt difícil. Si consideren que el lloc no és prou gran per tu i els teus, punt negatiu. I així anar fent. És complicat tot plegat. Però la qüestió es que finalment he aconseguit convèncer algú que som gent de fiar. Planta baixa d'una casa, cuina gran, menjador gran i a vint minuts caminant del centre. No es pot demanar més, pel preu que té.

A petició popular, una entradeta gastronòmica. Què menjo aquí a Noruega? Millor comencem pel que no menjo. No menjo carn arrebossada (i com la trobo a faltar!). En primer lloc, no tenen pa ratllat. Sí, podria ratllar pa. Ja miraré de fer-ho, però francament, és molta feina. En segon lloc, quina carn? La que et venen al super envasada? És clar, una mica de tall-que-es-pela, tallat finet finet. Ah, no? Que no en queda cap paquet? I una mica de tapa plana? Ah, tampoc. No, és clar. Això es podria trobar en una carnisseria com cal. I aquí no en tenen d'això. De porc no en gasten. Bacó és l'únic que tenen de porc. I embotits d'importació. Jo que només vull una mica de llom per arrebossar. Unes botifarres. Uns senzills peus de porc. Un trosset de cansalada per una amanida tèbia. Unes galtes. Una mica de carn magra per unes llenties. Una mica del que sigui per fer una mica de brou. Doncs no. Res de tot això. Aix.

Parlem de la carn que sí tenen. Tenen filet, entrecot, carn picada i pits de pollastre. I punt. I si ho vols finet, t'ho talles tu. Carn fresca. O no. Perquè aquesta és una altra. Diguem que la carn que venen no és el que jo en diria carn fresca, fresca. És carn que si la olor que fa li notés a Barcelona, la llençaria sense pensar-m'ho dues vegades. La carn picada fa olor. Els pits de pollastre fan també oloreta. Sembla que t'hagis deixat la carn fora de la nevera un dia sencer. A ple estiu. Per sort la cocció tot ho mata. Espero.


El tema del peix també està pelut. Hi ha un mercat de peix que tinc pendent de visitar. Haig de mirar quins horaris fan i quin gènere tenen. I tinc entès que prop de la feina hi ha una peixateria. I aquí s'acaba el peix fresc a Trondheim. La resta, congelat. Poca varietat: bacallà i salmó. Quina tristor. Que sí, que amb bacallà es poden fer meravelles. Ja m'hi posaré. Al Bunnpris Gourmet, pots comprar peixos sencers (no em pregunteu quin peix, que no en tinc ni idea), congelats. Tota una bèstia de dos o tres quilos, que t'has d'emportar del super sencera. No ho acabo de veure clar.

De fruita i verdura fresca en tenen, i en varietat suficient. Té un preu, òbviament, però no n'hi ha per tant. Suposo que no tastaré ni nespres, ni albercocs, ni cireres, i ho trobaré a faltar. De bosses d'amanida talladeta també en tenen.

Una cosa curiosa és que les coses que necessiten refrigeració no ho tenen en neveres més o menys grans, repartides pel supermercat. Ho tenen tot ficat en una habitació refrigerada. Una habitació amb una porta lliscant de vidre on no et sobra la jaqueta que portes pel fred que fa al carrer. Dins de l'habitació hi ha prestatgeries amb tots els productes refrigerats. Llet fresca, formatge, sucs de fruita, carn, menjars precuinats, ous i alguna cosa més. Els congelats, però, sí que els tenen en congeladors com als supermercats de Barcelona.

Apa, a reveure!