Wednesday, May 1, 2013

Mudança!

Són dos quarts d'onze de la nit. Encara hi ha prou llum al cel com per caminar pel carrer sense llum artificial.
Suposo que per aquestes latituds el metabolisme de les plantes deu ser força diferent. Uns quants mesos seguits de claror pràcticament ininterrompuda, seguits d'uns quants mesos de foscor. Em pregunto si les plantes necessiten foscor de tant en tant per anar bé. O no, i aquí les plantes creixen i creixen sense parar els mesos d'estiu. Ho hauré de mirar, sembla interessant. Per cert, les plantes encara estan començant a brotar. S'ho prenen amb calma i molta precaució. Encara fa fred i algunes nits arriba a glaçar.

Comença a haver-hi molts ocells per la zona. I també rates voladores. Jo que em pensava que les deixava enrere anant tant al nord, i resulta que a Trondheim també hi ha coloms. Aix... Per fortuna no n'hi ha tants.  En fi, que és un bon lloc per fer fotografia d'ocells. Sort que no és la meva passió, que si no ja estaria pensant en renovar l'equip fotogràfic.

Gràcies a Google ara és molt més fàcil identificar ocells que fa uns anys. Aquí teniu una cuereta blanca:


I aquí un d'aquests corbs amb abric tant comuns de la zona (també coneguts com cornelles emmantellades):



És un pal no dominar la llengua amb la que mantens converses amb la gent que t'envolta. Es fa difícil fer broma, o tenir converses intranscendents sobre la vida a Noruega. Si la parida anterior sobre les plantes li haig de comentar a algú en anglès, de la mandra que em fa començar a pensar les paraules adequades, acabo no fent-ho. Suposo que amb el temps acabaré tenint una mica més de desimboltura. Aviam com me'n surto amb el noruec, que començo les classes d'aquí un parell de setmanes.

Una cosa que em sobta d'aquí Trondheim és que totes les cases, pràcticament sense excepció, tenen soterrani. Des de fora sempre es veuen unes finestres petites arran de terra. M'hi hauria de fixar més, però no estic segur d'haver vist cap casa sense les finestres pel soterrani. Normalment es fa servir de traster, per tenir-hi la rentadora i l'assecadora i a vegades per posar-hi una dutxa. Una mica estrany per mi això de baixar al soterrani per dutxar-te. Altres vegades els soterranis es lloguen com a vivenda. M'imagino que ha de ser com viure en un búnquer. Les finestres a tocar del sostre i sempre amb llum elèctrica.

Últimament estic enganxat a The Wire. Vaig pel començament de la segona temporada. Aquesta és una sèrie en què necessito subtítols per saber què diuen. I a vegades ni amb subtítols entenc del tot de què parlen. "Low man scrapped, yo. He all the way down." Se m'escapa, el dialecte de la zona de Franklin Terrace. En canvi en d'altres com The Big Bang Theory, How I Met your Mother o Futurama ja no em calen subtítols. Puc seguir-les en anglès sense problemes. Poc a poc vaig millorant.

Ah, per cert, avui he estat de mudança! Ja estic vivint a la nova casa!! Aquesta nit dormiré en un llit inflable, que els de l'IKEA avui no treballen i em porten demà els llits. Per fi no hauré de compartir l'espai amb desconeguts. Ara toca omplir-la, que està pelada. Tres armaris i la cuina ben equipada. Però ni plats, ni coberts, ni olles ni res de res. M'he hagut de fer una pizza per sopar. I menjar-me-la a mossegades sobre el cartró de l'embalatge. En fi... Res que no tingui solució.

Apa, a reveure!

2 comments:

  1. Nosaltres també anem pel principi de la segona temporada de The Wire, però estem anant lents perquè sovint ens pot més la son.

    Quant t'arriba la família?

    ReplyDelete
    Replies
    1. La família arriba a finals de maig. Ja tinc ganes que estiguin per aquí.

      Delete