Primer dia de feina!

Tinc la feina a 15 minuts de bus de la casa on estic. Però hi vaig caminant, que trigo 45 minuts i faig una mica d'exercici. Ja veurem si em dura gaire aquesta dèria per caminar.

En arribar m'he adonat del que ja sospitava perquè ja havia passat per davant de l'adreça de l'oficina. Enlloc diu que hi hagi l'oficina d'ARM. L'edifici està de reformes i està tot una mica potes amunt. Entro al vestíbul buscant alguna indicació, un porter amable, un petit rètol. Res. Segur que l'adreça la tinc ben apuntada, oi? Que sí, que sí, que segur que és aquí. Escales amunt, aviam si veig algú. Primera planta, una clínica oftalmològica. Segueixo més amunt. Veig gent darrere d'una porta de vidre, asseguda davant dels seus ordinadors. Cap rètol. Vaig al pis de dalt, no sigui cas. Una altra porta de vidre i més gent treballant. Potser més amunt. No, hi ha la sortida al terrat, pel que sembla. Hmmmm... Vaig a baixar, picaré a la porta i preguntaré. Resulta que sí, que estic al l'oficina d'ARM. Pregunto per la noia de recursos humans i em porten al pis de baix, que és on està el seu despatx. Per fi! Ella mateixa m'acompanya altra vegada al pis de dalt, on està el meu lloc. Presentacions, encaixades de mans, noms que oblido just després de sentir-los.

La resta del dia ha consistit en un parell de reunions, conèixer més gent, saludar un català que també treballa a l'oficina, prendre cafè i llegir documentació. Molta documentació. Estic entrant en una branca de la informàtica molt desconeguda per mi. Són gràfics, sí, però a nivell de hardware (maquinari, en diuen alguns...) A nivell de registres, unitats aritmètiques, controladors de memòria, rasteritzadors... Un món on els llenguatges de programació són bèsties completament diferents dels que jo conec. Verilog, SystemVerilog, e, són noms de llenguatges que hauré de començar a conèixer. Un món on l'assembler és pràcticament un llenguatge d'alt nivell.

Tenen cafetera a l'oficina. D'aquestes Nespresso d'oficina. Amb un bol gegant ple de càpsules de tots colors perquè tothom pugui prendre el cafè que vulgui. Convida l'empresa.Una manera barata i eficaç d'incentivar la gent. No serà bo per la meva salut, per això...

A les 11:30 hora de dinar.  Aviadet, eh? Després surten aviat de la feina i sopen a les 6 de la tarda. I potser abans d'anar a dormir mengen alguna coseta. Una torrada o semblant. No em desagrada. Així no te'n vas a dormir amb la panxa encara plena.

El tema de dinar al menjador de l'oficina, de moment res fins el maig. Fa poc que s'han traslladat a l'oficina on estan ara, i encara estan de reformes.

Tenen una costum curiosa a aquesta oficina. El dia després de cobrar se'n van a fer unes cerveses tots plegats per celebrar la paga. Tinc entès que fins fa poc l'empresa et pagava una cerveseta per l'ocasió.  Ara ja no. Uns llàstima. Hem anat uns quants a la Trondhjem Mikrobryggeri. És una cerveseria que tenen producció pròpia. Són cares, les cerveses. 76 corones, valia avui una pinta. Força bona, tot s'ha de dir.
Un parell de cerveses i alguna coseta per menjar m'ha sortit per un preu inconfessable. Sort que només és una vegada al mes.

Hauria d'enllaçar una mica millor els paràgrafs, fer que la narració fluís suaument, sense salts. Endreçar les frases, reescriure el text, que no sigui tal com raja. Però aleshores les entrades del  blog no les acabaria d'escriure mai. Entre publicar entrades que no són joies literàries i no publicar, trio la primera opció. Ja ho faré millor a la propera. I no us penseu que em resulta fàcil. A mi m'agrada que el que escric, ja sigui programant o escrivint un text, quedi polit, sense arestes, sense canvis bruscs. M'agrada donar-hi voltes, buscar l'expressió perfecta, la manera més concisa i alhora precisa d'expressar una idea. Però amb el temps m'he adonat que és millor publicar tal com surti. És millor tirar endavant i ja mirarem de fer-ho millor demà.
Perquè a la feina em paguen per resoldre problemes, i no sempre cal buscar la millor solució, la més elegant. No hi ha temps per entretenir-se. Hi ha més feina pendent. I em costa ficar-m'ho al cap.

Salut!