Aquesta tarda tornant de la feina he vist un cotxe amb seriosos problemes de tracció. El carrer, un tram que fa pujada, cobert d'una fina capa de gel deixada per les màquines llevaneus. El cotxe, arrossegant un remolc i parat en un semàfor. I el conductor intentant arrencar en primera i fallant miserablement. Li ha costat uns quants minuts aconseguir tirar endavant. Realment la situació difícilment es pot complicar més. Per sort i gràcies a les rodes de claus el cotxe no patinava estant parat. Sense rodes de claus, el cotxe, el remolc i uns quants cotxes més s'haguessin trobat patinant pendent avall fins el centre de la ciutat.
Si per una d'aquelles coses us havia donat la impressió que aquí on estic només hi ha neu el dia que neva i potser el dia després, deixeu que us corregeixi. En les tres setmanes que porto a Trondheim no ha deixat d'haver-hi neu als carrers. I aquí dalt d'un turonet on estic compartint pis la neu i el gel que hi ha sota la neu no han marxat cap dia. Potser un dia la neu es desfà una mica i deixa al descobert el gel de sota. Però al cap de poc neva un pam de neu i ja hi tornem a ser. Ja fa dies que estem per sota dels zero graus. I és per això que els veïns tenen tot tipus d'artefactes per apartar la neu dels llocs de pas. Pales, una mena de trineus a l'inrevés, tallagespes adaptats... Tot s'hi val per poder treure el cotxe de l'aparcament o per sortir caminant sense quedar amb les cames cobertes per la neu fins els genolls.
Apa, a reveure!
No comments:
Post a Comment