He estat ocupat

Fa temps que vaig escriure l'anterior entrada al blog. Va ser quan finalment vaig rebre el monitor per l'ordinador. Sí, no és una coincidència. Des d'aleshores he dedicat el meu temps lliure a posar al dia la màquina, descarregar i veure capítols que tenia pendents de veure d'algunes sèries que segueixo i en general gaudir novament del fet de tenir un ordinador en condicions. Ara ja em fa una certa mandra això d'escriure. Tantes possibilitats d'oci a l'abast d'un clic...

Ja estic registrat a correus. Ara ja podré rebre cartes. Quan canviï d'adreça ho hauré de notificar a Hisenda, a l'oficina de Correus, al banc i a la feina. Això com a coses obligatòries. Després les optatives de subscripcions i associacions, si és que t'hi has apuntat. Com els agrada la burocràcia als noruecs. Aix, ja me n'oblidava! Ara em toca demanar metge. Primer em sembla que haig de demanar un PIN o alguna cosa semblant. No acabaré mai. Són molt divertits a Correus. Em van deixar una postal per dir-me que havia de passar a recollir una carta. Dic postal perquè hi havia una foto de la carta en qüestió. Podria haver enviat per mail una foto de la postal amb la foto de la carta... Però comences amb coses recursives i no saps mai on acabes.

També tinc, per fi, accés al compte corrent a través d'Internet. De moment hi tinc la fabulosa xifra de: Zero corones! Espero cobrar la nòmina i les despeses de trasllat ara a finals de mes i que el compte faci una mica de goig.

Aquesta setmana passada vaig anar a fer una cervesa amb dos companys, un català i un valencià. Una de les moltes coses que em van comentar és que els noruecs no són de beure alcohol a diari. Està molt mal vist prendre una cervesa per dinar, per exemple. Però en canvi, unes quantes vegades al mes, agafen unes curdes de no recordar res. Pels noruecs beure és beure sense control, i no està mal vist fer-ho, sempre que ho facis quan toca, com per exemple a partir de les cinc de la tarda.
Ah, el company valencià, en sentir el meu lament per la falta de mercats amb productes frescos em va dir que una possibilitat era anar al Bunnpris Gourmet. Que m'imaginés el Mercadona més miserable i així tindria una idea aproximada del que hi podria trobar. Efectivament, tenen una petita carnisseria, però amb molt poca varietat i un aspecte que no crec que a cap carnisseria de Barcelona ho permetessin vendre. Molt lamentable tot plegat. I de peixateria no en gasten. Aix...



Vas pel carrer de bon matí o agafes l'autobús i sempre veus gent amb el got de cafè a la mà. Per posar-li un nom, perquè del líquid que beuen a un bon cafè hi ha una distància tan gran que si posessis un mirall en un extrem veuries des de l'altre extrem el teu reflex amb retard. Pràcticament a tots els supermercats i quioscos serveixen cafè per emportar. Cafè filtrat. Igual que es prepara el te, essencialment. I no és gaire més fosc que el te. Sense sucre, perquè total, si només és aigua calenta. Uix...

Està marxant la neu, de gel cada vegada se'n veu menys i les plantes, ara que ja gairebé arribem als zero graus, comencen a treure borrons.  Com segueixi fent aquesta calor les plantes es posaran a brotar sense parar. Tant bé que estava jo a temperatures glacials.

Estic considerant la possibilitat de passar el blog a Wordpress, un altre sistema per escriure blogs molt més avançat. No se sap mai quan Google farà desaparèixer Blogger. Ho estic considerant, només. Per fortuna Wordpress permet importar sense problema totes les entrades del blog amb tots els comentaris. No es perdria res en una eventual migració.

I sobre el tema de fer backups remots, estic provant Livedrive. De moment en una setmana i amb una connexió força bona he aconseguit enviar els 300 GB de fotos. Ara toca pagar si vull continuar fent-ho servir. Són, crec, uns 7 euros al mes. Ho haig de rumiar.

Apa, a reveure!