Passejant

Avui, una visita ràpida a la petita fortificació de Kristiansten, des d'on es domina tot Trondheim.

I aquí una caseta típica de la zona. Pintada d'algun color més o menys cridaner, un tancat de fusta pintada de blanc i el pal amb  la bandera noruega. S'estimen la seva bandera i ho deixen ben clar.

Avui també baixaven plaques de gel pell Nid. En alguns punts s'acumulen com es veu a la foto. Està sobreexposada, no penseu que estava tot gebrat.

Feia solet i no he pogut evitar repetir la mateixa foto altra vegada:

A vegades es veu gent demanant pel carrer. Poca, s'ha de dir. S'ha de passar molt i molt de fred, estant assegut al terra a -12 ºC.

I encara no he vist policia patrullant els carrers. Molt de tant en tant es veu passar un cotxe de policia, però això és el màxim que s'arriba a veure. Tenen una filosofia diferent sobre el tema.

Trondheim és una ciutat d'esquena al mar. És una pena que ho hagin decidit així. Entre el centre de la ciutat i el mar hi ha les vies del tren, una petita zona portuària i una carretera. No hi ha manera còmoda  d'arribar a la vora de l'aigua. I estant al centre de la ciutat, no hi ha manera de passejar al costat del riu. Viuen d'esquena a l'aigua, aquesta gent.