Com anava dient, ja arriba la primavera. Avui s'ha passat tot el dia nevant. Sí, què passa? A la primavera hi ha més núvols i cau més aigua. El que passa és que l'aire de per aquí te una petita disminució en l'apartat tèrmic que fa que l'aigua arribi a terra una mica garratibada. No cal tractar a l'aire malament, per això. A més la neu ara es fon, en arribar a terra. Ja no queda tot cobert amb un o dos pams de pols blanca. Ara hi ha estones que fins i tot estem a temperatures positives. És hora de fer el canvi d'armari.
Són molt aficionats a fer pa a casa, els noruecs. Al supermercat venen tot tipus de farines i complements per fer pa. Però els agrada un pa dens, consistent. Si una barra de pa noruec et cau sobre un peu necessitaràs una sabata nova, unes quantes talles més ampla que abans.
Quan beuen, beuen molt. Els agrada un pa amb la densitat del granit. Es dediquen a extreure materials de les profunditats de la terra. Porten barba. Hmmm... Diguem que em recorden uns personatges de les novel·les de Terry Pratchett sobre Discworld. Però deu ser una associació que he fet sense cap fonament, no em feu cas.
Apa, a reveure!
Monday, March 25, 2013
Sunday, March 24, 2013
He estat ocupat
Fa temps que vaig escriure l'anterior entrada al blog. Va ser quan finalment vaig rebre el monitor per l'ordinador. Sí, no és una coincidència. Des d'aleshores he dedicat el meu temps lliure a posar al dia la màquina, descarregar i veure capítols que tenia pendents de veure d'algunes sèries que segueixo i en general gaudir novament del fet de tenir un ordinador en condicions. Ara ja em fa una certa mandra això d'escriure. Tantes possibilitats d'oci a l'abast d'un clic...
Ja estic registrat a correus. Ara ja podré rebre cartes. Quan canviï d'adreça ho hauré de notificar a Hisenda, a l'oficina de Correus, al banc i a la feina. Això com a coses obligatòries. Després les optatives de subscripcions i associacions, si és que t'hi has apuntat. Com els agrada la burocràcia als noruecs. Aix, ja me n'oblidava! Ara em toca demanar metge. Primer em sembla que haig de demanar un PIN o alguna cosa semblant. No acabaré mai. Són molt divertits a Correus. Em van deixar una postal per dir-me que havia de passar a recollir una carta. Dic postal perquè hi havia una foto de la carta en qüestió. Podria haver enviat per mail una foto de la postal amb la foto de la carta... Però comences amb coses recursives i no saps mai on acabes.
També tinc, per fi, accés al compte corrent a través d'Internet. De moment hi tinc la fabulosa xifra de: Zero corones! Espero cobrar la nòmina i les despeses de trasllat ara a finals de mes i que el compte faci una mica de goig.
Aquesta setmana passada vaig anar a fer una cervesa amb dos companys, un català i un valencià. Una de les moltes coses que em van comentar és que els noruecs no són de beure alcohol a diari. Està molt mal vist prendre una cervesa per dinar, per exemple. Però en canvi, unes quantes vegades al mes, agafen unes curdes de no recordar res. Pels noruecs beure és beure sense control, i no està mal vist fer-ho, sempre que ho facis quan toca, com per exemple a partir de les cinc de la tarda.
Ah, el company valencià, en sentir el meu lament per la falta de mercats amb productes frescos em va dir que una possibilitat era anar al Bunnpris Gourmet. Que m'imaginés el Mercadona més miserable i així tindria una idea aproximada del que hi podria trobar. Efectivament, tenen una petita carnisseria, però amb molt poca varietat i un aspecte que no crec que a cap carnisseria de Barcelona ho permetessin vendre. Molt lamentable tot plegat. I de peixateria no en gasten. Aix...
Vas pel carrer de bon matí o agafes l'autobús i sempre veus gent amb el got de cafè a la mà. Per posar-li un nom, perquè del líquid que beuen a un bon cafè hi ha una distància tan gran que si posessis un mirall en un extrem veuries des de l'altre extrem el teu reflex amb retard. Pràcticament a tots els supermercats i quioscos serveixen cafè per emportar. Cafè filtrat. Igual que es prepara el te, essencialment. I no és gaire més fosc que el te. Sense sucre, perquè total, si només és aigua calenta. Uix...
Està marxant la neu, de gel cada vegada se'n veu menys i les plantes, ara que ja gairebé arribem als zero graus, comencen a treure borrons. Com segueixi fent aquesta calor les plantes es posaran a brotar sense parar. Tant bé que estava jo a temperatures glacials.
I sobre el tema de fer backups remots, estic provant Livedrive. De moment en una setmana i amb una connexió força bona he aconseguit enviar els 300 GB de fotos. Ara toca pagar si vull continuar fent-ho servir. Són, crec, uns 7 euros al mes. Ho haig de rumiar.
Apa, a reveure!
Ja estic registrat a correus. Ara ja podré rebre cartes. Quan canviï d'adreça ho hauré de notificar a Hisenda, a l'oficina de Correus, al banc i a la feina. Això com a coses obligatòries. Després les optatives de subscripcions i associacions, si és que t'hi has apuntat. Com els agrada la burocràcia als noruecs. Aix, ja me n'oblidava! Ara em toca demanar metge. Primer em sembla que haig de demanar un PIN o alguna cosa semblant. No acabaré mai. Són molt divertits a Correus. Em van deixar una postal per dir-me que havia de passar a recollir una carta. Dic postal perquè hi havia una foto de la carta en qüestió. Podria haver enviat per mail una foto de la postal amb la foto de la carta... Però comences amb coses recursives i no saps mai on acabes.
També tinc, per fi, accés al compte corrent a través d'Internet. De moment hi tinc la fabulosa xifra de: Zero corones! Espero cobrar la nòmina i les despeses de trasllat ara a finals de mes i que el compte faci una mica de goig.
Aquesta setmana passada vaig anar a fer una cervesa amb dos companys, un català i un valencià. Una de les moltes coses que em van comentar és que els noruecs no són de beure alcohol a diari. Està molt mal vist prendre una cervesa per dinar, per exemple. Però en canvi, unes quantes vegades al mes, agafen unes curdes de no recordar res. Pels noruecs beure és beure sense control, i no està mal vist fer-ho, sempre que ho facis quan toca, com per exemple a partir de les cinc de la tarda.
Ah, el company valencià, en sentir el meu lament per la falta de mercats amb productes frescos em va dir que una possibilitat era anar al Bunnpris Gourmet. Que m'imaginés el Mercadona més miserable i així tindria una idea aproximada del que hi podria trobar. Efectivament, tenen una petita carnisseria, però amb molt poca varietat i un aspecte que no crec que a cap carnisseria de Barcelona ho permetessin vendre. Molt lamentable tot plegat. I de peixateria no en gasten. Aix...
Vas pel carrer de bon matí o agafes l'autobús i sempre veus gent amb el got de cafè a la mà. Per posar-li un nom, perquè del líquid que beuen a un bon cafè hi ha una distància tan gran que si posessis un mirall en un extrem veuries des de l'altre extrem el teu reflex amb retard. Pràcticament a tots els supermercats i quioscos serveixen cafè per emportar. Cafè filtrat. Igual que es prepara el te, essencialment. I no és gaire més fosc que el te. Sense sucre, perquè total, si només és aigua calenta. Uix...
Està marxant la neu, de gel cada vegada se'n veu menys i les plantes, ara que ja gairebé arribem als zero graus, comencen a treure borrons. Com segueixi fent aquesta calor les plantes es posaran a brotar sense parar. Tant bé que estava jo a temperatures glacials.
Estic considerant la possibilitat de passar el blog a Wordpress, un altre sistema per escriure blogs molt més avançat. No se sap mai quan Google farà desaparèixer Blogger. Ho estic considerant, només. Per fortuna Wordpress permet importar sense problema totes les entrades del blog amb tots els comentaris. No es perdria res en una eventual migració.
I sobre el tema de fer backups remots, estic provant Livedrive. De moment en una setmana i amb una connexió força bona he aconseguit enviar els 300 GB de fotos. Ara toca pagar si vull continuar fent-ho servir. Són, crec, uns 7 euros al mes. Ho haig de rumiar.
Apa, a reveure!
Tuesday, March 19, 2013
Finances
Ja tinc compte bancari a Noruega! Aviam si aquest mes cobro per transferència o m'ho donen d'alguna altra manera. Demà toca registrar-se a Correus. Sí, tu. T'has de registrar per poder rebre el correu. Com els agrada la burocràcia. Un cop registrat suposo que no tindré problemes per rebre la carta d'Hisenda amb el número d'identificació personal definitiu i la targeta d'impostos. I també podré rebre la targeta de dèbit del banc i el generador de claus per poder fer operacions a través d'internet. Quantes coses...
Avui he passat una mica de fred. Devíem estar a uns -10 ºC, res alarmant. He sortit de casa com surto últimament, sense malles tèrmiques, samarreta de cotó, polar i jaqueta. Però resulta que avui a més de fred feia vent, i semblava que estiguéssim a -20 ºC i les cames ho notaven. Per no parlar del que no són les cames. Sort que la feina ja la porto feta de casa... En definitiva, que demà, malles tèrmiques. I el polar a la motxilla, que si no suo una barbaritat. És complicat això del fred.
Ah, i com que els dos dies anteriors no havia fet gaire fred, estàvem de desglaç per aquí a Trondheim. La neu s'havia anat fonent i havia deixat el gel al descobert. Avui a -10 ºC l'aigua del desglaç altra vegada convertida en gel i el terra amb un coeficient de fricció estàtica massa proper a zero. Sort que ja he après a anar sobre el gel. És un caminar que recorda el d'un pingüí, però és segur i efectiu. Ara només em falta agafar una mica de velocitat en els trams difícils i ja estaré plenament integrat. El balanç d'aquest primer mes és de només dues caigudes i algunes patinades sense conseqüències.
Apa, a reveure!
Avui he passat una mica de fred. Devíem estar a uns -10 ºC, res alarmant. He sortit de casa com surto últimament, sense malles tèrmiques, samarreta de cotó, polar i jaqueta. Però resulta que avui a més de fred feia vent, i semblava que estiguéssim a -20 ºC i les cames ho notaven. Per no parlar del que no són les cames. Sort que la feina ja la porto feta de casa... En definitiva, que demà, malles tèrmiques. I el polar a la motxilla, que si no suo una barbaritat. És complicat això del fred.
Ah, i com que els dos dies anteriors no havia fet gaire fred, estàvem de desglaç per aquí a Trondheim. La neu s'havia anat fonent i havia deixat el gel al descobert. Avui a -10 ºC l'aigua del desglaç altra vegada convertida en gel i el terra amb un coeficient de fricció estàtica massa proper a zero. Sort que ja he après a anar sobre el gel. És un caminar que recorda el d'un pingüí, però és segur i efectiu. Ara només em falta agafar una mica de velocitat en els trams difícils i ja estaré plenament integrat. El balanç d'aquest primer mes és de només dues caigudes i algunes patinades sense conseqüències.
Apa, a reveure!
Sunday, March 17, 2013
Aurora boreal!
Aquest vespre he anat a visitar un apartament. M'havien citat a les 8 del vespre. "Quines hores!" vaig pensar quan vaig rebre el mail. Doncs res, a quarts de vuit he sortit de casa per anar a veure l'apartament. L'apartament, respecte a la casa on estic vivint, queda cap al nord-nord-est. Sempre que surto de nit aprofito per mirar el cel aviam si es veuen estrelles o està ennuvolat. Avui estava força clar, excepte per algun nuvolet difuminat que es veia davant meu. Un nuvolet que al cap de poc ja no hi era. Caram... I ara se'n veu un altre, molt allargat. Hòstia! Que no són núvols! És una aurora boreal! Per fi! Ja he vist una aurora boreal!! Quina alegria. Apa, una cosa menys a la llista de coses pendents abans de morir. Ja només per això val la pena la visita a l'apartament. Sort que m'han citat a l'hora que ho han fet.
Pel camí per on anava hi havia molts fanals que enlluernaven, però tot i així es podia anar veient l'espectacle. He fet la visita a l'apartament, que no m'ha entusiasmat. Massa petit pel que volem. I s'han de comprar tots els electrodomèstics. I al sortir he vist que hi havia una petita elevació on els fanals no molestaven gaire i hi havia una tanca on podia posar la càmera per fer fotos. Sí, portava la càmera per fer fotos de l'apartament. No sempre la porto a sobre. En fi, aquí teniu unes fotos fetes amb pocs mitjans que donen testimoni de l'esdeveniment.
En arribar a casa m'he trobat un dels companys amb qui comparteixo la casa. M'ha preguntat si havia vist l'aurora i m'ha ensenyat una aplicació per Android que t'ensenya la previsió d'aurores boreals. Pel que es veu estem en plena tempesta geomagnètica i l'aurora avui era particularment intensa (índex Kp=7).
Apa, a reveure!
Problemes tècnics
Ahir vaig descobrir a la bústia la notificació de correus que no havien pogut entregar el monitor. Sort del Google Translate, que si no, no hagués pogut descobrir el que em deien a la carta. Vaig aconseguir trobar l'oficina de correus on estava el paquet i vaig anar a recollir-lo. No és gaire lluny i el monitor no és prou gran com per ser impossible de transportar en braços. En definitiva, que ja tinc el monitor. I no gràcies a MRW. No van ser capaços de donar el meu telèfon als de correus de Trondheim per poder concertar l'entrega. I és clar, van venir quan jo no hi era. En fi, mai més faré res a través de MRW.
Bé, sembla que la màquina ja comença altra vegada a funcionar adequadament. El disc dur on hi tenia el Windows i les fotos no ha resistit el trasllat. Per sort en tenia un de recanvi i he pogut reinstal·lar tot el sistema i recuperar les fotos que tenia gràcies al servidor de discs que em vaig endur. Perquè el servidor de discs me'l vaig portar a la maleta, amb molt d'amor i envoltat de boles de paper. I així ja torno a tenir dues còpies separades de les fotos. Mentre escric aquesta entrada s'està fent una tercera còpia en un disc portàtil.
Ara mateix em diu el Windows que el meu arxiu fotogràfic ocupa a la vora de 300 GB. Potser m'hauria de plantejar seriosament fer una mica de neteja. Però mentrestant m'haig de preocupar de no perdre les fotos i tenir sempre algun lloc des d'on recuperar-les. És per això que en faig tantes còpies. I si ho pogués fer a través d'internet, en guardaria una còpia addicional en un servidor remot. Però a les velocitats de connexió actuals calculo que trigaria prop d'una setmana en fer la còpia inicial. Sota bones condicions. I després pagar per l'allotjament de 300 GB, que tampoc és barat. He vist que hi ha serveis amb espai il·limitat, per un preu mòdic. Ho hauré d'estudiar.
Avui hem arribat a estar a 5 ºC! Ja s'acosta l'estiu. Ara es començarà a fondre la neu, tot enfangat i ple de rierols per tot arreu. I tota aquesta neu que queia ara serà pluja. Quina mandra... Una cosa curiosa és que tot i no tenir assecadora, la roba s'asseca en poques hores a l'interior de casa. L'aire per aquí és realment sec. Cosa bona perquè, òbviament, no es pot estendre la roba a l'exterior estant a -10 ºC.
Aquest cap de setmana, sense fotos. He estat molt ocupat posant en solfa l'ordinador.
Apa, a reveure!
Bé, sembla que la màquina ja comença altra vegada a funcionar adequadament. El disc dur on hi tenia el Windows i les fotos no ha resistit el trasllat. Per sort en tenia un de recanvi i he pogut reinstal·lar tot el sistema i recuperar les fotos que tenia gràcies al servidor de discs que em vaig endur. Perquè el servidor de discs me'l vaig portar a la maleta, amb molt d'amor i envoltat de boles de paper. I així ja torno a tenir dues còpies separades de les fotos. Mentre escric aquesta entrada s'està fent una tercera còpia en un disc portàtil.
Ara mateix em diu el Windows que el meu arxiu fotogràfic ocupa a la vora de 300 GB. Potser m'hauria de plantejar seriosament fer una mica de neteja. Però mentrestant m'haig de preocupar de no perdre les fotos i tenir sempre algun lloc des d'on recuperar-les. És per això que en faig tantes còpies. I si ho pogués fer a través d'internet, en guardaria una còpia addicional en un servidor remot. Però a les velocitats de connexió actuals calculo que trigaria prop d'una setmana en fer la còpia inicial. Sota bones condicions. I després pagar per l'allotjament de 300 GB, que tampoc és barat. He vist que hi ha serveis amb espai il·limitat, per un preu mòdic. Ho hauré d'estudiar.
Avui hem arribat a estar a 5 ºC! Ja s'acosta l'estiu. Ara es començarà a fondre la neu, tot enfangat i ple de rierols per tot arreu. I tota aquesta neu que queia ara serà pluja. Quina mandra... Una cosa curiosa és que tot i no tenir assecadora, la roba s'asseca en poques hores a l'interior de casa. L'aire per aquí és realment sec. Cosa bona perquè, òbviament, no es pot estendre la roba a l'exterior estant a -10 ºC.
Aquest cap de setmana, sense fotos. He estat molt ocupat posant en solfa l'ordinador.
Apa, a reveure!
Friday, March 15, 2013
Paquets i transportistes
M'havien d'arribar tres paquets des de Barcelona. El trípode per la càmera de fer fotos, la caixa de l'ordinador i finalment el monitor. Només van arribar els dos primers. I molt sacsejats. Tot el que no estava molt ben collat havia anat donant cops contra tot. I del monitor, doncs encara no en sé res. Que està en procés d'entrega. Fantàstic. Bravo, MRW. Per no parlar de tots els problemes que van donar a l'hora de fer l'enviament. Mai més amb aquesta companyia. No me'n refio ni de que em portin les escombraries fins el contenidor.
Avui per fi he sol·licitat la targeta d'impostos a Hisenda i el número permanent d'identificació. En unes tres setmanes la tindré a la bústia. Aleshores podré demanar un número que cal tenir per accedir al sistema de salut. Quanta burocràcia.
Aquests dies que he tret la càmera a passejar he comprovat allò que les bateries, quan fa prou fred, deixen de funcionar. Sort que sempre porto un joc de bateries de recanvi. El que s'ha de fer quan les bateries diuen prou per culpa del fred és canviar-les per les de recanvi i posar les fredes a una butxaca interior. Així amb l'escalfor del cos es revifen i les pots seguir fent servir. I així anar-les canviant segons es van refredant per poder seguir tirant fotos encara que faci fred.
Apa, a reveure!
Avui per fi he sol·licitat la targeta d'impostos a Hisenda i el número permanent d'identificació. En unes tres setmanes la tindré a la bústia. Aleshores podré demanar un número que cal tenir per accedir al sistema de salut. Quanta burocràcia.
Aquests dies que he tret la càmera a passejar he comprovat allò que les bateries, quan fa prou fred, deixen de funcionar. Sort que sempre porto un joc de bateries de recanvi. El que s'ha de fer quan les bateries diuen prou per culpa del fred és canviar-les per les de recanvi i posar les fredes a una butxaca interior. Així amb l'escalfor del cos es revifen i les pots seguir fent servir. I així anar-les canviant segons es van refredant per poder seguir tirant fotos encara que faci fred.
Apa, a reveure!
Thursday, March 14, 2013
Cotxes sobre gel
Aquesta tarda tornant de la feina he vist un cotxe amb seriosos problemes de tracció. El carrer, un tram que fa pujada, cobert d'una fina capa de gel deixada per les màquines llevaneus. El cotxe, arrossegant un remolc i parat en un semàfor. I el conductor intentant arrencar en primera i fallant miserablement. Li ha costat uns quants minuts aconseguir tirar endavant. Realment la situació difícilment es pot complicar més. Per sort i gràcies a les rodes de claus el cotxe no patinava estant parat. Sense rodes de claus, el cotxe, el remolc i uns quants cotxes més s'haguessin trobat patinant pendent avall fins el centre de la ciutat.
Si per una d'aquelles coses us havia donat la impressió que aquí on estic només hi ha neu el dia que neva i potser el dia després, deixeu que us corregeixi. En les tres setmanes que porto a Trondheim no ha deixat d'haver-hi neu als carrers. I aquí dalt d'un turonet on estic compartint pis la neu i el gel que hi ha sota la neu no han marxat cap dia. Potser un dia la neu es desfà una mica i deixa al descobert el gel de sota. Però al cap de poc neva un pam de neu i ja hi tornem a ser. Ja fa dies que estem per sota dels zero graus. I és per això que els veïns tenen tot tipus d'artefactes per apartar la neu dels llocs de pas. Pales, una mena de trineus a l'inrevés, tallagespes adaptats... Tot s'hi val per poder treure el cotxe de l'aparcament o per sortir caminant sense quedar amb les cames cobertes per la neu fins els genolls.
Apa, a reveure!
Si per una d'aquelles coses us havia donat la impressió que aquí on estic només hi ha neu el dia que neva i potser el dia després, deixeu que us corregeixi. En les tres setmanes que porto a Trondheim no ha deixat d'haver-hi neu als carrers. I aquí dalt d'un turonet on estic compartint pis la neu i el gel que hi ha sota la neu no han marxat cap dia. Potser un dia la neu es desfà una mica i deixa al descobert el gel de sota. Però al cap de poc neva un pam de neu i ja hi tornem a ser. Ja fa dies que estem per sota dels zero graus. I és per això que els veïns tenen tot tipus d'artefactes per apartar la neu dels llocs de pas. Pales, una mena de trineus a l'inrevés, tallagespes adaptats... Tot s'hi val per poder treure el cotxe de l'aparcament o per sortir caminant sense quedar amb les cames cobertes per la neu fins els genolls.
Apa, a reveure!
Wednesday, March 13, 2013
Des de la cuina
Encara em fa una certa impressió estar preparant-me l'esmorzar a la cuina i veure el termòmetre marcar -16 ºC de bon matí. Foto lamentable feta amb el mòbil, que tenia molt clar que l'important era enfocar els arbres, no el termòmetre.
Avui sí que m'he posat la samarreta interior i el polar per anar fins a la feina. I a aquesta temperatura no he suat gaire. Gaire. Definitivament m'haig de buscar una jaqueta més lleugera.
Ah, avui he anat a l'oficina d'immigració i ja tinc permís per residir a Noruega de manera indefinida. Demà toca anar altra vegada a l'oficina d'Hisenda, aviam si d'una vegada em donen el famós número d'identificació. I finalment puc obrir un compte. I cobrar a final de mes. Ja veurem.
Els conductor noruecs respecten molt i molt els passos de vianants. Et veuen venir de lluny i frenen dos o tres metres abans d'arribar al pas de vianants, per deixar-te passar. I no fan sonar el clàxon gairebé mai. Segur que si agafo un cotxe per aquí donaré la nota.
A la feina els del meu equip estan intentant migrar de 'Subversion' cap a 'git' com a sistema de gestió de versions. La veritat és que quan entens la filosofia darrere de 'git', la resta només són detalls. 'Subversion' en comparació és una eina complicadíssima. I per fer revisions del codi abans de passar-lo al repositori oficial, estan mirant de fer servir 'gerrit'. Demà començaré a passar el codi de l'equip a 'git' per poder començar a practicar amb 'gerrit'. Fa bona pinta.
Apa, a reveure!
Tuesday, March 12, 2013
Suor
M'agrada el fred que fa per aquí. L'aire fa olor de net, el fred a la cara et desperta de bon matí mentre vas cap a la feina i en general no passes calor. Respecte a això últim, depèn molt de què facis. Aquest matí, mirant el termòmetre que hi ha a la finestra de la cuina, he vist que feia uns -3 ºC. M'ha vingut al cap: avui porta el polar a la motxilla, que si el dus posat suaràs com un pollastre a l'ast. M'estic acostumant a les temperatures del país, com podeu veure. He aconseguit arribar no gaire suat a la feina portant només la samarreta interior de cotó i la jaqueta. Després quan arribo em poso el polar i tothom content.
La cosa és que quan porto deu minuts caminant entro en calor i la gorra i els guants em sobren. I si porto el polar començo a suar a menys que faci un fred intens de -10 o -15 ºC. Potser algú podria arribar a la conclusió que la jaqueta és un pèl massa abrigada. Podria ser. Però també passa que hi ha una gran diferència entre estar-se quiet o passar-se més de mitja hora caminant a bon ritme. Hauria de tenir una jaqueta lleugera per caminar a la feina i la jaqueta que ja tinc per anar a fer fotos tranquil·lament sense por de passar fred per estar-me quiet massa estona. Quins problemes...
Els vianants d'aquesta ciutat respecten els semàfors. Sempre es veu gent esperant per passar un pas de vianants regulat per semàfors. Encara que no vingui cap cotxe! I molts semàfors tenen un polsador per indicar que hi ha vianants que volen passar. I la gent els usa, i s'espera que es posi verd. És francament curiós.
Apa, a reveure!
La cosa és que quan porto deu minuts caminant entro en calor i la gorra i els guants em sobren. I si porto el polar començo a suar a menys que faci un fred intens de -10 o -15 ºC. Potser algú podria arribar a la conclusió que la jaqueta és un pèl massa abrigada. Podria ser. Però també passa que hi ha una gran diferència entre estar-se quiet o passar-se més de mitja hora caminant a bon ritme. Hauria de tenir una jaqueta lleugera per caminar a la feina i la jaqueta que ja tinc per anar a fer fotos tranquil·lament sense por de passar fred per estar-me quiet massa estona. Quins problemes...
Els vianants d'aquesta ciutat respecten els semàfors. Sempre es veu gent esperant per passar un pas de vianants regulat per semàfors. Encara que no vingui cap cotxe! I molts semàfors tenen un polsador per indicar que hi ha vianants que volen passar. I la gent els usa, i s'espera que es posi verd. És francament curiós.
Apa, a reveure!
Monday, March 11, 2013
Set de notícies (locals)
Aquí a Trondheim quan comenten el temps que ha fet el cap de setmana només parlen de si ha nevat, si ha fet sol o ha estat ennuvolat. La temperatura, com si no existís. Donen per entès que fa fred. Suposo que és com parlar amb un tuareg del Sàhara central i comentar-li que ha fet molt de sol el cap de setmana. Quina novetat!
Tinc les neurones una mica lentes, avui. Porto estona intentat escriure alguna cosa i no em surt res. He dormit poc, la nit passada. Una tassa de cafè a destemps ha estat la desencadenant d'una nit agitada. I a sobre de cafè dolent, fet amb cafetera de filtre. Ecs. En lloc de fer un cafè cremós, fan una infusió de cafè. Pobra gent. En definitiva, que estava experimentant amb la cafetera intentant obtenir una beguda que semblés cafè de veritat i he acabat dormint poquíssim. I després de passar-me tot el dia aprenent com funciona 'git' (un gestor de versions força ben parit) ara estic que no sóc capaç d'enllaçar unes poques paraules per fer una frase coherent.
Una cosa que m'empeny a estudiar noruec és que no puc llegir ni escoltar les notícies locals. Alguna web hi ha amb notícies locals en anglès, però em sembla que són força limitades. Quan em llevo poso Catalunya Radio al mòbil, en streaming, per poder sentir alguna cosa, però això provoca que no em desenganxi de l'actualitat catalana ni m'assabenti de res de l'actualitat noruega. En fi, que aviam si quan estigui més estabilitzat a la feina puc començar a fer algun curs de noruec i tenir una base a partir de la qual poder anar aprenent l'idioma a base de sentir-lo.
Apa, a reveure!
Tinc les neurones una mica lentes, avui. Porto estona intentat escriure alguna cosa i no em surt res. He dormit poc, la nit passada. Una tassa de cafè a destemps ha estat la desencadenant d'una nit agitada. I a sobre de cafè dolent, fet amb cafetera de filtre. Ecs. En lloc de fer un cafè cremós, fan una infusió de cafè. Pobra gent. En definitiva, que estava experimentant amb la cafetera intentant obtenir una beguda que semblés cafè de veritat i he acabat dormint poquíssim. I després de passar-me tot el dia aprenent com funciona 'git' (un gestor de versions força ben parit) ara estic que no sóc capaç d'enllaçar unes poques paraules per fer una frase coherent.
Una cosa que m'empeny a estudiar noruec és que no puc llegir ni escoltar les notícies locals. Alguna web hi ha amb notícies locals en anglès, però em sembla que són força limitades. Quan em llevo poso Catalunya Radio al mòbil, en streaming, per poder sentir alguna cosa, però això provoca que no em desenganxi de l'actualitat catalana ni m'assabenti de res de l'actualitat noruega. En fi, que aviam si quan estigui més estabilitzat a la feina puc començar a fer algun curs de noruec i tenir una base a partir de la qual poder anar aprenent l'idioma a base de sentir-lo.
Apa, a reveure!
Sunday, March 10, 2013
Fotos hivernals
Hi ha alguns gats per la ciutat. I porten un bon abric:
Un rierol tot cobert de gel que baixa prop de Ila, una barriada a l'oest del centre.
Amb el fred que fa, a les finestres antigues s'hi dibuixen patrons de gel.
I ara algunes casetes modestes. Barraques, gairebé.
El Nid sembla que tingui intencions de glaçar-se. Però crec que el fred que està fent hauria de durar encara molts dies. Només es glaça, de moment, algun revolt del riu. I la capa de gel és fineta.
Quan tingui el trípode em dedicaré a fer fotos de la vora del riu a intervals de mig minut per poder copsar la dinàmica del gel. Les plaques es van movent lentament empeses per la corrent d'aigua. I en topar amb obstacles que sobresurten del nivell de l'aigua el gel es trenca. El resultat és que sembla que l'obstacle hagi sortit de cop i volta, trencant el gel.
Fa cara de fred, aquest:
Aquests, en canvi, al ser més grans, no els cal estarrufar-se per protegir-se del fred:
Apa, a reveure!
Saturday, March 9, 2013
Passejant
Avui, una visita ràpida a la petita fortificació de Kristiansten, des d'on es domina tot Trondheim.
I aquí una caseta típica de la zona. Pintada d'algun color més o menys cridaner, un tancat de fusta pintada de blanc i el pal amb la bandera noruega. S'estimen la seva bandera i ho deixen ben clar.
Avui també baixaven plaques de gel pell Nid. En alguns punts s'acumulen com es veu a la foto. Està sobreexposada, no penseu que estava tot gebrat.
Feia solet i no he pogut evitar repetir la mateixa foto altra vegada:
A vegades es veu gent demanant pel carrer. Poca, s'ha de dir. S'ha de passar molt i molt de fred, estant assegut al terra a -12 ºC.
I encara no he vist policia patrullant els carrers. Molt de tant en tant es veu passar un cotxe de policia, però això és el màxim que s'arriba a veure. Tenen una filosofia diferent sobre el tema.
Trondheim és una ciutat d'esquena al mar. És una pena que ho hagin decidit així. Entre el centre de la ciutat i el mar hi ha les vies del tren, una petita zona portuària i una carretera. No hi ha manera còmoda d'arribar a la vora de l'aigua. I estant al centre de la ciutat, no hi ha manera de passejar al costat del riu. Viuen d'esquena a l'aigua, aquesta gent.
Friday, March 8, 2013
Primera setmana sencera
Primera setmana completa de feina superada. M'he passat tota la setmana estudiant. Al final n'aprendré una mica, de verificació de processadors.
Està fent fresqueta, aquests dies. No puja per sobre de 0 ºC, la temperatura. Aquest matí baixaven plaques de gel pel Nid. És agradable caminar pel barri amb el fred que fa. Les llars de foc estan enceses i l'aire fa olor de fusta cremada. La neu cruix sota les botes (amb els claus posats, naturalment) i els corbs fan xivarri cridant 'croac! croac!' (en català correcte: 'òc! òc!'. No acaba de ser així el soroll)
L'asfalt dels carrers que no estan coberts de gel està trinxat. Tots els cotxes amb rodes de claus, els canvis de temperatura, la grava per no relliscar... I l'asfalt que es passa l'hivern cobert amb un pam de gel no sé jo si acaba gaire bé. Deuen gastar-se una pasta arreglant els carrers quan ve la calor.
Una cosa que he observat és que triga una barbaritat en fer-se de nit. Des que veus que s'amaga darrere d'un turonet fins que realment es fa fosc, passen dues d'hores com a mínim. I estem al mes de març. Serà interessant de veure com no s'arriba a fer fosc, d'aquí un parell de mesos.
Apa, a reveure!
Està fent fresqueta, aquests dies. No puja per sobre de 0 ºC, la temperatura. Aquest matí baixaven plaques de gel pel Nid. És agradable caminar pel barri amb el fred que fa. Les llars de foc estan enceses i l'aire fa olor de fusta cremada. La neu cruix sota les botes (amb els claus posats, naturalment) i els corbs fan xivarri cridant 'croac! croac!' (en català correcte: 'òc! òc!'. No acaba de ser així el soroll)
L'asfalt dels carrers que no estan coberts de gel està trinxat. Tots els cotxes amb rodes de claus, els canvis de temperatura, la grava per no relliscar... I l'asfalt que es passa l'hivern cobert amb un pam de gel no sé jo si acaba gaire bé. Deuen gastar-se una pasta arreglant els carrers quan ve la calor.
Una cosa que he observat és que triga una barbaritat en fer-se de nit. Des que veus que s'amaga darrere d'un turonet fins que realment es fa fosc, passen dues d'hores com a mínim. I estem al mes de març. Serà interessant de veure com no s'arriba a fer fosc, d'aquí un parell de mesos.
Apa, a reveure!
Thursday, March 7, 2013
Fred!
Avui ha fet fred. La temperatura no ha pujat per sobre dels -2 ºC. Els bassals, glaçats. No baixava pels carrers aigua de la neu que es va desfent. Tot sòlid. Tot nevat i silenciós, aquest matí. Els cotxes no feien casi soroll, al rodar sobre la neu. I un fred d'aquells que si no vas amb compte et cauen les orelles.
Ja m'estic aprenent el camí curt entre casa i la feina. Per anar fins a la feina és tot baixada. El problema és tornar, però com que aleshores no hi ha pressa, no es fa pesat. El camí travessa un barri ric de Trondheim. Quines casetes. N'hi ha una que com a mínim ha sortit a alguna revista d'arquitectura. Aquest cap de setmana aviam si me'n recordo de fer-li una foto.
Una cosa curiosa, i que no és exclusiva de barris rics, és que moltes cases tenen al jardí gronxadors, llits elàstics i petites casetes perquè els més menuts juguin. Clar que com que ara està tot nevat, com a molt els nens fan construccions amb la neu.
Avui devia ser dia d'anar a esquiar. Estaven tots els nens als patis de les escoles amb els esquís a la mà i preparant-se per marxar a esquiar. Esquí de fons, naturalment, que és el que pots fer pels voltants de la ciutat.
I ja he iniciat els tràmits per obrir un compte bancari. Primer han de demanar a Hisenda un número d'identificació provisional per mi, i després m'obriran el compte. El problema és que triguen a la vora de dues setmanes en obtenir el número. Jo l'únic que vull és cobrar a final de mes. No demano tant, no?
Apa, a reveure!
Ja m'estic aprenent el camí curt entre casa i la feina. Per anar fins a la feina és tot baixada. El problema és tornar, però com que aleshores no hi ha pressa, no es fa pesat. El camí travessa un barri ric de Trondheim. Quines casetes. N'hi ha una que com a mínim ha sortit a alguna revista d'arquitectura. Aquest cap de setmana aviam si me'n recordo de fer-li una foto.
Una cosa curiosa, i que no és exclusiva de barris rics, és que moltes cases tenen al jardí gronxadors, llits elàstics i petites casetes perquè els més menuts juguin. Clar que com que ara està tot nevat, com a molt els nens fan construccions amb la neu.
Avui devia ser dia d'anar a esquiar. Estaven tots els nens als patis de les escoles amb els esquís a la mà i preparant-se per marxar a esquiar. Esquí de fons, naturalment, que és el que pots fer pels voltants de la ciutat.
I ja he iniciat els tràmits per obrir un compte bancari. Primer han de demanar a Hisenda un número d'identificació provisional per mi, i després m'obriran el compte. El problema és que triguen a la vora de dues setmanes en obtenir el número. Jo l'únic que vull és cobrar a final de mes. No demano tant, no?
Apa, a reveure!
Wednesday, March 6, 2013
Impostos
Que no. Que no em fan la targeta d'impostos fins que no tingui número permanent d'identificació. No he aconseguit convèncer al d'Hisenda. Que amb contracte indefinit m'haig d'esperar fins a estar ben registrat a la policia. I que per tant, el primer mes em retindran la meitat del meu sou en impostos. Quin mal!
De moment amb el contracte de treball a la mà puc obrir un compte corrent per poder cobrar. Demà aniré a una oficina bancària, aviam com em miren.
Avui el temps ha anat alternant entre sol radiant i tempesta de neu. Ha anat canviant cada mitja hora. Una ciutat de contrastos. Quan he anat cap a la feina nevava una mica. Queien una mena de boletes de porexpan, però amb mala llet. Potser millor seria dir que queien perdigons blancs que gràcies al vent se m'anaven clavant a la cara. A l'arribar a l'oficina ha començat una nevada monumental, i ha parat al cap de deu minuts, per posar-se a fer un solet ben maco en mig d'un cel blau. I una estoneta més tard ha tornat a nevar com si estiguéssim a l'apogeu d'una edat glacial. I canviant així tot el dia.
M'haig de comprar unes sabatilles. Per estar còmode a la feina. Tal com sona. Amb sabatilles a la feina. Amb bata no, no us passeu! Arribes del carrer amb les botes de muntanya, els pantalons impermeables, la jaqueta de fer la travessa de l'Antàrtida i els guants, i t'ho treus tot. Les botes també. I vas amb mitjons o amb sabatilles. Perquè anar tot el dia amb les botes és incòmode. Curiós, oi?
A reveure.
De moment amb el contracte de treball a la mà puc obrir un compte corrent per poder cobrar. Demà aniré a una oficina bancària, aviam com em miren.
Avui el temps ha anat alternant entre sol radiant i tempesta de neu. Ha anat canviant cada mitja hora. Una ciutat de contrastos. Quan he anat cap a la feina nevava una mica. Queien una mena de boletes de porexpan, però amb mala llet. Potser millor seria dir que queien perdigons blancs que gràcies al vent se m'anaven clavant a la cara. A l'arribar a l'oficina ha començat una nevada monumental, i ha parat al cap de deu minuts, per posar-se a fer un solet ben maco en mig d'un cel blau. I una estoneta més tard ha tornat a nevar com si estiguéssim a l'apogeu d'una edat glacial. I canviant així tot el dia.
M'haig de comprar unes sabatilles. Per estar còmode a la feina. Tal com sona. Amb sabatilles a la feina. Amb bata no, no us passeu! Arribes del carrer amb les botes de muntanya, els pantalons impermeables, la jaqueta de fer la travessa de l'Antàrtida i els guants, i t'ho treus tot. Les botes també. I vas amb mitjons o amb sabatilles. Perquè anar tot el dia amb les botes és incòmode. Curiós, oi?
A reveure.
Tuesday, March 5, 2013
Plou
Avui ha estat plovent tot el dia. Res important, un plovisqueig constant de poca intensitat. D'aquells que encara que no ho sembli et deixa xop de cap a peus. I vinga tothom fent footing i anant en bicicleta. Hauria de mirar dades, però aquesta gent ha d'estar molt sana. Molts atacs de cor no deuen tenir. O sí, de tant fer exercici. Una petita consulta a Google... Ja he vist les dades. Moren poc d'atac de cor, val a dir. Però no moren d'atac de cor gaire menys que a l'Europa més desenvolupada. Potser al fer-se grans perden l'hàbit de córrer.
Encara vaig de casa a la feina i de la feina a casa caminant. Aviam si així em poso en forma. I m'estalvio la pasta que val el transport, que no és poca. Agafo una ruta que no és la més curta però és força planera. La que em dóna Google Maps és complicada i travessa un o dos turons, amb les corresponents pujades i baixades. Quan tingui una línia de mòbil noruega i pugui consultar internet quan estigui al carrer provaré la ruta que em diu, aviam com va.
He anat a l'oficina d'Hisenda (Skatteetaten) per aconseguir la targeta d'impostos. Va bé per pagar l'impost sobre la renta que et toca. Tinc entès que si no la tens et claven el tipus màxim. I de passada obtenir un número provisional d'identificació per poder obri un compte al banc i poder cobrar la nòmina. Tot molt bé si hagués recordat de portar el contracte de treball. Aix, quin cap. Demà ho faig segur.
Avui el meu cap, perquè no m'avorreixi, m'ha donat per llegir uns milers de pàgines més. Acabo el dia amb mal de cap de tant llegir. Deu ser el cervell, que s'infla amb tants coneixements nous i fa pressió contra el crani. També m'he connectat al superordinador que tenen a Cambridge i que fan servir per simular els processadors que dissenyen. Per a un informàtic com jo, allò és porno dur. Quina bèstia... I l'aprofiten al 100%, sense cap mena de dubte. Tres-cents mil treballs en cua. I se'ls anava menjant de mil en mil com qui no vol la cosa. Haig de buscar més informació sobre aquesta màquina. I si no és confidencial, us la passo. Ja preguntaré.
Ah, sabíeu que a Noruega paguen l'electricitat gairebé un 30% més barata que a Espanya? Penseu que els salaris són el doble o més que a Espanya. Ara entenc com és que la majoria de botigues a la nit deixen els llums encesos. I no els fa por tenir radiadors elèctrics engegats tot el dia. I no fan servir cuina de gas sinó elèctrica. Una mica malbaratadors, pel que fa a l'energia.
Espero poder sortir a fer fotos aquest cap de setmana. A reveure!
Encara vaig de casa a la feina i de la feina a casa caminant. Aviam si així em poso en forma. I m'estalvio la pasta que val el transport, que no és poca. Agafo una ruta que no és la més curta però és força planera. La que em dóna Google Maps és complicada i travessa un o dos turons, amb les corresponents pujades i baixades. Quan tingui una línia de mòbil noruega i pugui consultar internet quan estigui al carrer provaré la ruta que em diu, aviam com va.
He anat a l'oficina d'Hisenda (Skatteetaten) per aconseguir la targeta d'impostos. Va bé per pagar l'impost sobre la renta que et toca. Tinc entès que si no la tens et claven el tipus màxim. I de passada obtenir un número provisional d'identificació per poder obri un compte al banc i poder cobrar la nòmina. Tot molt bé si hagués recordat de portar el contracte de treball. Aix, quin cap. Demà ho faig segur.
Avui el meu cap, perquè no m'avorreixi, m'ha donat per llegir uns milers de pàgines més. Acabo el dia amb mal de cap de tant llegir. Deu ser el cervell, que s'infla amb tants coneixements nous i fa pressió contra el crani. També m'he connectat al superordinador que tenen a Cambridge i que fan servir per simular els processadors que dissenyen. Per a un informàtic com jo, allò és porno dur. Quina bèstia... I l'aprofiten al 100%, sense cap mena de dubte. Tres-cents mil treballs en cua. I se'ls anava menjant de mil en mil com qui no vol la cosa. Haig de buscar més informació sobre aquesta màquina. I si no és confidencial, us la passo. Ja preguntaré.
Ah, sabíeu que a Noruega paguen l'electricitat gairebé un 30% més barata que a Espanya? Penseu que els salaris són el doble o més que a Espanya. Ara entenc com és que la majoria de botigues a la nit deixen els llums encesos. I no els fa por tenir radiadors elèctrics engegats tot el dia. I no fan servir cuina de gas sinó elèctrica. Una mica malbaratadors, pel que fa a l'energia.
Espero poder sortir a fer fotos aquest cap de setmana. A reveure!
Monday, March 4, 2013
M'estic estressant...
Segon dia a la feina. Avui tocava llegir regulacions i assegurar que les he llegides. Compte de correu, Skype, wiki interna, buscador de documentació... Totes les diferents eines que fan servir per gestionar la feina.
--- Petit paràgraf pels companys del gremi ---
Avui també tocava Planning Meeting, amb cartes d'estimació proporcionades per planningpoker.com. Sí, segueixen Scrum per gestionar la feina. Jo de convidat de pedra donant estimacions '?', perquè no tenia ni idea de què implicava fer el que estaven planificant. I té una raó de ser, això de fer servir una pàgina web pel Planning Poker. Una part de l'equip devia estar a Cambridge (Regne Unit) i l'altra ves a saber (Shanghai, potser?) I ens comunicàvem via trucada telefònica a tres bandes. El sistema de videoconferència encara no estè muntat del tot, però té molt bona pinta.
--- Ja acabo la xerrameca informàtica ---
I després de tot això, anar llegint més documentació sobre l'arquitectura interna dels productes que han tret i que trauran. Milers i milers de pàgines d'especificacions tècniques.
També he dedicat una part del temps a apuntar-me a la web del registre de residents de Noruega i demanar hora per presentar documentació. Demà miraré de sol·licitar una targeta relacionada amb els impostos. I m'haig d'apuntar al consolat com a resident a l'estranger. Tràmits, tràmits, tràmits...
I entre fer quatre compres i caminar des de la feina a casa, no em queda temps per mirar pisos per tots quatre. Demà aviam si surto abans i arribo amb temps.
A reveure!
--- Petit paràgraf pels companys del gremi ---
Avui també tocava Planning Meeting, amb cartes d'estimació proporcionades per planningpoker.com. Sí, segueixen Scrum per gestionar la feina. Jo de convidat de pedra donant estimacions '?', perquè no tenia ni idea de què implicava fer el que estaven planificant. I té una raó de ser, això de fer servir una pàgina web pel Planning Poker. Una part de l'equip devia estar a Cambridge (Regne Unit) i l'altra ves a saber (Shanghai, potser?) I ens comunicàvem via trucada telefònica a tres bandes. El sistema de videoconferència encara no estè muntat del tot, però té molt bona pinta.
--- Ja acabo la xerrameca informàtica ---
I després de tot això, anar llegint més documentació sobre l'arquitectura interna dels productes que han tret i que trauran. Milers i milers de pàgines d'especificacions tècniques.
També he dedicat una part del temps a apuntar-me a la web del registre de residents de Noruega i demanar hora per presentar documentació. Demà miraré de sol·licitar una targeta relacionada amb els impostos. I m'haig d'apuntar al consolat com a resident a l'estranger. Tràmits, tràmits, tràmits...
I entre fer quatre compres i caminar des de la feina a casa, no em queda temps per mirar pisos per tots quatre. Demà aviam si surto abans i arribo amb temps.
A reveure!
Sunday, March 3, 2013
D'excursió!
Us presento la casa on estic vivint mentre no arriba la resta de la família:
Els cotxes s'acaben rovellant, amb tanta aigua, tanta neu i suposo que tanta sal a les carreteres. Si no rentes bé el cotxe, se't rovella per sota. A tenir en compte si algun dia tenim cotxe. Cosa que espero poder evitar, per altra banda. Surt car, un cotxe. I sempre en pots llogar un, si cal.
Amb la neu que ha caigut es podien veure aquest matí totes les petjades dels visitants nocturns. Un exemple:
Un possible autor del dibuix:
Aquest matí he sortit a donar una volta. Tenia ganes de fer un passeig a la vora del mar i mirant el Google Maps he vist que hi ha un caminet que va resseguint la costa. Una mica més llarg del que m'esperava, perquè no havia planificat gens la ruta. El pla era anar a l'inici del camí i anar fent fins arribar al centre de Trondheim. Ha estat sortir i posar-se a nevar. Cap problema, vaig preparat. Una bona nevada, val a dir. Una d'aquelles que col·lapsaria Barcelona durant un parell de dies. La gent de la zona, tenint en compte que és diumenge, aprofita per sortir a passejar el gos, fer bicicleta, fer footing, anar al parc perquè els nens juguin... Neu? Quina neu?
Aquí la gent passejant pel camí de la costa, aprofitant que és diumenge:
Algun ocell també es pot veure a la riba. S'ha de tenir en compte que l'aigua estava a la vora dels 2 o 3 graus. Els bassals que hi havia pel camí rondaven els 0 graus, no s'acabaven de decidir entre glaçar-se o mantenir-se líquids.
I pel que veig aquí a Noruega no tenen, suposo que perquè no els ha calgut, una llei de costes per protegir el litoral. Es veuen algunes casetes molt a prop de l'aigua, que per altra banda fan bonic perquè no són hotelots de vint pisos. Els avantatges de no tenir un turisme desfermat i una avarícia sense límits.
I finalment la ruta més o menys reconstruïda amb el Google Maps a partir d'on recordo haver passat, el punt A és per on para la casa on estic.
Diu Google Maps que són uns 13,5 kilòmetres i el caminet de la costa va pujant i baixant contínuament. He arribat mort a casa. Pel mig he fet una paradeta per dinar. Sort que he parat. Però s'ha de dir que ha valgut molt la pena. Repetiré.
Apa, a reveure!
Ahir va nevar una mica i aquesta nit ha seguit nevant. Depenent de quants dies fa que no neva, el jardí està cobert de neu o de gel. I aquí la prova d'una cosa que ja sospitava que havia de passar per força.
Els cotxes s'acaben rovellant, amb tanta aigua, tanta neu i suposo que tanta sal a les carreteres. Si no rentes bé el cotxe, se't rovella per sota. A tenir en compte si algun dia tenim cotxe. Cosa que espero poder evitar, per altra banda. Surt car, un cotxe. I sempre en pots llogar un, si cal.
Amb la neu que ha caigut es podien veure aquest matí totes les petjades dels visitants nocturns. Un exemple:
Un possible autor del dibuix:
Aquest matí he sortit a donar una volta. Tenia ganes de fer un passeig a la vora del mar i mirant el Google Maps he vist que hi ha un caminet que va resseguint la costa. Una mica més llarg del que m'esperava, perquè no havia planificat gens la ruta. El pla era anar a l'inici del camí i anar fent fins arribar al centre de Trondheim. Ha estat sortir i posar-se a nevar. Cap problema, vaig preparat. Una bona nevada, val a dir. Una d'aquelles que col·lapsaria Barcelona durant un parell de dies. La gent de la zona, tenint en compte que és diumenge, aprofita per sortir a passejar el gos, fer bicicleta, fer footing, anar al parc perquè els nens juguin... Neu? Quina neu?
No és que estiguin malament del cap, és que ben equipats ni el fred ni la neu són cap impediment per gaudir d'un diumenge fora de casa.
El caminet que ressegueix la costa efectivament existeix, Google Maps no enganya. I és un caminet que tot de gent usa per passejar. Les vistes, tot i la poca visibilitat en mig de la nevada, espectaculars. Tens a la vista tot el fiord, i la costa és pràcticament verge.
Aquí la gent passejant pel camí de la costa, aprofitant que és diumenge:
Algun ocell també es pot veure a la riba. S'ha de tenir en compte que l'aigua estava a la vora dels 2 o 3 graus. Els bassals que hi havia pel camí rondaven els 0 graus, no s'acabaven de decidir entre glaçar-se o mantenir-se líquids.
I pel que veig aquí a Noruega no tenen, suposo que perquè no els ha calgut, una llei de costes per protegir el litoral. Es veuen algunes casetes molt a prop de l'aigua, que per altra banda fan bonic perquè no són hotelots de vint pisos. Els avantatges de no tenir un turisme desfermat i una avarícia sense límits.
I finalment la ruta més o menys reconstruïda amb el Google Maps a partir d'on recordo haver passat, el punt A és per on para la casa on estic.
Diu Google Maps que són uns 13,5 kilòmetres i el caminet de la costa va pujant i baixant contínuament. He arribat mort a casa. Pel mig he fet una paradeta per dinar. Sort que he parat. Però s'ha de dir que ha valgut molt la pena. Repetiré.
Apa, a reveure!
Saturday, March 2, 2013
Pluja, neu, vent...
Avui dia tranquil, de quedar-se a casa. Ha estat fent vent tot el dia, una mica de pluja i una mica de neu. No era el millor dia per sortir a donar una volta i fer fotos. Més que res perquè la càmera es mulla i l'has d'estar eixugant tota l'estona. De la manera que vaig equipat sóc bastant insensible a les inclemències del temps. Roba tèrmica, roba normal al damunt, pantalons impermeables, jaqueta impermeable, guants, botes de muntanya impermeables i mitjons gruixuts. Més o menys entre 0 i -15 ºC estic confortable, encara que plogui o nevi. I a mi que m'agrada caminar amb el fred a la cara. La gent d'aquí em mira com si no hi toqués del tot, quan els dic que no suporto la calor de Barcelona i que m'encanta la fresqueta que fa aquí. És un lloc certament humit, però gràcies al fred no tens sensació de xafogor.
En mig del temporal he anat a comprar quatre coses al supermercat. He buidat la motxilla de la càmera per ficar-hi la compra. Molt més còmode anar sense bosses, i molt més segur en quant a relliscades. Per desgràcia la motxilla de la càmera no és gaire espaiosa, i al final he hagut de portar les amanides i el pa en una bossa a part.
Definitivament m'haig de comprar una motxilla pel dia a dia. Tinc curiositat per saber què hi duen els noruecs a les seves. Sospito que amb el que porten podrien sobreviure aïllats en un bosc glaçat un parell de mesos. Són així, previsors. Un kit de reparació d'esquís segur que el porten. En venen a les botigues d'esport. Esquí com a únic esport, naturalment. Posen el canal d'esports a la tele i què hi fan? Futbol? Noooo! Fan alguna competició d'esquí en qualsevol modalitat. De fons, alpí, salts... El que sigui, però amb esquís.
I també a les botigues d'esport et venen una pràctica olla que pots penjar d'uns pals metàl·lics per poder cuinar una sopeta al mig de la natura. Això a Catalunya no ho fas ni sota una tempesta de pluja, que segur que provoques un incendi forestal que crema mig país.
Apa, fins la propera!
En mig del temporal he anat a comprar quatre coses al supermercat. He buidat la motxilla de la càmera per ficar-hi la compra. Molt més còmode anar sense bosses, i molt més segur en quant a relliscades. Per desgràcia la motxilla de la càmera no és gaire espaiosa, i al final he hagut de portar les amanides i el pa en una bossa a part.
Definitivament m'haig de comprar una motxilla pel dia a dia. Tinc curiositat per saber què hi duen els noruecs a les seves. Sospito que amb el que porten podrien sobreviure aïllats en un bosc glaçat un parell de mesos. Són així, previsors. Un kit de reparació d'esquís segur que el porten. En venen a les botigues d'esport. Esquí com a únic esport, naturalment. Posen el canal d'esports a la tele i què hi fan? Futbol? Noooo! Fan alguna competició d'esquí en qualsevol modalitat. De fons, alpí, salts... El que sigui, però amb esquís.
I també a les botigues d'esport et venen una pràctica olla que pots penjar d'uns pals metàl·lics per poder cuinar una sopeta al mig de la natura. Això a Catalunya no ho fas ni sota una tempesta de pluja, que segur que provoques un incendi forestal que crema mig país.
Apa, fins la propera!
Friday, March 1, 2013
Primer dia de feina!
Tinc la feina a 15 minuts de bus de la casa on estic. Però hi vaig caminant, que trigo 45 minuts i faig una mica d'exercici. Ja veurem si em dura gaire aquesta dèria per caminar.
En arribar m'he adonat del que ja sospitava perquè ja havia passat per davant de l'adreça de l'oficina. Enlloc diu que hi hagi l'oficina d'ARM. L'edifici està de reformes i està tot una mica potes amunt. Entro al vestíbul buscant alguna indicació, un porter amable, un petit rètol. Res. Segur que l'adreça la tinc ben apuntada, oi? Que sí, que sí, que segur que és aquí. Escales amunt, aviam si veig algú. Primera planta, una clínica oftalmològica. Segueixo més amunt. Veig gent darrere d'una porta de vidre, asseguda davant dels seus ordinadors. Cap rètol. Vaig al pis de dalt, no sigui cas. Una altra porta de vidre i més gent treballant. Potser més amunt. No, hi ha la sortida al terrat, pel que sembla. Hmmmm... Vaig a baixar, picaré a la porta i preguntaré. Resulta que sí, que estic al l'oficina d'ARM. Pregunto per la noia de recursos humans i em porten al pis de baix, que és on està el seu despatx. Per fi! Ella mateixa m'acompanya altra vegada al pis de dalt, on està el meu lloc. Presentacions, encaixades de mans, noms que oblido just després de sentir-los.
La resta del dia ha consistit en un parell de reunions, conèixer més gent, saludar un català que també treballa a l'oficina, prendre cafè i llegir documentació. Molta documentació. Estic entrant en una branca de la informàtica molt desconeguda per mi. Són gràfics, sí, però a nivell de hardware (maquinari, en diuen alguns...) A nivell de registres, unitats aritmètiques, controladors de memòria, rasteritzadors... Un món on els llenguatges de programació són bèsties completament diferents dels que jo conec. Verilog, SystemVerilog, e, són noms de llenguatges que hauré de començar a conèixer. Un món on l'assembler és pràcticament un llenguatge d'alt nivell.
Tenen cafetera a l'oficina. D'aquestes Nespresso d'oficina. Amb un bol gegant ple de càpsules de tots colors perquè tothom pugui prendre el cafè que vulgui. Convida l'empresa.Una manera barata i eficaç d'incentivar la gent. No serà bo per la meva salut, per això...
A les 11:30 hora de dinar. Aviadet, eh? Després surten aviat de la feina i sopen a les 6 de la tarda. I potser abans d'anar a dormir mengen alguna coseta. Una torrada o semblant. No em desagrada. Així no te'n vas a dormir amb la panxa encara plena.
El tema de dinar al menjador de l'oficina, de moment res fins el maig. Fa poc que s'han traslladat a l'oficina on estan ara, i encara estan de reformes.
Tenen una costum curiosa a aquesta oficina. El dia després de cobrar se'n van a fer unes cerveses tots plegats per celebrar la paga. Tinc entès que fins fa poc l'empresa et pagava una cerveseta per l'ocasió. Ara ja no. Uns llàstima. Hem anat uns quants a la Trondhjem Mikrobryggeri. És una cerveseria que tenen producció pròpia. Són cares, les cerveses. 76 corones, valia avui una pinta. Força bona, tot s'ha de dir.
Un parell de cerveses i alguna coseta per menjar m'ha sortit per un preu inconfessable. Sort que només és una vegada al mes.
Hauria d'enllaçar una mica millor els paràgrafs, fer que la narració fluís suaument, sense salts. Endreçar les frases, reescriure el text, que no sigui tal com raja. Però aleshores les entrades del blog no les acabaria d'escriure mai. Entre publicar entrades que no són joies literàries i no publicar, trio la primera opció. Ja ho faré millor a la propera. I no us penseu que em resulta fàcil. A mi m'agrada que el que escric, ja sigui programant o escrivint un text, quedi polit, sense arestes, sense canvis bruscs. M'agrada donar-hi voltes, buscar l'expressió perfecta, la manera més concisa i alhora precisa d'expressar una idea. Però amb el temps m'he adonat que és millor publicar tal com surti. És millor tirar endavant i ja mirarem de fer-ho millor demà.
Perquè a la feina em paguen per resoldre problemes, i no sempre cal buscar la millor solució, la més elegant. No hi ha temps per entretenir-se. Hi ha més feina pendent. I em costa ficar-m'ho al cap.
Salut!
En arribar m'he adonat del que ja sospitava perquè ja havia passat per davant de l'adreça de l'oficina. Enlloc diu que hi hagi l'oficina d'ARM. L'edifici està de reformes i està tot una mica potes amunt. Entro al vestíbul buscant alguna indicació, un porter amable, un petit rètol. Res. Segur que l'adreça la tinc ben apuntada, oi? Que sí, que sí, que segur que és aquí. Escales amunt, aviam si veig algú. Primera planta, una clínica oftalmològica. Segueixo més amunt. Veig gent darrere d'una porta de vidre, asseguda davant dels seus ordinadors. Cap rètol. Vaig al pis de dalt, no sigui cas. Una altra porta de vidre i més gent treballant. Potser més amunt. No, hi ha la sortida al terrat, pel que sembla. Hmmmm... Vaig a baixar, picaré a la porta i preguntaré. Resulta que sí, que estic al l'oficina d'ARM. Pregunto per la noia de recursos humans i em porten al pis de baix, que és on està el seu despatx. Per fi! Ella mateixa m'acompanya altra vegada al pis de dalt, on està el meu lloc. Presentacions, encaixades de mans, noms que oblido just després de sentir-los.
La resta del dia ha consistit en un parell de reunions, conèixer més gent, saludar un català que també treballa a l'oficina, prendre cafè i llegir documentació. Molta documentació. Estic entrant en una branca de la informàtica molt desconeguda per mi. Són gràfics, sí, però a nivell de hardware (maquinari, en diuen alguns...) A nivell de registres, unitats aritmètiques, controladors de memòria, rasteritzadors... Un món on els llenguatges de programació són bèsties completament diferents dels que jo conec. Verilog, SystemVerilog, e, són noms de llenguatges que hauré de començar a conèixer. Un món on l'assembler és pràcticament un llenguatge d'alt nivell.
Tenen cafetera a l'oficina. D'aquestes Nespresso d'oficina. Amb un bol gegant ple de càpsules de tots colors perquè tothom pugui prendre el cafè que vulgui. Convida l'empresa.Una manera barata i eficaç d'incentivar la gent. No serà bo per la meva salut, per això...
A les 11:30 hora de dinar. Aviadet, eh? Després surten aviat de la feina i sopen a les 6 de la tarda. I potser abans d'anar a dormir mengen alguna coseta. Una torrada o semblant. No em desagrada. Així no te'n vas a dormir amb la panxa encara plena.
El tema de dinar al menjador de l'oficina, de moment res fins el maig. Fa poc que s'han traslladat a l'oficina on estan ara, i encara estan de reformes.
Tenen una costum curiosa a aquesta oficina. El dia després de cobrar se'n van a fer unes cerveses tots plegats per celebrar la paga. Tinc entès que fins fa poc l'empresa et pagava una cerveseta per l'ocasió. Ara ja no. Uns llàstima. Hem anat uns quants a la Trondhjem Mikrobryggeri. És una cerveseria que tenen producció pròpia. Són cares, les cerveses. 76 corones, valia avui una pinta. Força bona, tot s'ha de dir.
Un parell de cerveses i alguna coseta per menjar m'ha sortit per un preu inconfessable. Sort que només és una vegada al mes.
Hauria d'enllaçar una mica millor els paràgrafs, fer que la narració fluís suaument, sense salts. Endreçar les frases, reescriure el text, que no sigui tal com raja. Però aleshores les entrades del blog no les acabaria d'escriure mai. Entre publicar entrades que no són joies literàries i no publicar, trio la primera opció. Ja ho faré millor a la propera. I no us penseu que em resulta fàcil. A mi m'agrada que el que escric, ja sigui programant o escrivint un text, quedi polit, sense arestes, sense canvis bruscs. M'agrada donar-hi voltes, buscar l'expressió perfecta, la manera més concisa i alhora precisa d'expressar una idea. Però amb el temps m'he adonat que és millor publicar tal com surti. És millor tirar endavant i ja mirarem de fer-ho millor demà.
Perquè a la feina em paguen per resoldre problemes, i no sempre cal buscar la millor solució, la més elegant. No hi ha temps per entretenir-se. Hi ha més feina pendent. I em costa ficar-m'ho al cap.
Salut!
Subscribe to:
Posts (Atom)