S'ha acabat el relliscar

Els carrers de Trondheim estan força nets. No es veuen massa papers, no es veuen massa burilles de cigarreta. I no hi ha ni una sola caca de gos. Això últim està a la llista de coses que no trobo a faltar de Barcelona. Hi ha pocs gossos, però n'hi ha. O sigui que tothom recull els regals. No com a un lloc que jo em sé.

Una de les coses que trobo a faltar és poder entrar a menjar a un restaurant sense por d'arruïnar-te. No són gaires els llocs que tenen la carta posada a fora, amb els preus. I els que la tenen, la tenen en noruec i els preus de plats indesxifrables són elevats. En general a Barcelona l'única preocupació és si el lloc valdrà la pena o no.

A falta de restaurants, toca cuinar una mica. Com que tinc una petita cuina  a l'habitació de l'hotel, he anat al super a comprar espaguetis i una mica de salsa de tomàquet. I ara que ho penso també he comprat una mica de parmesà i al final no l'he posat. Quin cap que tinc... Demà espero recordar-me'n. Només un petit problema, i és que com que m'he oblidat completament de comprar sal, la pasta no era molt gustosa. Sempre n'hi ha de sal a la cuina. Com me n'havia de recordar? Ja tinc ganes d'instal·lar-me a la casa on he trobat habitació i poder cuinar en condicions.

Avui he tret l'objectiu llarg i he fet algunes fotos dels ànecs que volten pel riu. N'hi ha uns quants, cosa que diu força de la qualitat de l'aigua. El que no he vist, i aparentment n'hi ha, són peixos. Suposo que no és l'època en què han de passar els salmons i les truites.

Ja sigui caminant o agafant l'autobús, és molt ràpid arribar a zones elevades des d'on abastar tot el centre de la ciutat i bona part del seu entorn.

Sí, avui feia sol. Quatre dies que he estat aquí, i en dos d'ells ha fet sol. Si es que es queixen de vici...


Al final he picat. He arribat a la conclusió que jugar-me el maluc intentant aprendre a caminar sobre gel no val la pena. M'he comprat uns claus per les botes:

He arribat amb dificultats (alguna relliscada sense arribar a caure) a un centre comercial (Solsiden) i me'ls he comprat. Al sortir me n'he anat a un lloc amb gel i els he provat. Perfectes. Ara ja puc caminar sobre el gel sense problemes. El que passa és que tot i que aquest matí hi havia gel per tot arreu, al sortir de comprar els claus el gel havia desaparegut. Gairebé totes les voreres lliures del meu enemic. S'ha fos? S'ha evaporat? Ha decidit marxar ara que ja tinc claus? I és clar, caminar amb els claus damunt de l'asfalt no és gens còmode i fas un soroll que et senten a l'altra punta de Trondheim. Deixant de banda que els claus es fan malbé. Total, que me'ls he tret. Espero no tenir-los guardats fins el proper hivern.