Caminant

Claus. Aquest és el secret. Un accessori petit i discret que et pot salvar la vida. Molta gent porta botes amb claus. Ara començo a entendre millor com s'ho fan. Nens petits amb botes de neu amb claus. Adults amb botes de muntanya amb claus. Dones amb sabates delicades i uns claus de posar i treure a les soles. He vist una noia fent footing pujar una pendent glaçada sense cap problema. Portava bambes amb claus.

Per sort avui he après alguns trucs per caminar sobre el gel. Posar el peu molt pla, fer passes curtes, no aixecar la vista de terra a menys que estiguis aturat i sempre, sempre, preveure on faràs les properes passes. També he fet un parell de bons amics. Us els presento:

Són el gel triturat i la grava. Bona gent. Sempre a punt per donar-te suport. De confiança. Amb ells saps que no relliscaràs. Que la teva integritat física no perilla.

Malauradament també he conegut un element perillós. Sempre a punt per trair-te. Aquí el teniu:

El gel cobert d'aigua. No hi ha cosa  que rellisqui més. De cap de les maneres m'he atrevit a anar fins al final del carrer. Amb claus a les botes segur que es pot fer sense pensar-hi.

No sé què diuen que no fa sol a Noruega a l'hivern. Avui ha fet sol. Ben brillant. Per fer fotos ben boniques. Aquí en teniu una mostra:

Hi ha turonets al voltant del centre de Trondheim, barris on portar calçat amb claus és una necessitat.

Jo, sense claus a les botes, he baixat un tram de carrer que feia pendent patinant. Però no he caigut! Vaig millorant. L'any que ve seré capaç de fer footing amb bambes de sola plana per pendents glaçades. O no...

A més del footing també els agrada l'esquí de fons, anar en bicicleta, i tot el que sigui sortir a fer el cabra per la natura. Tenen un bon entorn per fer-ho, val a dir.

I a part de sortir de casa per gaudir de la natura, també van a les terrasses dels  bars. Sí, sí, a 0º de temperatura les terrasses s'omplen. El bar posa la manta:

La gent que vol fer una cervesa i fumar-se una cigarreta seu a les terrasses i es tapen les cames amb una  manta. Molt curiós, tot plegat.

Moltes motxilles. La majoria de gent porta motxilla. Serà per tenir les manes lliures i mantenir millor l'equilibri.

Una cosa que no tenen a Noruega, alabat siga el clima, són coloms. El que tenen són corbs. Bèsties que de moment em cauen simpàtiques. Encara no he preguntat a cap noruec quina opinió els mereixen. Molt lligats a la mitologia, sí, moltes històries i molt "The winter is coming", però en el dia a dia, emprenyen molt?

Com veieu, tothom va ben abrigat per aquí.

I per  acabar la ruta turística, la catedral de Nidaros. Força impressionant. Per fora. Encara haig de donar un cop d'ull a l'interior. Amb un cementiri molt fotogènic al voltant..

Amb les eines de processat de fotos de què disposo de moment, és el millor que he sabut fer fins ara. Quan tingui l'ordinador de veritat, no aquesta coseta de butxaca que faig servir (Asus EeePC) les fotos milloraran una mica.

Apa, fins a la propera.