Primeres impressions

Ja sóc a Noruega. Moltes hores dedicades a discutir la possibilitat. Molts dies preparant-ho tot. Molts dies acomiadant-me de tothom. Molts petons i abraçades. Alguna llagrimeta. Més d'una, de fet. Unes poques hores d'avió i ja sóc a Trondheim, Noruega.

Fa fred, però tampoc tant. A vegades em sobra la jaqueta. Les tres capes de roba addicionals no sobren, com a mínim caminant pel carrer. És entrar a qualsevol local i començar a patir calor. La gent va abrigada, com correspon a la temperatura. Que ningú es pensi que la gent del nord porta anticongelant a les venes. Jaquetes gruixudes i impermeables, gorres de llana, botes de muntanya, etc.  Les botes de muntanya són útils per caminar per les voreres cobertes de gel i neu. I la gent no rellisca, cosa que em meravella. En unes poques hores he estat a punt de trencar-me el còccix unes quantes vegades. Potser ja tenen l'equilibri i els reflexos adaptats a la situació. O estan tot el dia de baixa per trencaments, qui sap.

No sé pas si algun dia m'atreviré a conduir un cotxe per aquestes contrades. Primer necessito fer moltes pràctiques en un espai gran i sense obstacles per aprendre a conduir sobre gel sense matar a ningú. Excepte els carrers principals, tot està cobert de gel. Tiren una mica de grava per no patinar i a córrer. Els cotxes patinen en arrencar d'un semàfor. I si això els passa als noruecs més que acostumats a conduir sota aquestes condicions, jo segur que estavello el cotxe al primer revolt.

La gent parla noruec, òbviament, i anglès. Encara m'haig de trobar amb algú que tingui dificultats amb la llengua anglesa. Tothom el parla, i el parla correctament. La gent més gran es nota que l'han après quan ja no eren criatures, però tot i així no tenen cap problema per mantenir una conversa. Això sí, tot, absolutament tot, està retolat en noruec. Exclusivament. I si no en saps, espavila't.

Apa, això és tot per ara. Seguiré comentant la jugada els propers dies.