Els alemanys van estructurar la base com un immens búnquer, amb parets de formigó de tres metres (3!) de gruix. Qualsevol bombardeig aliat només hauria fet pessigolles al búnquer. Un cop acabada la guerra es van fer càlculs per la seva demolició, i van arribar a la conclusió que la quantitat de dinamita necessària per enderrocar els murs faria que l'explosió causés danys als edificis del voltant.
Les cinc entrades ara estan tapades pels vidres de les oficines i l'estructura original s'ha anat disfressant. Tot i així, vist per fora, no deixa de ser un monstre de formigó.
I d'on em ve a mi aquest deliri per l'antiga base de submarins de Trondheim? Doooncs...
D'això...
Com us ho diria?
Hmmmm...
Aix, ara es quan tothom es posa a riure.
En fi. Resulta que l'any 2002 va sortir un joc anomenat Medal of Honor: Allied Assault. Una de les missions consistia en infiltrar-se a la base de submarins de Trondheim per robar uns importantíssims documents i de passada enfonsar amb explosius un submarí estacionat a la base. Molt bo, el joc, per cert. Hores i hores d'entreteniment. Impressionant la missió del desembarcament a Normandia.
Us estic sentint.
Ja n'hi ha prou...
Cagundena.
Si es que no es pot explicar res. En fi. Tampoc es que hi hagi anat amb un rifle Springfield M1903A4 com al joc. Només portava la càmera...
Algunes fotos més de la visita:
Un parell de fotos d'un segon búnquer per submarins que no es va acabar. La guerra va acabar abans de completar-lo.
Ah, i per acabar una altra cosa que no m'he n'havia adonat fins ara. A Trondheim hi ha poquíssimes pintades a les parets. Gent civilitzada...
Curiós tot plegat. I molt del teu estil ;DD
ReplyDeleteEi, que alguns graffitis són super artístics!!!
ReplyDelete