Espectacles naturals

Mai havia vist un arc de Sant Martí tan espectacular com el que hem vist aquesta tarda des de casa.

Doble arc, més brillantor dintre que fora, i en alguns moments es veien arcs supernumeraris, producte de la interferència. Un efecte del comportament de la llum com una ona i no com una partícula.

A la foto, que té el contrast augmentat, es veuen aquests arcs com unes franges molt tènues verdes i violetes a la part de dins de l'arc.

En definitiva, un arc de Sant Martí molt i molt complert. I des de casa es podia veure de punta a punta.


Apa, a reveure!

Balanç

Els Reis m'han portat una bicicleta! Amb una mica de retard, sí, però es que han tingut problemes per trobar bicicletes a Trondheim en temporada d'hivern.

M'agradaria poder anar a treballar en bicicleta, per fer una mica d'exercici. De moment només aguanto deu minuts pedalant. Fa massa temps que no faig exercici. Aviam si ara que està marxant la neu dels últims dies la puc agafar una estona cada dia en tornar de la feina. Així em posaré una miqueta en forma, que ja toca. Serà la crisi dels quaranta, que ja s'acosta? Ara haig de comprar una bona pila d'accessoris imprescindibles. Els parafangs, les llums i les rodes amb claus pel proper hivern. El casc ja el tinc, que no vull obrir-me el cap.

Em donarà molta llibertat de moviments, la bici. Podré anar més lluny a fer fotos, si més no. I aquest estiu mirarem d'aconseguir que l'Arnau aprengui a anar amb la seva bicicleta.

Els propietaris de botigues d'esport es deuen estar estirant els cabells, aquest any. Només ha nevat a Trondheim i rodalies un parell de vegades en tot l'hivern. Vaig intentar comprar la bicicleta el desembre. Impossible. A les botigues tot eren esquís, taules de snowboard i trineus. Ben pocs en deuen haver venut. Ara que ja ve la primavera han tornat a posar bicicletes. Ja era hora...

Com passa el temps. A finals de febrer va fer un any que estic per aquí, i gairebé no me'n vaig adonar. Suposo que les corredisses generades per uns petits problemes de salut a la família no han ajudat. Ara ja tot millor, afortunadament.

En aquest any que ha passat no he après tant noruec com esperava. Una mica sí, naturalment. Ara puc llegir els cartells i missatges que rebo en noruec. Però encara sóc incapaç d'entendre el noruec parlat.

A la feina he après un munt de coses noves. Estic molt content de l'equip on estic. I segueixo aprenent moltíssim, cosa que fa que no tingui temps d'avorrir-me.

Els menuts s'han integrat sense problemes i parlen amb soltesa en noruec amb els seus companys i mestres. La Lidia em meravella. Ha après a parlar en noruec en pocs mesos. Ja és capaç de conversar amb la gent. Converses no massa complicades, òbviament. Però es comunica, que és l'important. I ja té feines de professora d'espanyol. Així ens podem permetre algun capritx de tant en tant.  Algun dia trobarà feina d'advocada algun dia. De moment aprenent noruec.

Trobo a faltar la família i els amics. Les terrasses dels bars i les cerveses amb la gent que t'aprecies. El parlar de tot i res al voltant d'una taula, després d'un bon dinar. Per sort ara el món és petit i en poques hores podem plantar-nos a Barcelona.

D'altra banda, quina pau i tranquil·litat estar a 3000 kilòmetres de les baralles polítiques entre Espanya i Catalunya. Lluny de la crispació constant i de la corrupció i la mesquinesa. Sense haver de sentir parides cada dia a les notícies. És molt relaxant, de veritat.

En resum, sembla que de moment ha valgut la pena el canvi. Ja veurem com segueix la cosa aquest any.

Apa, a reveure!

Llums al cel

Després d'un parell de dies amb febre alta, per cortesia del petitó de la casa, avui hem pogut veure l'aurora boreal des del jardí de casa!

No és la foto més espectacular. Però tampoc em podia quedar molta més estona fora, vestit amb el pijama, la bata i la jaqueta per sobre.

Apa, a reveure!

El Nid, cobert de gel

El primer punt de la meva excursió matinal era el pantà que tenim més a prop de casa, Øvre Leirfossen ("La cascada del campament de dalt", si ho he entès bé). Així que m'hi anava acostant es podia sentir el brogit de l'aigua que estaven desguassant. Jo que volia veure-ho tot cobert de gel... Efectivament, molta corrent d'aigua i només una mica de gel a les vores. Moment d'anar riu avall cap al segon embassament, molt convenientment anomenat Leirfossen. Resulta que sí que es glaça, el Nid. Ja fa uns dies que la temperatura va baixar per sota de zero graus i no ha tornat a pujar. Heus ací la prova fotogràfica:

Suposo que en aquesta part del riu l'aigua baixa més tranquil·la, a l'estar entre dos pantans.  He mirat a quina hora passava el bus pel segon pantà per tal de tornar còmodament, però encara faltava una hora i mitja i he hagut de fer marxa enrere sense arribar a Leirfossen. El bosc que hi ha a l'altra banda del riu sembla que és accessible per un caminet que he descobert mirant les imatges de satèl·lit del Google Maps. Serà l'objectiu de la propera excursió.

Avui només he fet les fotos per fer el panorama anterior. No estava el cel gaire interessant per fer fotos de matinada. ´Tot el cel de color blau, sense núvols inflamats per la sortida del sol.

Apa, a reveure!

Ara sí! Ha arribat l'hivern.

Per fi. Ja ha arribat l'hivern de veritat a Trondheim. Ja tocava.

Res millor que aquest temps per anar a donar una volta pel barri a fer alguna foto de bon matí. He passat per l'embassament, que ja es comença a glaçar. Tinc curiositat per saber si es cobreix de gel o no. Jo suposo que sí, donat que no hi ha molta corrent i el gel té temps d'acumular-se.

Aix, quan era jove, tot això eren camps... Ah, calla, que Trondheim està envoltat de granges i camps de conreu. Si és que no poden estar amb gaire gent a la vora, els noruecs. La seva màxima felicitat és anar a voltar per la muntanya i prendre's un cafè calentó en arribar al cim, sense haver hagut d'intercanviar ni una sola paraula amb ningú. Probablement exagero.

I com que el cel està lliure de núvols, fa força fred. A les nou del matí devíem estar a cosa de -12 ºC. I ara que ho recordo em ve al cap que m'haig de comprar uns calçotets abrigats. Quan camines, les cames i el tronc s'escalfen gràcies a la mica d'exercici. Però el cul no fa gran cosa i se t'acaba glaçant. Calçotets de cotó, malles tèrmiques i texans no són suficients. Potser una granota d'esquí ben gruixuda.

Els pardals ja estan patint per alimentar-se ara que ha arribat l'hivern. Algú deu haver tirat llavors per terra, perquè estaven picant el terra sense por de mi que passava a la vora. De fet sospito que si aquí hi ha pardals a l'hivern és perquè, qui més qui menys, tothom posa una menjadora pels ocells.

Proposta de projecte per diumenge: Fer alguna construcció interessant amb peces de fusta. Força bé de preu, a l'IKEA. Els petitons necessitaran algunes peces més per fer construccions encara més interessants. O perquè les faci jo, que sóc el que s'ho passa més bé aixecant ponts i edificis. Jejeje...

Apa, a reveure!

Sembla que hi ha corrent d'aire

Avui m'he hagut de quedar més estona de la prevista a la feina. Tenim un petit huracà de visita, "Ivar" l'anomenen, i la policia ha decidit tallar la circulació d'autobusos mentre passa. M'ha tocat passar pel supermercat a comprar alguna porqueria per sopar. Fideus deshidratats, un parell de pomes i una bossa de patates fregides. Depriment. Una mica de vent sí que fa, tot 'ha de dir.

Està fent un temps molt i molt boig. Fa dies que no baixem dels 3 o 4 ºC. Hem arribat a estar a 10 ºC. En ple mes de desembre. L'any passat a Trondheim estaven a -10 ºC, que és el que toca. Un dels motius per venir a Noruega va ser que hi feia fred. Potser no el motiu més important, però un motiu al cap i a la fi. Quina estafa. Estic per demanar que em tornin els calés.

Les finestres de l'oficina semblen les d'un cotxe dins d'un túnel de rentat. Cap a la part final, on els canons d'aire assequen el cotxe. Les gotes d'aigua van amunt i avall i les finestres tremolen. Mentre no se'n vagi la llum tot anirà bé. De moment no hi ha ordre de deixar circular els autobusos i ja és un quart de vuit del vespre. Preferiria ser a casa, francament. Començar a posar pijames als petits per després ficar-los al llit a dormir. I poder estar una estona al sofà amb la Lidia veient un altre capítol de "The Newsroom".

Sembla que els autobusos començaran a circular altra vegada a partir de les vuit. Viscaaaaaa!!! A córrer, que no vull perdre el 3, que si no, em tocarà esperar.

I ja sóc a casa! Són increïbles aquests noruecs. El 3 ha passat just a l'hora que li tocava. Sempre puntuals. Com s'ho deuen fer per anar gairebé sempre a l'hora?

Vinga, me'n vaig al sofà, que a la Lidia i a mi ens espera "The Newsroom".

Apa, a reveure!

Preparant els trineus

Per fi la primera nevada de consideració! Avui, en cosa de quatre hores, han caigut uns deu centímetres de neu. Fa goig el barri. No en tinc fotos perquè només portava el mòbil i ja era negra nit a les 16:30. Impossible fer fotos dalt d'un autobús en moviment amb tant poca llum. Ah, m'informa la Lidia que sí que tenim una foto, feta per ella. Voilà:

L'autobús número 3 segueix anant a tot drap, com si la neu hi fos. Rodes de claus, naturalment. Però tot i els claus, les rodes patinen al frenar a les parades. No sé com s'ho fan per no matar-se. Molta pràctica, suposo.

Els petitons de la casa estan emocionats, i l'Arnau no para de preguntar quan farem un ninot de neu. Hauré d'agafar idees: Calvin and Hobbes. Ah, i també que quan vindrà el Pare Noel.

La setmana que ve m'envien a Cambridge. Durant el primer any a la companyia tots els treballadors han de passar per la seu d'ARM, a aprendre com funciona la companyia a escala global. Pse, pot ser interessant. De passada tindré ocasió de veure gent que fa temps que no veig. Ja us explicaré com ha anat.

Apa, a reveure!