La barbacoa, la barbacoa...

Ara que tenim barbacoa, em passo el dia fent broquetes.

Pollastre, porc, bacó, xampinyons, pebrot, ceba...

També hamburgueses i salsitxes de Frankfurt, però les broquetes és el que més m'agrada.

S'ha d'aprofitar, que després ve l'hivern i a veure qui és el guapo que fa una barbacoa a deu o quinze graus sota zero. Més que res amb el jardí cobert amb un pam de neu és una mica incòmode anar i venir de la barbacoa. Suposo que el gran inconvenient és que no pots menjar assegut a la terrassa, perquè les broquetes estarien congelades abans de poder queixalar-les. En resum, que s'ha d'aprofitar el dia que no plou per cremar una mica de carbó i fer una mica de fum.

Estem mirant de treure-li el bolquer al menut. Això vol dir que portem un parell de dies recollint pixum del terra i les cadires. I posant calçotets, mitjons i pantalons a la rentadora.

Per sort sembla que el segon dia ja comença a aguantar-se una mica les ganes de pixar i no és tan freqüent el desastre. De moment no s'ha pixat al sofà, i això ja és una gran victòria. Toquem fusta.

Avui les fotos per gentilesa de la Lidia, que les fa quan jo tinc les mans ocupades.

Apa, a reveure!

Llistes electorals

Fa uns dies vaig donar un cop d'ull a la llei electoral de Noruega. Tenia curiositat per saber com es vota per aquestes terres. Sí, allò d'anar al col·legi electoral, agafar la butlleta del partit que menys et desagrada i dipositar-la a l'urna. Aquí fan un petit pas intermedi. Després d'agafar la butlleta treuen un bolígraf i fan les correccions que creuen convenients a la llista que presenta el partit. Aquest no m'agrada i el guixo, aquesta crec que hauria d'encapçalar la llista i la poso la número u, etcètera. I gràcies a aquestes mesures d'higiene, la democràcia no emmalalteix.

Tot això ve a arrel d'un article que va publicar El País sobre la classe política espanyola. Podeu trobar l'article aquí. Sí, malauradament, classe política. Perquè ni a Espanya ni a Catalunya governa ningú que no hagi llepat molts culs als seus respectius partits. I qui es dedica a la política, viu de la política i fa tot el possible per seguir vivint de la política. I això té conseqüències nefastes. S'ha de llegir amb la tranquil·litat d'un diumenge per endavant, sense presses i sense materials a prop per fabricar còctels Molotov. Per si de cas us entra una urgència d'anar corrent a les seus dels partits polítics.

Apa, a reveure!

O cuina o Noruega.

Cuina noruega. No, no saben què és. És trist, però és així. Peix bullit, col bullida i com a gran cosa salsitxes de frankfurt a la brasa. Són extraordinàriament pobres, culinàriament parlant. Les regions mediterrànies tenen cuines molt i molt variades. I moltes altres regions del món també, no cal dir. Índia, Xina, Japó, Vietnam, Mèxic, i tantíssims altres indrets. A què es deu tanta diferència? De fet, a què es deu la riquesa culinària? Abundància històrica d'ingredients? Molt de contacte amb altres cultures? Estar dins de grans rutes comercials? Suposo que tot el Mediterrani compleix aquestes condicions. Però, i a la resta del món? Si algú te referències, agrairia molt que me les fes arribar.

La gran contribució a la gastronomia del poble noruec em sembla que són una mena d'hamburgueses fetes a base de peix. Les venen ja fetes al supermercat, envasades al buit. Una catàstrofe culinària, com podeu imaginar. He vist força noruecs afegint-hi ketchup. No m'estranya. El drama és que busques receptes noruegues i et trobes com a recepta una amanida de cogombre. Que vol dir cogombre laminat ben fi i una mica amanit. És com fer la recepta del got de l'entrepà de fuet. Però és clar, si tampoc tens gaire més per posar al receptari... I penso jo, en un país on fa fred, no haurien de tenir un generós repertori de sopes consistents, carns guisades i tot tipus de plats que t'omplen l'estómac i t'escalfen els peus?

També s'ha de dir que aquí a Noruega només fan un àpat calent al dia. La resta són cereals amb llet, torrades una mica de peix o formatge al damunt i entrepans freds. Així estan, tots prims. Després van a Mallorca, mengen una paella congelada en un xiringuito de mala mort i els sembla el millor àpat que han tastat mai. Pobrissons. Si és que tanta salut no pot ser bona.

Apa, a reveure!

A pedals

Començo a copsar el significat d'algun cartell en noruec. Sembla que alguna cosa va quedant del curs de noruec. Dues esgotadores setmanes més i ho deixo fins el setembre. Perquè durant el cap de setmana, per anar bé, hauria de fer una pila d'exercicis inacabable. No crec que arribi a fer-los tots.

Ja tenim connexió a internet pròpia. Ja no hem de compartir amb el veí. En teoria tenim un ample de banda de 20 Mbps. A la pràctica són 10 o 11. Potser hauria de reclamar, però no paguem nosaltres, paga l'empresa. De moment és suficient. A Barcelona gaudíem de 50 Mbps, i això si que era ample de banda. La pregunta després de dinar era "Quina peli veiem, ara?" I en 10 minuts estàvem asseguts al sofà mirant la pel·lícula descarregada. En alta definició.

Estudiant noruec m'he adonat que tot allò que és irregular i no segueix les normes és molt més comú que la resta. Normal, suposo. Són els verbs i els substantius més usats els més modificats per l'ús diari. I per tant concentrant l'estudi en aquests avançaré més ràpid que aprenent vocabulari regular. Uf. Ja torna a sortir. La meva educació d'enginyer optimitzant l'esforç que dedico a l'estudi del noruec. Si és que tants anys de carrera resolent problemes havien de deixar cicatrius.

La mudança encara no ha arribat. Ja fa gairebé un mes que van empaquetar les coses i les van carregar al camió. Fa un parell de dies van contactar amb mi pels tràmits duaners. I la pregunta és... Com ho han fet arribar fins a Oslo? Amb un patí de pedals, primer pel Mediterrani fins a Gibraltar, i després anar pujant per la badia de Cadis, tota la costa de Portugal, la badia de Biscaia, el canal de la Mànega, el Mar del Nord i finalment l'Skagerrak fins a Oslo? Han trigat 25 dies en recórrer uns 2500 km (anant per terra i agafant un ferry, segons ells). A 100 km per dia. D'Oslo a Trondheim hi ha, més o menys, uns 500 km. O sigui que igual d'aquí cinc dies ho tenim per aquí. No sé a quina velocitat anaven les antigues caravanes tirades per bous, però suposo que entre 50 i 100 km diaris devien poder fer. Algú té més dades? És un tema que ara mateix em té captivat. Va la nostra mudança a velocitat de carreta de bous?

Apa, a reveure!

Herba alta

Quan ja semblava que Noruega es decidia amb fermesa per un clima desèrtic, ha tornat la fresca i les pluges.  Ja respiro més tranquil. Uns dels factors que em van fer-me decidir per una feina al nord d'Europa va ser que no em passaria bona part de la primavera, tot l'estiu i cada cop més un la totalitat de la tardor xopant samarretes de suor. Estava a punt de mirar feines a Svalbard (no li digueu a la Lidia, que li agafarà un cobriment). Des que va deixar de fer fred, tot Trondheim està de color verd. Vinga a créixer les plantes, com si s'acabés el món i fos l'última primavera. Normal, després comença l'hivern i tot queda arrasat. Ha de ser fèrtil de nassos, la terra de per aquí. Cada hivern gairebé tota la vegetació crescuda durant la primavera i l'estiu torna a terra i es podreix. Pocs arbres s'atreveixen a ser perennes.

Aquí al jardí hi ha un parell de pomeres bordes, ben florides. I un llit elàstic, on a l'Arnau li agradaria quedar-se per sempre. Una mostra:

Al Google Maps, mirant les imatges de satèl·lit del veïnat, es veuen tot de rodonetes als jardins. Són els llits elàstics. Moda passatgera? Culo veo, culo quiero? Ni idea. Però és clar, tenen uns jardins enormes i per tant el lloc per fer-ho. Ah, i així que tinguem una taula i unes cadires per posar a la terrassa, a fer barbacoes! Ja enviaré fotos. Parlant de jardins grans, recordo haver vist un robotet tallagespa. Com la Roomba, però per mantenir l'herba a una alçada raonable. Divertit, l'aparell. I silenciós. Suposo que només fa girar les fulles quan detecta herba alta. Pensen en tot.

Heus aquí els petitons fent una mica de feina a la taula de la cuina. L'Arnau amb exercicis que ens ha donat la seva mestra, la Dolors, perquè no perdi el ritme. I l'Adrià pintant sobre qualsevol cosa on pintin els llapis de colors (Hola, ratolinetes!)

Com ha canviat, l'Arnau, en dos anys a l'escola Pràctiques II. Ara ja és una personeta. Menja de tot, s'esforça molt per fer bé les feines i sempre parla content de l'escola. Ah, i a la foto es pot veure el mòbil que li va fer la Gracia, una de les seves monitores de menjador.

Floretes. Moltes floretes. És primavera i el jardí s'ha convertit en una petita orgia vegetal. Depèn de com t'ho miris, això d'estirar-te damunt de les herbes florides...

Apa, a reveure!

Aprenent noruec

Ja he fet tres setmanes de curs de noruec. I m'he passat els caps de setmana estudiant. És força exigent, el curs. Suposo que el primer curs és el més dur, perquè tots és nou. Després només es tracta d'anar completant. Ara parlo en present, i amb un vocabulari molt i molt limitat. I encara no tinc interioritzades les regles per formar singulars (un gos->en hund) i plurals (dos gossos-> to hunder), definits (el gos->hunden) o indefinits (els gossos->hundene). A més a més tot depèn de si el substantiu és masculí, femení o neutre. I naturalment, tot té les seves excepcions. Qüestió de practicar, suposo.

Ja són aquí la Lidia i les criatures. I l'Arnau ja ha parlat més amb els veïns que jo en un mes. És així, el noi. No parla ni una paraula de noruec però s'ha passat la tarda jugant amb els fills dels veïns, que crec que tenen quatre anys. Però no em feu gaire cas, que el meu noruec encara és molt i molt precari. Amb prou feines he estat capaç de preguntar a cadascun dels dos nens com es deien. Em deuen haver entès, perquè han contestat amb paraules de dues síl·labes que devien ser els seus noms. Coma gran victòria personal, ahir vaig ser capaç de demanar el dinar, cervesa inclosa, en noruec. I aleshores la caixera del bar va emetre tot un seguit de sons estranys amb la boca. Moment de passar a l'anglès. Excuse me? Que si sóc estudiant. Ah, no. Ja fa temps que no. Uf! Em queda un llarg camí. De moment només sóc capaç de dir frases prèviament pensades. A la mínima que la cosa se surt del guió que tenia previst, corro a refugiar-me a l'anglès.

Molta gent parla pel mòbil al cotxe. Sí, amb el mòbil enganxat a l'orella. I sí, està prohibit fer-ho, i si t'enganxen et cau una bona multa. Tot i així la gent es posa el mòbil a l'orella tot conduint. Ja vaig explicar fa unes setmanes que no es veu policia caminant pel carrer. I tampoc policia en cotxe, a menys que hi hagi una emergència. I per tant, no es controla gaire que qui condueix (Ei, molt hàbil! No has posat conductors!) no parli pel mòbil.

Aquí es reciclen les ampolles de plàstic i les llaunes. Pràcticament totes. I no és que la gent estigui molt conscienciada, no. És una qüestió d'incentius adequats. Si portes les ampolles al supermercat, et donen una o dues corones depenent de l'envàs. Corones que has pagat prèviament adquirint l'envàs, naturalment. Vas al supermercat amb una bossa plena de llaunes, vas fins a la màquina corresponent i fiques una a una les llaunes per un forat. Al final del procés reculls un tiquet amb el total de corones que t'han de retornar.

Apa, a reveure!