Escalant

Dimarts passat vaig anar a fer escalada amb alguns companys de feina. Un parell de col·legues són aficionats

a l'escalada i van fer la proposta d'anar els qui volguéssim a grimpar a un centre d'escalada que hi ha als afores de Trondheim. Als afores vull dir a vint minuts caminant del centre, que ja començo a calibrar les distàncies com la gent d'aquí. En resum, que m'hi vaig apuntar i vam anar a fer el mico al lloc en qüestió. Pagues l'entrada d'unes 50 corones i si vols et lloguen sabates d'escalada (també conegudes com peus de gat) també per un preu raonable, cosa que vaig fer perquè tinc els peus de gat encara a Barcelona. Totes les vies per pujar estan marcades amb codis de colors segons la seva dificultat. I apa, anar pujant, anar caient, i acabant amb les mans, els braços, l'esquena i les cames tant i tant cansades que ja no tens força ni per descordar-te les sabates. Quin tip de riure, de veritat. Veure com el teu cos diu que ja n'hi ha prou, que ja no queden forces per agafar-se a la següent presa. Que es declara en vaga fins demà. També és enormement satisfactori aconseguir arribar fins dalt de tot. Fins dalt de tot de la via més senzilla. No ens passéssim, que és el primer dia. I sí, tinc bambes d'escalada perquè quan vaig estar a Girona vaig anar a escalar un parell o tres de cops amb uns companys d'allí. Al cap de poc aquests companys van anar a parar a altres llocs i ja no vaig tornar a pujar parets. És el moment de recuperar l'afició. De començar-la de nou, més aviat.

L'únic que et pot passar és que et torcis un turmell si caus malament, o que et caigui algú a sobre si no has vist que estaves passant just per sota d'algú que grimpava pel sostre. I també et pot passar que el dia següent no puguis picar tecles de garratibades que t'han quedat les mans. Però vaja, res gaire greu.

Aquest matí m'he despertat a les sis. En part degut a que me n'havia anat a dormir aviat, i en part degut a la llum que entrava per la finestra. A les sis del matí ja s'ha fet completament de dia. Estem a finals d'abril. Encara queden dos mesos per arribar al solstici d'estiu. De manera que els pròxims quatre mesos hi haurà tanta o més llum que avui. Comença a ser interessant, això del sol a Noruega.

Apa, a reveure!

Brots verds

No, no va d'economia aquesta entrada. Tampoc de política. No tinc ni els coneixements ni les ganes d'entrar en aquests terrenys pantanosos. I menys en un blog que escric per passar l'estona i per deixar un registre de les meves aventures per Noruega. Parlem de la primavera perquè, definitivament, ha arribat la primavera! Ja no neva, ni tan sols de nit. Arbres i plantes s'apressen a brotar.

En aquest país no hi falta aigua. Tot és cobert de molsa, liquens i fulles podrides.

Els pardals s'amaguen entre els arbusts encara sense fulles. Aquests dos i tres més estaven tenint una enèrgica discussió abans que jo arribés. No vaig arribar a saber quin era l'objecte de la disputa. Normal, són pardals noruecs i encara em queda molt per aprendre de l'idioma.

Per dinar, rellom a la taronja. No m'ha quedat del tot malament. Ja tinc amb què omplir el tupper de demà. Aquí encara li faltava una mica, perquè el forn no acaba d'anar del tot bé. Però és que ja portava hora i mitja i tenia gana. Després d'agafar-ne uns talls per dinar l'he ficat una estona més al forn. Boníssim, igualment.

I per fi una foto sense neu de la casa on visc.

Apa, a reveure!

Caaaaarn!

Per fiiii!! He aconseguit comprar una mica de carn decent. Sembla que al Bunnpris Gourmet sí que tenen alguna cosa aprofitable. Per començar tenen llom! I tenen rellom! Oeeeeoeoeoeoee!! Per començar he comprat uns quants talls de llom per fer a la planxa. A la planxa, també coneguda com paella amb poc oli i foc al màxim. Amb uns xampinyons amb picada d'all i julivert per acompanyar. Un plat senzill, saborós, i que em fa sentir una miqueta com a casa. Avui per sopar m'he fet unes verduretes saltejades amb un ou escalfat al damunt. Demà un rellom a la taronja. S'ha de celebrar, això. Aps, ara que ho penso, millor que tregui el rellom del congelador. Un momentet que torno...

Apa, ja sóc aquí altra vegada. Per on anava? Ah, sí, també he comprat una mica de vedella per fer una mica d'estofat. Una mica de vedella estofada amb patates. Potser pel cap de setmana que ve. Gent molt sàvia m'ha aconsellat que renti la carn com es feia antigament, amb aigua i vinagre, per treure la mala olor. Ho provaré, aviam què tal. Per la carn que he comprat avui no caldrà, era força fresca. No estava gaire seca ni feia olor, vull dir. No es que sigui per tirar coets.

Ara que estic parlant anglès cada dia, m'adono dels límits del meu coneixement de la llengua. Mentre no surto de la rutina habitual, tot va bé. Parlo sense problemes amb els col·legues, compro al supermercat, faig tràmits a Hisenda, etc. Però si haig de parlar en un àmbit que no havia tocat fins aleshores, em costa molt la primera vegada. Avui intentant explicar quina carn volia i com la volia tallada, per exemple. Tot el vocabulari i totes les expressions les sé en català, fruit de molts anys de pràctica. Però en anglès no sé explicar-me. "Posa'm mitja dotzena de talls de llom per fer a la planxa, no massa fins que si no queden molt secs." Doncs així, en fred, no em surt en anglès. D'entrada, llom, en anglès? Algú? No? Ningú? Ara buscant a Google sembla que el llom en anglès es diu loin i el rellom tenderloin. I com es diu "per fer a la planxa"? En fi. Tot és buscar-ho i la propera vegada podré parlar amb fluïdesa en aquesta situació en concret. I així anar aprenent. Aix, en moments així enyoro el mercat de Sants. Ja se'm passarà. Com a mínim ja tinc un lloc on poder comprar una part petita però important del que m'agrada cuinar.

Apa, a reveure!

Autobús

Ja he deixat de caminar per anar a la feina. Fer el mateix camí cada dia al final deixa d'aportar res de nou. És un exercici que em convé, però el temps que guanyo anant d'un lloc a un altre no té preu.  De moment, per comprar el bitllet, faig servir una aplicació pel mòbil. Creada per l'empresa de transports, atb.no, et permet comprar un bitllet que pots fer servir per pujar a un autobús o tramvia. A la pantalla del mòbil t'apareix el bitllet, que has d'ensenyar al conductor quan puges. Així no cal portar efectiu per pujar a l'autobús. Comprat així el bitllet surt per 25,5 corones. Si compres el bitllet a l'autobús et costa 40 corones. També tens l'opció de comprar la targeta de transport recarregable. Amb aquesta targeta el que fas és carregar-la amb més o menys dies de transport. Com més dies compres, més barat et surt el preu per dia. Crec que carregar-la amb un mes de transport surt per 600 corones. Si fas un parell de viatges els dies laborables, et surt el trajecte per menys de 15 corones. Però donat que on anirem a viure està més a prop del centre, i que tampoc té una línia d'autobús que passi per davant de casa, no crec que necessiti agafar autobús un cop faci la mudança.

Un detall curiós és que als autobusos els martellets per trencar les finestres hi són tots. No en falta cap, perquè ningú se'ls emporta. Recordo que a Barcelona TMB acabava ancorant amb un cable d'acer els martellets. I recordo haver vist cables d'acer tallats. Potser a Oslo, al ser molt més gran, pateixen més aquest vandalisme. Ni idea.

Ja és definitivament primavera. Fa dies que no neva. Em sembla que ja no glaça a les nits. Els carrers i les voreres estan lliures de neu i gel. Diu la previsió que mínima de 3 ºC i màxima de 7 ºC. Avui ha estat el primer dia que no m'he posat botes de muntanya per sortir de casa. I no ha anat malament. És més còmode anar amb calçat de ciutat. La casa on m'estic ja no està envoltada de neu. Ai sí, una foto estaria bé, oi? M'ha fet mandra sortir a fer-la. Aviam si en faig alguna.

Apa, a reveure!

Ja tenim pis!

Bé, encara no he signat res, però el propietari m'ha trucat per dir-me que ens havien triat per llogar el pis. És un coi de concurs de bellesa, això de trobar pis de lloguer a Trondheim. Primer enviar un mail ben florit explicant com de bona persona ets, quina bona feina tens i que estable que sembla. No t'oblidis de posar que res et faria més feliç que viure en el pis en qüestió. Si ho fas bé aconsegueixes poder visitar el pis, i és aleshores que t'has de lluir. Que no falti una còpia del contracte de treball i una targeta amb el telèfon d'algú de la feina per confirmar que realment treballes allí. Dónes la millor versió de tu mateix i de la família, dels teus motius per venir a Noruega, de com t'agrada el país, i a esperar que hi hagi sort. Amb quins criteris et valoraran? Si fumes i tens mascotes, ho tens molt i molt difícil. Si consideren que el lloc no és prou gran per tu i els teus, punt negatiu. I així anar fent. És complicat tot plegat. Però la qüestió es que finalment he aconseguit convèncer algú que som gent de fiar. Planta baixa d'una casa, cuina gran, menjador gran i a vint minuts caminant del centre. No es pot demanar més, pel preu que té.

A petició popular, una entradeta gastronòmica. Què menjo aquí a Noruega? Millor comencem pel que no menjo. No menjo carn arrebossada (i com la trobo a faltar!). En primer lloc, no tenen pa ratllat. Sí, podria ratllar pa. Ja miraré de fer-ho, però francament, és molta feina. En segon lloc, quina carn? La que et venen al super envasada? És clar, una mica de tall-que-es-pela, tallat finet finet. Ah, no? Que no en queda cap paquet? I una mica de tapa plana? Ah, tampoc. No, és clar. Això es podria trobar en una carnisseria com cal. I aquí no en tenen d'això. De porc no en gasten. Bacó és l'únic que tenen de porc. I embotits d'importació. Jo que només vull una mica de llom per arrebossar. Unes botifarres. Uns senzills peus de porc. Un trosset de cansalada per una amanida tèbia. Unes galtes. Una mica de carn magra per unes llenties. Una mica del que sigui per fer una mica de brou. Doncs no. Res de tot això. Aix.

Parlem de la carn que sí tenen. Tenen filet, entrecot, carn picada i pits de pollastre. I punt. I si ho vols finet, t'ho talles tu. Carn fresca. O no. Perquè aquesta és una altra. Diguem que la carn que venen no és el que jo en diria carn fresca, fresca. És carn que si la olor que fa li notés a Barcelona, la llençaria sense pensar-m'ho dues vegades. La carn picada fa olor. Els pits de pollastre fan també oloreta. Sembla que t'hagis deixat la carn fora de la nevera un dia sencer. A ple estiu. Per sort la cocció tot ho mata. Espero.


El tema del peix també està pelut. Hi ha un mercat de peix que tinc pendent de visitar. Haig de mirar quins horaris fan i quin gènere tenen. I tinc entès que prop de la feina hi ha una peixateria. I aquí s'acaba el peix fresc a Trondheim. La resta, congelat. Poca varietat: bacallà i salmó. Quina tristor. Que sí, que amb bacallà es poden fer meravelles. Ja m'hi posaré. Al Bunnpris Gourmet, pots comprar peixos sencers (no em pregunteu quin peix, que no en tinc ni idea), congelats. Tota una bèstia de dos o tres quilos, que t'has d'emportar del super sencera. No ho acabo de veure clar.

De fruita i verdura fresca en tenen, i en varietat suficient. Té un preu, òbviament, però no n'hi ha per tant. Suposo que no tastaré ni nespres, ni albercocs, ni cireres, i ho trobaré a faltar. De bosses d'amanida talladeta també en tenen.

Una cosa curiosa és que les coses que necessiten refrigeració no ho tenen en neveres més o menys grans, repartides pel supermercat. Ho tenen tot ficat en una habitació refrigerada. Una habitació amb una porta lliscant de vidre on no et sobra la jaqueta que portes pel fred que fa al carrer. Dins de l'habitació hi ha prestatgeries amb tots els productes refrigerats. Llet fresca, formatge, sucs de fruita, carn, menjars precuinats, ous i alguna cosa més. Els congelats, però, sí que els tenen en congeladors com als supermercats de Barcelona.

Apa, a reveure!

Ben bé, a què et dediques?

Aviam, els tràmits del dia: portar una carta a l'ajuntament sobre la preinscripció del més menut de la casa. Acceptant, de fet, la plaça que ens ha tocat. He aconseguit concertar una visita a un apartament demà a la nit. He rebut la targeta de crèdit del banc i he pogut aconseguir el BankID, que serveix per moltes coses. He activat el servei per fer transferències internacionals, cosa que es fa trucant per telèfon. Et demanen una pila de coses per estar segurs que realment ets tu. El BankID, entre d'altres coses, serveix per demanar metge de capçalera i per xafardejar el que cobren els companys de feina. I crec que per avui ja he acabat els tràmits.

La feina, per cert, bé. La feina del meu equip consisteix en passar comandes i dades més o menys aleatòries a dues versions diferents de la mateixa GPU i veure que les dues versions treuen el mateix resultat. Una versió és un model escrit en C++ que és el patró amb el qual comparar, i l'altra versió és el propi disseny escrit en Verilog que després serveix en última instància per fabricar els xips. Ara estic intentant que el model s'empassi unes dades en un format nou, però el que fa és petar, sense donar gaires explicacions. Probablement sóc jo que no poso les coses al lloc on toca, però mai se sap. De moment no conec prou com funciona tot plegat per donar una explicació clara i concisa. I tampoc és que pugui entrar en detalls molt tècnics, perquè estaria divulgant informació confidencial. No és que sigui cap gran secret, tampoc, però al cap i a la fi, l'empresa fa peles gràcies a tots els detallets tècnics.

Apa, a reveure!

Fotos! Neu! Ocells!

Ja he conegut els propietaris de la casa on estic vivint. Son una parella gran. Deuen tenir d'uns 70 anys. I fa poc havien tornat de passar una setmana fent esquí de fons a la muntanya. Gent activa...

Ja tinc la targeta SIM noruega pel telèfon! Ara només falta que m'arribi el PIN en una carta separada. Per seguretat, ho fan.

El dissabte vaig anar a donar una volta pel barri. Va ser sortir i que comencés a nevar:

La neu dóna bones oportunitats de fer fotos artístiques. No necessàriament bones, però si més no mínimament interessants.

Ja us ho he dit, oi, que els agrada córrer? Aquí a Trondheim sospito que neva durant uns 8 mesos a l'any. Si deixessin de córrer per una bagatel·la com aquesta, es quedarien tancats a casa tot l'any.

Comencen a veure's algunes motos. Ja havia vist algun valent circulant amb ciclomotor a -15ºC, amb el carrer glaçat. I ara que ja ha començat el desgel abunden més.

Una cosa que em té intrigat des que estic per aquestes terres són aquestes caixes metàl·liques amb un braç enlaire tot pintat que hi ha pels carrers. Tenen a veure amb l'electricitat. Però ben bé, ben bé, què són, encara no ho he descobert. Lògicament ho podria preguntar a qualsevol habitant de per aquí, però... Ah, calla. És clar!!! Ha estat escriure aquest paràgraf i entendre el per què del braç pintat. Jo pensant que el braç pujava i baixava segons ves a saber quines condicions. Ara ho entenc. Us he dit que per aquí neva molt, oi? El braç serveix per localitzar les caixes de distribució d'electricitat quan hi ha un metre o més de neu cobrint el carrer. Ei, que només m'ha costat un mes i mig endevinar-ho.

Algunes fotos d'ocellets:

Les dues primeres fotos estan fetes amb el reflector Walimex 800mm f8. Enfocament manual, poc contrast, i en general una mica boirós. Baratet. Les dues últimes estan fetes amb el Canon 55-250, autofocus, estabilitzador òptic, i un preu força bo, semblant al del 800mm. Passa que els dos primers ocells devien estar a uns 10 o 15 metres de distància i els dos últims els vaig descobrir a menys de dos metres de mi, entre uns arbusts al costat del carrer. Realment el 800mm no serveix per fer fotos d'ocellets. Ara una foto que mostra aquest aire boirós que dóna a les fotos el 800mm:

Per fer fotografia d'ocells cal un equip força bo, i a mi, per sort, és un tipus de fotografia que no m'apassiona. Un bon objectiu per fer ocells et pot costar 1000 o 2000 euros. Si els vols agafar volant, la càmera també ha de tenir un bon sistema d'autofocus i una ràfega decent. Estem parlant d'una Canon 7D com mínim. Més tots els trastos per amagar-te i poder-te acostar als ocells sense que s'espantin. Molt car, tot plegat, si el que vols és treure fotos realment bones.

A mi el que m'agrada és el retrat i la fotografia de paisatges. Per retrats ja tinc l'objectiu perfecte, el Canon 85 f/1.8. Un tros de vidre espectacular. Per paisatges tinc el 18-55 que venia amb la càmera. Fa el que pot, pobrissó, i realment dóna per molt. Però m'agradaria tenir el Canon 10-22, que aquest si que t'obre moltes possibilitats de cara a fer paisatges. Algun dia, quan em sobrin 500 euros.

Alguna vegada heu volgut tenir una caseta dalt d'un arbre? Aquí abunden. Aquesta de la foto, si us hi fixeu, té cortines. Em temo que a Barcelona la posarien en lloguer. 

A sota de la neu que ja ha marxat, hi havia fulles que s'han anat podrint al llarg de l'hivern. Ara es destapen, i quan deixi de fer tant de fred el meu nas podrà captar la olor de les fulles podrint-se.

Apa, a reveure!

Tràmits en cadena

Aviam, anem a repassar tots els tràmits que he fet des de l'última entrada al blog. He demanat una línia de telèfon mòbil. He demanat la reducció del 10% per ser treballador estranger a Hisenda. M'he apuntat a un curs de noruec i he escrit el meu nom a la bústia. Ah, i he demanat el MinID.

En primer lloc el tema del telèfon mòbil. Essencialment el vull per rebre trucades i per tenir internet quan no estic a casa o a la feina. Per aquest ús hi ha una companyia (tele2.no) que té una oferta a un preu molt ajustat. Però no he aconseguit fer la comanda. Per fer-la has de donar el teu número d'identificació personal, el nom i els cognoms i l'adreça de mail . Cap problema, omplo el formulari a la pàgina web i endavant. Doncs no. Que el nom no coincideix amb el número d'identificació. He provat totes les combinacions. Totes. Que si un sol cognom. Que si posant algun dels cognoms en lloc del nom, i el nom en lloc del cognom. Que posant un cognom com a nom, i l'altre com a cognom. Que no. Que no coincideix. Merda. Cansat de tants intents, pots demanar que et truquin per fer la gestió per telèfon. Perfecte. Però el meu número de mòbil, amb el prefix internacional, no hi cap a la casella. Ni sense el prefix. El que volen és un número noruec. Però si és precisament el que necessito!! M'he acabat rendint.

Al final he hagut d'anar a una altra companyia (telenor.no) que sí que m'ha reconegut el nom i el número d'identificació. Però l'oferta ni de lluny és igual de bona. El cost mensual t'inclou 100 minuts perquè puguis trucar, 100 SMS i 100 MB d'internet. Jo que només vull internet, i si truco, ja pagaré pels minuts que parli. I és clar, em surt més car. En fi, ja canviaré, un cop tingui el preuat número de mòbil noruec.

Tota aquesta fal·lera per aconseguir un número de mòbil noruec és deguda a que molts tràmits se simplifiquen si tens un número noruec. Molts llocs et volen enviar codis PIN i mandangues semblants al mòbil, i si no ho pots rebre, la cosa s'allarga molt.

El MinID és un sistema per identificar-te que consisteix en un número que t'envien per correu (triga) o al mòbil (immediat). Serveix per accedir a les teves dades d'Hisenda, per fer tràmits a la pàgina de l'ajuntament, per demanar hora al metge i per algunes coses més. A falta de mòbil, he demanat que m'ho enviïn per correu ordinari. I quan ho demanes et diuen que millor que el teu nom figuri a la bústia, que si no, igual no ho entreguen. I per això he afegit el meu nom a la bústia, encara que ja m'hagi registrat a l'oficina de correus. Complicat, eh?

Els cursos d'idiomes de la  NTNU, els suposadament bons, van per semestres, i m'hauria d'esperar fins el (al? sempre dubto...) setembre, i he preferit començar ja mateix a aprendre noruec, encara que no sigui el millor curs d'idiomes. M'he apuntat al que em van dir la gent de recursos humans. Començo a mitjans de maig.

Apa, a reveure!

Els tràmits continuen

El banc ja està informat del meu número permanent d'identificació. I han convertit el meu compte bancari en un compte de veritat, amb targeta de crèdit i tot. Fins ara només tenia una targeta de dèbit amb la qual havia de pagar comissió cada vegada que la fes servir.

Avui també he portat la targeta d'impostos (un tros per arrencar d'un full A4, no us penseu) a la feina. Així la propera nòmina ja tindrà en compte la tributació correcta. Però encara falta passar per Hisenda a demanar la reducció per ser estranger. En total, crec que els primer dos anys tributaré un 25%, i el bonus de final d'any, si s'escau, tributa un 36%. Tampoc és tant terrible la pressió impositiva. Crec, vaja.

Respecte al curs de noruec, un col·lega em va comentar que a la NTNU, la universitat d'aquí, fan uns cursos millors que els que m'han dit a l'empresa. Però per fer-los demanen el títol d'enginyer en anglès. I per això hauria de demanar a la UPC que m'ho tramitessin (que ho fan, i a través d'internet!) i que algú reculli el títol i me l'enviï.  Quina mandra. Potser ho faig. Potser no. Tampoc pot ser tan dolenta l'acadèmia amb qui treballa habitualment l'empresa, no? Primer haig de mirar quan comencen els cursos a la NTNU, i quins horaris ofereixen, no sigui que no valgui la pena.

M'ha arribat una altra carta en noruec. Se suposa, pel poc que he traduït, que és una carta del sistema de salut. Recordo que s'ha de fer algun tràmit, sí. Ja miraré. No acabaré mai de fer tràmits.

Apa, a reveure!

P.S. Felicitats, Jordi i Mariana!

Peles!

Per fi he cobrat! Com que la nòmina oficial no me la podien ingressar perquè el número de compte va arribar una mica tard, m'han fet una transferència de diners propis de l'oficina. I que a la nòmina d'abril ja m'ho arreglaran perquè tot quadri. M'ha servit per poder pagar el lloguer de l'habitació de març i abril. Ja tocava. No és que m'haguessin dit res, i ja havia quedat entès que pagaria quan pogués obrir un compte aquí a Noruega. Però entre una cosa i una altra, fins avui no he tingut ni una sola corona al compte.

I ara que tinc peles al compte, contractaré una línia de mòbil. Tinc la teoria que de cara a trobar pis fa més bona impressió tenir un número de mòbil noruec que no pas estranger. Ja us explicaré com va, això de trobar pis. Per ara només us diré que és un autèntic concurs de bellesa.

I per fi m'ha arribat la famosa skattekort, la targeta d'imposts. Em toca tributar un 36% del meu sou. Però encara haig de demanar la reducció per ser estranger, que a mi em surt d'un 8% sobre el sou brut. De manera que els primers dos anys em tocarà tributar només un 28%.  Demà haig de passar pel banc a ensenyar la targeta, i a aconseguir, ara sí, una targeta de crèdit. I demanar un BankID, que és una conya marinera que fan servir per identificar-se a moltes webs noruegues.

Ah, i sembla que com a mínim un dels petits té plaça a la llar d'infants. Em sembla. La carta que m'ha arribat amb la notícia està en noruec. Aix. Passaré per l'ajuntament aviam què és el que diu. Hi ha un formulari adjunt que sembla que haig d'omplir confirmant que volem la plaça. Demà mateix m'apunto al curs de noruec que comença el mes de maig. Palabrita del niño Jesús. És molt i molt frustrant això de ser analfabet.

Daixò... Per aquí segueix nevant. De bon matí t'ho trobes tot nevat i a la tarda, al sortir de la feina, la neu caiguda ja s'ha fos i es pot caminar trepitjant el ciment de les voreres. Un col·lega m'ha explicat que durant l'abril l'hivern fa els últims esforços per guanyar la partida, però ja se'l nota desganat. Després venen tres mesos de primavera i després tres mesos de tardor, tots amb pluges abundoses. Alguns anys entre de la primavera i la tardor hi ha una setmaneta d'estiu amb calor i poca pluja.

Apa, a reveure!