Cada nit igual. M'haig de passar una hora, o més, a l'habitació dels petits esperant que s'adormin. Perquè si no m'hi quedo, s'esvaloten i no s'adormen fins les tantes de la nit. No penseu que no ho he provat. Es posen a jugar amb algunes joguines que tenen. O salten damunt dels llits. O es barallen. O es fiquen els dos al mateix llit i s'estan de xarrera fins ben tard. En resum, que cada nit estic assegut al llit de l'Adrià esperant que s'adormin. Cosa més avorrida no hi ha. Per sort la tecnologia és fantàstica i puc estar escrivint amb el portàtil, llegint algun llibre amb el Kindle o seguint Twitter amb el mòbil. Ara mateix escrivint això mentre procuro que deixin de fer xivarri i es quedin dintre dels seus llits. Al principi m'asseia a terra i posava mala cara cada vegada que un dels dos es movia. Ara ja m'ho prenc com una estona per estar tranquil fent alguna cosa de profit (o no). Sí, un bon pare els llegiria un conte. Però després aquest parell de bandarres començarien a fer preguntes sobre la història. I ens hi estaríem tota la nit. Que no, que no en tinc ganes. Si voleu que algú els expliqui un conte cada nit, veniu aquí i ho feu. Ja ho arreglarem perquè pogueu dormir a algun racó. I alguna cosa de menjar trobarem. Sereu benvinguts.
Finalment les feres s'adormen i puc anar al sofà a veure alguna sèrie amb la Lidia. No, no es que representi un gran esforç per part meva. Només és el fet d'haver d'estar sí o sí cada nit una hora tancat a l'habitació dels menuts. No jugant amb ells, no, fent de sergent per tal que s'adormin. En fi. Mira, ja s'ha adormit l'Adrià. L'Arnau ja fa estona que clapa. S'acostuma a adormir al cap de poc de ficar-se al llit. L'Adrià, en canvi, està de gresca fins més tard. Apa, al sofà a continuar escrivint. Mai he estat gaire amic dels portàtils per escriure. I ho segueixo pensant. El teclat és antipàtic, se m'escalfen les cames i tot el portàtil balla quan escric a l'estar en un equilibri força precari. Suposo que és qüestió d'acostumar-s'hi. El que li veig de positiu és que posar-te a escriure amb un portàtil és un acte molt més espontani que pots fer a qualsevol lloc, com el sofà. Posar-te a escriure a la taula de l'estudi és un acte molt més premeditat, i subjecte a distraccions.
Ah, el portàtil és un Chromebook de Samsung, lleuger, tirat de preu i que serveix per mirar Youtube i escriure entrades al blog. Perfecte. En principi era per la Lidia, per tal que jo pogués tenir el de sobretaula per mi. Així podria programar, editar fotos i navegar per internet sense deixar a la Lidia sense ordinador per escriure al seu blog. Però jo l'estic usant més que no pas ella. Fa poc que el tenim. Ja veurem com evoluciona la cosa.
Apa, a reveure.
No comments:
Post a Comment