Ara sí! Ha arribat l'hivern.

Per fi. Ja ha arribat l'hivern de veritat a Trondheim. Ja tocava.

Res millor que aquest temps per anar a donar una volta pel barri a fer alguna foto de bon matí. He passat per l'embassament, que ja es comença a glaçar. Tinc curiositat per saber si es cobreix de gel o no. Jo suposo que sí, donat que no hi ha molta corrent i el gel té temps d'acumular-se.

Aix, quan era jove, tot això eren camps... Ah, calla, que Trondheim està envoltat de granges i camps de conreu. Si és que no poden estar amb gaire gent a la vora, els noruecs. La seva màxima felicitat és anar a voltar per la muntanya i prendre's un cafè calentó en arribar al cim, sense haver hagut d'intercanviar ni una sola paraula amb ningú. Probablement exagero.

I com que el cel està lliure de núvols, fa força fred. A les nou del matí devíem estar a cosa de -12 ºC. I ara que ho recordo em ve al cap que m'haig de comprar uns calçotets abrigats. Quan camines, les cames i el tronc s'escalfen gràcies a la mica d'exercici. Però el cul no fa gran cosa i se t'acaba glaçant. Calçotets de cotó, malles tèrmiques i texans no són suficients. Potser una granota d'esquí ben gruixuda.

Els pardals ja estan patint per alimentar-se ara que ha arribat l'hivern. Algú deu haver tirat llavors per terra, perquè estaven picant el terra sense por de mi que passava a la vora. De fet sospito que si aquí hi ha pardals a l'hivern és perquè, qui més qui menys, tothom posa una menjadora pels ocells.

Proposta de projecte per diumenge: Fer alguna construcció interessant amb peces de fusta. Força bé de preu, a l'IKEA. Els petitons necessitaran algunes peces més per fer construccions encara més interessants. O perquè les faci jo, que sóc el que s'ho passa més bé aixecant ponts i edificis. Jejeje...

Apa, a reveure!