El Nid, cobert de gel

El primer punt de la meva excursió matinal era el pantà que tenim més a prop de casa, Øvre Leirfossen ("La cascada del campament de dalt", si ho he entès bé). Així que m'hi anava acostant es podia sentir el brogit de l'aigua que estaven desguassant. Jo que volia veure-ho tot cobert de gel... Efectivament, molta corrent d'aigua i només una mica de gel a les vores. Moment d'anar riu avall cap al segon embassament, molt convenientment anomenat Leirfossen. Resulta que sí que es glaça, el Nid. Ja fa uns dies que la temperatura va baixar per sota de zero graus i no ha tornat a pujar. Heus ací la prova fotogràfica:

Suposo que en aquesta part del riu l'aigua baixa més tranquil·la, a l'estar entre dos pantans.  He mirat a quina hora passava el bus pel segon pantà per tal de tornar còmodament, però encara faltava una hora i mitja i he hagut de fer marxa enrere sense arribar a Leirfossen. El bosc que hi ha a l'altra banda del riu sembla que és accessible per un caminet que he descobert mirant les imatges de satèl·lit del Google Maps. Serà l'objectiu de la propera excursió.

Avui només he fet les fotos per fer el panorama anterior. No estava el cel gaire interessant per fer fotos de matinada. ´Tot el cel de color blau, sense núvols inflamats per la sortida del sol.

Apa, a reveure!

Ara sí! Ha arribat l'hivern.

Per fi. Ja ha arribat l'hivern de veritat a Trondheim. Ja tocava.

Res millor que aquest temps per anar a donar una volta pel barri a fer alguna foto de bon matí. He passat per l'embassament, que ja es comença a glaçar. Tinc curiositat per saber si es cobreix de gel o no. Jo suposo que sí, donat que no hi ha molta corrent i el gel té temps d'acumular-se.

Aix, quan era jove, tot això eren camps... Ah, calla, que Trondheim està envoltat de granges i camps de conreu. Si és que no poden estar amb gaire gent a la vora, els noruecs. La seva màxima felicitat és anar a voltar per la muntanya i prendre's un cafè calentó en arribar al cim, sense haver hagut d'intercanviar ni una sola paraula amb ningú. Probablement exagero.

I com que el cel està lliure de núvols, fa força fred. A les nou del matí devíem estar a cosa de -12 ºC. I ara que ho recordo em ve al cap que m'haig de comprar uns calçotets abrigats. Quan camines, les cames i el tronc s'escalfen gràcies a la mica d'exercici. Però el cul no fa gran cosa i se t'acaba glaçant. Calçotets de cotó, malles tèrmiques i texans no són suficients. Potser una granota d'esquí ben gruixuda.

Els pardals ja estan patint per alimentar-se ara que ha arribat l'hivern. Algú deu haver tirat llavors per terra, perquè estaven picant el terra sense por de mi que passava a la vora. De fet sospito que si aquí hi ha pardals a l'hivern és perquè, qui més qui menys, tothom posa una menjadora pels ocells.

Proposta de projecte per diumenge: Fer alguna construcció interessant amb peces de fusta. Força bé de preu, a l'IKEA. Els petitons necessitaran algunes peces més per fer construccions encara més interessants. O perquè les faci jo, que sóc el que s'ho passa més bé aixecant ponts i edificis. Jejeje...

Apa, a reveure!