Sunday, August 25, 2013

Melmelada

Tot passejant pel bosquet que hi ha a la vora de la fortificació de Kristiansten vam descobrir que hi creixen gerds.


Avui hi hem tornat, ben preparats amb un recipient per guardar la collita. Els gerds són molt més agraïts de collir que les mores, perquè la planta no té espines i et permet arribar a tots els fruits. Com que últimament m'ha donat per preparar coses a casa, com el pa, tenia la idea de collir gerds i fer una bona melmelada. Tant de temps pensant que en català es deia 'mermelada' i resulta que no, que és 'melmelada'. Sort del corrector ortogràfic. I del diccionari en línia de l'IEC, tan útil per resoldre dubtes. Heus ací la collita del dia:



Gairebé una lliura de gerds. I perquè anàvem amb els petits i ja començaven a queixar-se, que si no, seguim omplint tuppers. I resulta que tupper no és una paraula, encara, del diccionari oficial. Segur que algun dia hi entrarà. Perquè no són carmanyoles, els tuppers. No ben bé, vaja.

En definitiva, que avui hem fet melmelada. Cosa més fàcil no hi ha. Una mica de sucre i a coure una estona.







El que fa que la melmelada sigui una mica gelatinosa és la reacció de l'àcid i la pectina de la fruita amb el sucre. I la pectina no està present en totes les fruites. I per això cal afegir, per la preparació d'algunes melmelades, una mica de suc de llimona, que és ric en pectina. Si no, la melmelada queda líquida, com la que he fet avui. Cagundena... Pensava que el suc de llimona de la recepta no era important. Bé, primer intent. Val a dir que de gust ha quedat boníssima.




Ja comença a quedar-me el pa tal com jo vull. Efectivament, tal com em va comentar ma germana, si deixes la massa fermentant més estona del que toca acaba perdent volum. Ara ja em queden pans voluminosos. I el tema de la crosta el vaig millorant. Té a veure amb la temperatura de cocció i la humitat present al forn. Encara no tinc el pa perfecte, però ja m'hi acosto. Consumim a la vora de mig kilo de pa al dia. Això vol dir fer pa gairebé a diari. Coure dos pans de mig kilo al forn és difícil, per les diferències de temperatura entre una altura i una altra dins del forn. I si engego el ventilador del forn, es cou massa de pressa. Potser baixant la temperatura...

I estava jo pensant, si barrejo aigua, farina, una mica de sucre i llevat, acabaré tenint cervesa? Alguna cosa semblant, segur, però no tindrà un gust molt agradable. No ho he provat. Calen instruments una mica especialitzats i els ingredients adequats. I naturalment, estan a la venda tots els aparells i ingredients per fer cervesa a casa. Probablement acabi fent cervesa a casa. Pa, cervesa i melmelada. No cal res més per viure, no?

Apa, a reveure!

P.S. Ara que la melmelada està freda, sí que està gelatinosa. Els gerds sí que tenen pectina i no cal afegir res perquè quedi bé la melmelada. Tot un món, les melmelades. Quantes coses que em queden per aprendre...

Sunday, August 4, 2013

La massa!

Una de les (poques) coses que saben fer a la cuina els noruecs és el pa. Fan tot tipus de pa amb més o menys varietat de cereals i llavors. Els pans que venen al supermercat tenen la forma del típic pa de motlle que es troba als supermercats catalans o el que surt d'una panificadora domèstica. Però no tenen res a veure ni en el tacte ni en el gust. Un dia qualsevol pots trobar una dotzena de tipus diferents de pa, i tots boníssims. No com les tristes barres de quart massa àcides, amb la molla massa flonja i que al cap de poques hores ja no són comestibles. I a més de trobar pa, al supermercat trobes tot tipus de farines, cereals i llavors per poder fer-te el pa a casa.


Ja he provat de fer pa unes quantes vegades, estant aquí a Trondheim. I més o menys, aconsegueixo pa. Però mai em surt igual. Crosta dura, crosta tova, molla consistent, flonja o que s'esmicola. A vegades massa àcid. I no és que tingui gaire ciència, això de fer pa. Farina, aigua tèbia, llevat, una mica de sal i a treballar la massa.



Sempre va bé tenir una mica de ma d'obra infantil per reduir l'esforç. I a més passem una bona estona junts. Després cal deixar-la reposar cosa d'una hora, tornar-la a treballar i donar-li la forma final.


Curiosa l'olor d'alcohol que fa la massa un cop ha fermentat. És la senyal que el llevat ha treballat, i a més de diòxid de carboni ha produït alcohol etílic.


Una altra horeta de repòs i al forn.




No és pas una recepta molt complicada, no? Doncs cadascun dels passos té una influència enorme en el resultat final. Dec fer la massa amb excés d'aigua o potser és que no la treballo prou, perquè sempre em queden els pans una mica aixafats. Em queda molt per afinar, encara.

Per cert, les fotos que no porten el meu nom són fetes per la Lidia.

Canviant de tema, fa poc vaig veure que el Martin Fowler recomanava un llibre de programació funcional per programadors orientats a objectes, i me l'he comprat.

Molt interessant, el llibre. Estic aprenent Clojure poquet a poquet. Quan puc tenir l'ordinador per mi un momentet, obro el llibre (en PDF) i avanço una miqueta fent els exercicis amb l'intèrpret de Clojure. El llibre es ven només en format digital per un preu mòdic, entre 15 i 20 USD, i bona part dels diners van a parar a l'autor. Tot un nou model de publicació. Molt més just pels autors, considero.

Apa, a reveure!