Estiu!

Unes quantes fotos que he fet pel jardí. En primer lloc, el jardí.

La casa on visc està dividida en quatre parts. Té dues entrades, i a través de cada entrada pots entrar a la planta baixa o al pis de dalt. Crec que a la banda on no visc només hi viu una família, ocupant la part de dalt i de baix. Suposo que deuen ser propietaris de la seva banda de l'edifici. Els propietaris de la banda on visc jo viuen al pis de dalt. Parella jove, agradable. Sense criatures, de moment.

En definitiva, el jardí és compartit entre tres habitatges. I el llit elàstic que s'hi veu dedueixo que pertany als veïns del costat. Quina fal·lera pels llits elàstics. 

Floretes que creixen espontàniament. 

Una garsa i una gralla. Visiten el jardí sempre que hi ha tranquil·litat i no fa massa sol.

Que, per cert, parlant de sol. Fa CALOR. Jo pensant que me n'escapava, venint a Noruega. Al final em veuré obligat a pujar fins a Svalbard. Fa un sol que espetega les pedres. Ha arribat l'estiu. Tothom en calça curta. Tothom prenent el sol als jardins. I jo sense roba d'estiu. Texans llargs, samarretes i camises de màniga llarga... Aviam si arriba el camió de mudances i puc vestir una mica més estiuenc.

D'això, una coseta. Ara a les nits el cel ja no es fa fosc del tot. La claror és permanent. La nit és una llarguíssima posta de sol que acaba amb el sol sortint altra vegada vora les quatre de la matinada.

Ah, avui he fet samfaina. Ara que ve la caloreta ve de gust recordar aromes que em transporten als estius de la meva infància. Llàstima de no tenir una mica de carn arrebossada. Hmmm... La samfaina que m'ha sobrat potser l'aprofitaré per acompanyar una mica de bacallà. Tocarà arriscar-se amb el bacallà congelat del supermercat. Ja us explicaré.

Apa, a reveure!

17 de maig!

M'ha fet mandra escriure, últimament. I han passat un munt de coses per aquí. Els que van a l'institut han acabat les classes i només els queda algun examen abans de vacances. I els que aquest any acaben el batxillerat o la formació professional, durant tot el mes de maig van vestits amb pantalons granota. El color de la vestimenta indica si l'any que ve aniran a la universitat (granota vermella), o es posaran a treballar (granota negra). I dediquen tot el mes de maig a anar de festa en festa i emborratxant-se. Cal tenir en compte que una part ja tenen divuit anys i ho celebren bevent alcohol com si l'haguessin de prohibir.

Ja se'ls veu a la cara que estan de gresca. I que ja porten uns quants dies així. N'he trobat alguns demanant diners al carrer. Demanant amb tota la honestedat diners per comprar alcohol. Així com ho explico. En fi...

Per altra banda, el 17 de maig van celebrar el dia nacional. Originalment celebraven la Constitució, signada el 1814, però la festa es va anar convertint, ja des del 1864, en una gran desfilada de totes les criatures. Tots els nens menors de 18 anys desfilen aquest dia pels carrers de les ciutats de Noruega. Espectacular el protagonisme dels nens. Deu ser que fa molt de temps que tenen molt i molt clar que els nens són el futur del país. Quines idees més estranyes tenen aquesta gent del nord.

Tothom amb banderes noruegues. I la gent, vestida per l'ocasió. Les dones, la immensa majoria, amb el vestit tradicional. Però quan dic la immensa majoria, vull dir que era difícil trobar una noia o dona que no anés amb vestit tradicional. Molt elegants i treballats, els vestits.

Hi ha molts dissenys diferents, depenent de la regió d'origen. Aquests vestits són per ocasions especials, com casaments, baptismes, comunions o el 17 de maig. I es transmeten de mares a filles. Un vestit nou pot costar 20.000 corones, o sigui que si el pots heretar, t'estalvies una pasta. Els homes, per la seva banda, com a mínim amb el que a Catalunya en diríem per anar de boda. I uns quants, no pas una majoria, amb vestit tradicional.

Moltes bandes de música.

Una altra banda de música. Una de les moltes que van passar. Aquesta era curiosa, si més no.

I sobretot, banderes noruegues. Moltes banderes per tot arreu. N'estan molt, de ser noruecs.

 Apa, a reveure!

Els dies s'allarguen

Els dies ja son molt llargs. Aquesta foto està feta a les deu de la nit. Posta de sol. I d'aquí unes setmanes es podran fer fotos com aquesta a les dotze de la nit.

Aquí a Trondheim es pot viure sense tocar diner en efectiu. Tot es pot pagar amb targeta. Un cafè en un bar? Targeta. Un iogurt al supermercat? Targeta. Un llibre? Targeta. No cal portar efectiu a sobre. És alliberador, francament. Quan vaig obrir el compte al banc em van dir com a gran cosa que podria treure diners de qualsevol caixer de qualsevol entitat dintre de Noruega. Ara veig per què. O sigui que si per una d'aquelles coses veniu per Noruega a fer el turista, no cal que us preocupeu de canviar diners abans de venir. No cal.

Com que ha arribat el bon temps, els bars comencen a instal·lar les terrasses. A la foto es pot veure com posen la terrassa flotant al "Den Gode Nabo" (El bon veí). Tenen bones cerveses, i a la terrassa, fent-la petar amb la gent de la feina, s'hi està d'allò més bé. La cervesa més barata surt per unes 75 corones. Després un queixareu per pagar 4 euros per una cervesa en una terrassa a Barcelona.

La cuina de casa, on de moment ja hi he posat una planteta comprada a l'IKEA.

Apa, a reveure!

Jardí

Ara sí. La primavera ja ha arribat. Les plantes comencen a brotar de veritat. La setmana passada només va nevar un parell de dies. Van ser dies estranys. A estones nevava, a estones plovia, a estones feia sol i a estones totes tres coses a la vegada. Molt boig tot plegat. Anaves caminant pel carrer, sense pluja ni neu, sota un solet agradable i veies com uns metres més endavant estava nevant.

Les plantes s'apressen a treure flors. El paisatge post-nuclear gris i groc d'arbres pelats i plantes mortes comença a tornar-se verd. Realment aquí els hiverns són exigents amb la vegetació.

Els ocells aprofiten el jardí per alimentar-se. Una griva cerdana (gràcies, Google) atipant-se de cucs:

I com que ja no hi ha neu als carrers, ara toca canviar les rodes dels cotxes per posar les d'estiu, sense claus. Això implica que tothom ha de tenir un joc de rodes guardat al garatge. I un parell de cops l'any fer el canvi de les quatre. Naturalment sempre que hi ha un nínxol de mercat hi ha algú que sap aprofitar-lo: hi ha garatges que et guarden el joc de rodes que no fas servir i et fan el canvi quan toca.

Una cosa que em sobta d'aquí és veure nens petits anant sols pel carrer. Anant a l'escola, anant a casa, a peu o en bicicleta. Nens petits que no crec que tinguin més de cinc o sis anys, vull dir. Curiós.

Apa, a reveure!

IKEA

Són d'una altra galàxia, els noruecs. Avui he vist que algú havia penjat cartells dient que havia perdut el mòbil (un Samsung Galaxy S2) i que si algú el trobava, que li fes arribar. Acompanyava el text amb una foto del mòbil amb una funda protectora que feia que fos fàcil d'identificar. Us ho imagineu això a Barcelona? No, oi? Si perds el mòbil a Barcelona ja l'has vist prou. És evident que qui el trobi se'l quedarà, oi? Doncs sembla que aquí no. M'hi jugaria un pèsol que l'acabarà recuperant.

Per cert, si algú s'anima a venir aquí a treballar, ARM busca gent. Diferents perfils tècnics, tant aquí a Trondheim com també a Cambridge, UK. Però quines ganes d'anar a viure a Cambridge, podent venir a Trondheim i gaudir d'hiverns de veritat, un entorn natural inigualable i un nivell de vida envejable. Tinc una llista de llocs per cobrir que us puc fer arribar, si us interessa.

Ahir em vaig passar dues o tres hores, ja no recordo, muntant un llit d'IKEA. Sort que m'agrada muntar coses, perquè si no, encara estaria dormint al llit inflable. Que bé que s'hi dorm, en aquest nou llit.

El dia 7 de maig ja es podrà veure el tràiler de la pel·lícula "Ender's Game". La pel·lícula s'estrena el novembre. Aviam si està a l'alçada de llibre. Serà difícil.

Apa, a reveure!

Mudança!

Són dos quarts d'onze de la nit. Encara hi ha prou llum al cel com per caminar pel carrer sense llum artificial.
Suposo que per aquestes latituds el metabolisme de les plantes deu ser força diferent. Uns quants mesos seguits de claror pràcticament ininterrompuda, seguits d'uns quants mesos de foscor. Em pregunto si les plantes necessiten foscor de tant en tant per anar bé. O no, i aquí les plantes creixen i creixen sense parar els mesos d'estiu. Ho hauré de mirar, sembla interessant. Per cert, les plantes encara estan començant a brotar. S'ho prenen amb calma i molta precaució. Encara fa fred i algunes nits arriba a glaçar.

Comença a haver-hi molts ocells per la zona. I també rates voladores. Jo que em pensava que les deixava enrere anant tant al nord, i resulta que a Trondheim també hi ha coloms. Aix... Per fortuna no n'hi ha tants.  En fi, que és un bon lloc per fer fotografia d'ocells. Sort que no és la meva passió, que si no ja estaria pensant en renovar l'equip fotogràfic.

Gràcies a Google ara és molt més fàcil identificar ocells que fa uns anys. Aquí teniu una cuereta blanca:

I aquí un d'aquests corbs amb abric tant comuns de la zona (també coneguts com cornelles emmantellades):

És un pal no dominar la llengua amb la que mantens converses amb la gent que t'envolta. Es fa difícil fer broma, o tenir converses intranscendents sobre la vida a Noruega. Si la parida anterior sobre les plantes li haig de comentar a algú en anglès, de la mandra que em fa començar a pensar les paraules adequades, acabo no fent-ho. Suposo que amb el temps acabaré tenint una mica més de desimboltura. Aviam com me'n surto amb el noruec, que començo les classes d'aquí un parell de setmanes.

Una cosa que em sobta d'aquí Trondheim és que totes les cases, pràcticament sense excepció, tenen soterrani. Des de fora sempre es veuen unes finestres petites arran de terra. M'hi hauria de fixar més, però no estic segur d'haver vist cap casa sense les finestres pel soterrani. Normalment es fa servir de traster, per tenir-hi la rentadora i l'assecadora i a vegades per posar-hi una dutxa. Una mica estrany per mi això de baixar al soterrani per dutxar-te. Altres vegades els soterranis es lloguen com a vivenda. M'imagino que ha de ser com viure en un búnquer. Les finestres a tocar del sostre i sempre amb llum elèctrica.

Últimament estic enganxat a The Wire. Vaig pel començament de la segona temporada. Aquesta és una sèrie en què necessito subtítols per saber què diuen. I a vegades ni amb subtítols entenc del tot de què parlen. "Low man scrapped, yo. He all the way down." Se m'escapa, el dialecte de la zona de Franklin Terrace. En canvi en d'altres com The Big Bang Theory, How I Met your Mother o Futurama ja no em calen subtítols. Puc seguir-les en anglès sense problemes. Poc a poc vaig millorant.

Ah, per cert, avui he estat de mudança! Ja estic vivint a la nova casa!! Aquesta nit dormiré en un llit inflable, que els de l'IKEA avui no treballen i em porten demà els llits. Per fi no hauré de compartir l'espai amb desconeguts. Ara toca omplir-la, que està pelada. Tres armaris i la cuina ben equipada. Però ni plats, ni coberts, ni olles ni res de res. M'he hagut de fer una pizza per sopar. I menjar-me-la a mossegades sobre el cartró de l'embalatge. En fi... Res que no tingui solució.

Apa, a reveure!